Archivo de la etiqueta: Favb

Ha sortit el número 137 de la revista Carrer

Ha sortit el número 137 de la revista de la Favb que dedica el dossier al nou Ajuntament de Barcelona sortit de les eleccions municipals del 24 de maig, i on es reflexiona sobre el nou mapa polític de la ciutat, qui són els regidors i regidores, com està organitzat el consistori i els diferents espais de participació, així com el temes més “calents” que té sobre la taula el nou govern de la ciutat.

També trobareu, entre molts d’altres, articles sobre l’actualitat de la Mina, els menjadors escolars durant l’estiu, la celebració del Park(ing) Day o la jornada que van realitzar els barris de Collserola sobre els molts temes que els uneixen.

Podeu descarregar-vos el número al següent enllaç: www.favb.cat/carrer137

També trobareu Carrer en paper als locals de la nostra associació

Carrer137

Ha sortit el número 135 de la revista Carrer

Ha sortit el número 135 de la revista de la Favb, que obre amb un reportatge sobre la martingala especulativa que ha facilitat l’Ajuntament per guanyar edificabilitat al gratacel del Deutsche Bank de passeig de Gràcia amb Diagonal, on el grup immobiliari KKH vol construir un hotel de luxe.

Entre molts d’altres temes, parla del model de turisme debatut en la recent audiència pública i sobre com es presenta la contesa electoral a Barcelona.

El dossier està dedicat a reflexionar sobre la relació entre els moviments socials urbans i les oportunitats d’acció institucional que es poden obrir a la ciutat a dos mesos de les eleccions municipals.

Podeu baixar el número en pdf a l’enllaç http://www.favb.cat/carrer135

També trobareu Carrer en paper als locals de la nostra associació.

Carrer 135

Comunicat de la Favb: Nosaltres també érem al Parlament

Reproduïm el comunicat de la Favb sobre la sentència del Tribunal Suprem revocant l’absolució dictada per l’Audiència Nacional:

Nosaltres també érem al Parlament

La sentència que acaba de pronunciar el Tribunal Suprem, revocant l’absolució dictada per l’Audiència Nacional i condemnant ara a tres anys de presó vuit de les dinou persones encausades arran de l’acció de protesta davant del Parlament el 15 de juny de 2011, pretén ser un “escarment”, una mena de càstig exemplar i un avís per a navegants. Com més allunyades de la ciutadania i més desacreditades es veuen les institucions, més veneració i submissió ens exigeixen per la força.


Estem davant d’una condemna que no guarda cap proporció amb els fets i que només s’explica per la voluntat del Suprem d’afirmar i fer témer l’autoritat de les “altes instàncies de l’Estat”.

Indignant, no podem dir que aquesta sentència sigui tanmateix una sorpresa. Ben al contrari, se situa en la línia lliberticida de les polítiques del PP, com ho palesen la “llei mordassa” o la reforma retrògrada del Codi Penal. Però vet aquí que, de seguida, l’atzagaiada del Suprem ha trobat una entusiasta aprovació per part del Govern de la Generalitat, que, a falta “d’estructures d’Estat” pròpies, se sent d’allò més còmode amb la funció repressiva dels organismes de l’Estat espanyol. Francesc Homs s’ha permès fins i tot d’aureolar la decisió del Suprem d’una pretesa aquiescència del poble de Catalunya.

De debò? El juny del 2011, amb un país ensorrat en la crisi, el Parlament s’aprestava a debatre els pressupostos socialment més regressius de la seva història recent, farcits de retallades que cap partit no havia exhibit en el seu programa electoral. No era legítima potser en aquestes circumstàncies una protesta popular, pacífica i simbòlica, assenyalant la mistificació d’una representació de tan escassa qualitat democràtica? La FAVB va considerar que sí, i va convocar aquell mateix matí una cassolada veïnal a les portes de la Ciutadella. Més enllà de l’afirmació de la nostra solidaritat hem de dir, en un sentit literal, que nosaltres també érem al Parlament.

I tenim el deure d’afegir que la FAVB va treballar concretament per garantir el caràcter cívic de la protesta i evitar enfrontaments. Podem afirmar que, el dia abans dels fets, la Prefectura dels Mossos havia rebut garanties solvents que l’acció del Parlament s’inspiraria en les formes tradicionals de la desobediència civil pacífica. I podem dir també que la pròpia policia havia transmès la seva intenció de muntar un dispositiu que impedís el contacte entre manifestants i parlamentaris, evitant situacions de tensió que poguessin propiciar topades o desbordaments. Tot el contrari del que va succeir l’endemà, quan la Conselleria d’Interior, fent passar els parlamentaris a peu entre els manifestants, va organitzar les coses de tal manera que es multipliquessin els moments de crispació. Felip Puig, que acabava de proclamar la seva intenció de fer que “tornéssim a tenir por del sistema”, buscava provocar aldarulls que justifiquessin una criminalització del moviment davant l’opinió pública. No se n’hi va sortir: malgrat la cridòria de la “premsa d’ordre”, el 19 de juny, centenars de milers de persones omplien els carrers de Barcelona en solidaritat amb els indignats.

Ara volen la revenja. No ho podem permetre perquè es tracta de les nostres llibertats. Volem un Parlament que es faci respectar per la seva lleialtat al poble, i no que es faci témer per la maquinària de l’Estat espanyol. Absolució de les vuit persones condemnades!

Barcelona, 18 de març de 2015

 

Comunicat de la Favb sobre els judicis contra els encausats per Can Vies

Reproduïm el comunicat de la Favb sobre els judicis contra els encausats per Can Vies:

Ciutadania vigilant, justícia equànime

Aquesta setmana comença un seguit de judicis en què hauran de comparèixer més de vuitanta persones, encausades pels aldarulls que es produïren al barri de Sants la setmana del 26 de maig de 2014, arran del desallotjament de Can Vies. Les imputacions i les peticions de penes són diverses i, en alguns casos, la sol·licitud arriba fins a gairebé set anys de presó.

Pel que fa a aquells esdeveniments, la posició de la FAVB és prou coneguda. Crítics amb el desallotjament del centre i l’ocupació policial del barri, sempre hem propugnat la realització de protestes pacífiques, de formats de mobilització veïnal amplis i inclusius, amb voluntat de trobar una sortida negociada del conflicte. Tota l’experiència del moviment veïnal així ho confirma: només la força de la ciutadania, organitzant-se, carregant-se de raons i de propostes, pot aconseguir victòries. No pas les accions irreflexives o abrandades de minories que poden derivar en destruccions de mobiliari urbà o béns del propi veïnatge i que, fàcilment, són magnificades per desacreditar el moviment.

Dit això, cal afegir que ara com ara hi ha fortes raons perquè l’opinió pública es mostri extremadament vigilant davant d’aquest reguitzell de vistes que s’enceta avui a la Ciutat de la Justícia. En primer lloc, pel caràcter absolutament desproporcionat de les penes sol·licitades. Sobretot si tenim en ment, tot i la diferència dels supòsits encausats, la benevolència amb què són tractats alguns delinqüents convictes com el senyor Josep Lluís Núñez. Però també perquè, sovint, tribunals i atestats policials han mancat de l’equanimitat i la veracitat degudes. I, massa cops, Barcelona ha estat una “ciutat morta”. Sense anar més lluny, convé recordar que els dos primers inculpats per aquells aldarulls, Sergi i Ivan, foren empresonats durant 22 dies i dos mesos respectivament… abans de ser absolts. Finalment, el context polític institucional pot incidir negativament en els judicis. La “llei mordassa” i l’enduriment del Codi Penal promoguts pel govern del PP estan marcats per la voluntat de criminalitzar i reprimir la protesta social. No menys de 300 sindicalistes estan a l’espera de judici per la seva participació en vagues generals i altres accions reivindicatives.

La FAVB està profundament convençuda que els conflictes que travessen la nostra societat no podran ser silenciats, ni evacuats mitjançant dispositius repressius o càstigs “exemplars” contra la dissidència. En aquest sentit, demanem que la presumpció d’innocència -un dret que no pot ser patrimoni exclusiu dels imputats benestants-, el rigor en la verificació de les proves, així com el seny i la proporcionalitat a l’hora de dictar sentència, presideixin l’actuació dels tribunals. No enunciem res que no siguin els atributs exigibles a la justícia d’un Estat de dret. Avui encara, però, representen més un anhel democràtic que no pas una realitat consolidada. De totes i tots nosaltres depèn que ho esdevinguin.

Barcelona, 27 de gener de 2015

Ha sortit el número 134 de la revista Carrer

carrer134Ha sortit el número 134 de la revista de la Favb, que dedica el dossier a reflexionar sobre la mobilitat a Barcelona. Entre molts d’altres temes, hi trobareu articles sobre el nou acord per al trasllat de la Model, l’hotel que Núñez y Navarro vol construir al Rec Comtal de Ciutat Vella, l’empresa que està al darrere del Gran Casino de Barcelona o la manera com el gegant de La Caixa s’ha fet amb les àrees estratègiques que haurien d’estar sota control públic.

Podeu descarregar-vos el número sencer de Carrer en pdf a l’enllaç  http://favb.cat/carrer134

També trobareu Carrer en paper als locals de la nostra associació.

Policia a tot arreu, però justícia escassa

Reproduïm el comunicat de la Favb sobre l’operació policial del passat dimarts 16 de desembre:

Policia a tot arreu, però justícia escassa

Sembla ser que l’amenaça planava sobre nosaltres i no en sabíem res. Si hem de fer cas als comunicats policials i a les disquisicions d’alguns mitjans de comunicació, resulta que acaben de salvar-nos de la devastació que ens preparava una “xarxa anarquista violenta”. De debò? D’entrada, constatem que hi ha hagut, això sí, un ingent desplegament de forces policials -no menys de 700 agents-; que s’han produït onze detencions en diferents barris de Barcelona -entre elles un bomber de Sant Andreu, la llibertat del qual ja s’han apressat a demanar els seus companys de CCOO-; l’escorcoll de Casa de la Muntanya i d’ateneus llibertaris… i, de passada, algun nyap, com la irrupció per error en el domicili d’una parella de jubilats, a les cinc de la matinada, al barri de Roquetes.

Ara com ara, però, les troballes semblen reduir-se a una escassa quantitat “d’explosius de baixa intensitat” (tecnicisme que probablement designa un petard) i, a l’empara del secret de les actuacions, tot són vagues sospites i “possibles vinculacions” amb alguns llunyans atemptats… força sapastres. Gat escaldat… El cert és que ja hem vist d’altres operacions espectaculars d’aquesta mena, que acaben en no res pel que fa a la desarticulació de cap trama delictiva, però que sotmeten algunes persones als rigors de la legislació antiterrorista i que instal·len un clima de por difusa entre la ciutadania, tornant-la procliu a acceptar -“per la seva pròpia seguretat”- conculcació de drets civils i arbitrarietats policials.

Casual o no, el cert és que aquesta operació coincideix amb l’adopció de la Llei de Seguretat Ciutadana, impulsada pel govern del PP, una autèntica escomesa antidemocràtica que pretén intimidar les entitats socials, emmordassar la protesta, legalitzar tota mena d’escoltes, controls i violacions de la intimitat o malmetre els escassos drets que encara es reconeixien a les persones immigrades sense papers que intenten accedir al nostre país. El que no admet rèplica, però, és la discordança entre els mitjans desplegats ahir i els escadussers recursos emprats per combatre altres manifestacions, en aquest cas fefaents, de delinqüència.

Des de la FAVB volem, per tant, manifestar la nostra més viva inquietud davant l’amenaça de criminalització que aquestes actuacions policials -absolutament desmesurades- fan pesar sobre els col·lectius llibertaris de la ciutat i, més enllà, sobre tots els moviments de contestació social. Exigim, per tant, la ràpida clarificació dels fets i, si tot el que hi ha contra elles són les vaguetats difoses pels mitjans de comunicació, l’immediat alliberament de les persones detingudes. Alhora, cridem la ciutadania de Barcelona a participar en la concentració convocada el proper dissabte, 20 de desembre, a les 12h, a la Plaça Universitat, per denunciar la “llei mordassa”, des del convenciment que aquesta sí que constitueix un autèntic atemptat contra les nostres llibertats.

Barcelona, 17 de desembre de 2014

Comunicat de la Favb sobre el 9N

Reproduïm el comunicat de la Favb sobre la consulta del 9N:

El 9-N, la ciutadania ha de prendre la paraula

Finalment, arribem al 9-N enmig d’un cúmul de despropòsits i d’insults a la dignitat democràtica de la societat catalana. L’aspiració a la celebració d’una consulta formal sobre el futur polític de Catalunya, amb plenes garanties i reconeixement internacional, i de la qual es pogués derivar un mandat democràtic clar, ha quedat frustrada per les traves, prohibicions i amenaces del govern espanyol. El conflicte és polític, i només es pot resoldre donant la paraula a la ciutadania. Com més s’ensorra el govern de l’Estat en un fangar d’escàndols, abusos i corrupció que fan pensar inevitablement en un final de règim, més intransigent, autoritària i restrictiva es torna la seva lectura de la Constitució, brandida com un codi penal contra les aspiracions populars.

Vet aquí, doncs, que el Tribunal Constitucional acaba de prohibir el procés participatiu a què havia quedat reduïda la convocatòria del 9-N. Ni tan sols aquesta escletxa volen deixar oberta a la nostra llibertat d’expressió. Amb aquest gest, però, les més altes institucions de l’Estat posen de relleu que, al capdavall, és això el que està en joc: les llibertats fonamentals, la democràcia.

Per això mateix, des de la FAVB cridem les veïnes i veïns de Barcelona a rebutjar fermament aquesta imposició de silenci. Diumenge, acudiu massivament als col•legis que us corresponen. Expresseu el vostre parer sense temença. Sigui el que sigui. Perquè tots són legítims i tots nodreixen el debat que ha fer la nostra societat. De nosaltres depèn que aquesta jornada esdevingui un autèntic clam democràtic.

I sigui quina sigui la vostra opció -fins i tot les vostres reserves sobre el mateix format d’aquest 9-N-, sortiu al carrer a defensar la llibertat d’expressió. A la vora d’escoles i instituts, trobareu taules de recollida de signatures mitjançant les quals us podeu adherir a la denúncia que parlamentaris i càrrecs electes favorables al dret de decidir adrecen a les instàncies internacionals, i que necessita el vostre recolzament massiu per fer-se sentir. Una denúncia de les actuacions de l’Estat espanyol en què es recorda que no es pot negar la paraula a un poble que, com el nostre, té consciència de ser un subjecte polític de dret, i on s’assenyala que hi ha països -Canadà, Regne Unit- que han sabut articular mecanismes democràtics per resoldre situacions similars.

Des de la diversitat de sensibilitats que conviuen en el moviment veïnal, convidem les Associacions federades a bolcar-se en aquesta campanya de signatures, aportant persones com a voluntàries a les meses i difonent àmpliament la iniciativa. Més d’hora que tard, la ciutadania de Catalunya decidirà el seu futur polític en llibertat. Comencem a fer-ho possible aquest 9-N prenent decididament la paraula.

Barcelona, 6 de novembre de 2014

Ha sortit el número 133 de la revista Carrer

carrer133‘Cas Pujol’: Ara toca

Acaba de sortir el número 133 de la revista de la Favb, que dedica el tema d’entrada a “l’afer Pujol” amb articles del periodista i historiador Marc Andreu i el professor d’Economia Albert Recio, il·lustrats amb una portada i fotografies interiors inèdites de Pepe Encinas.

El número dedica el dossier al conflicte urbà, amb col·laboracions de membres de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà de la UB i una segona part dedicada al mapa actual reivindicatiu dels barris, realitzada per l’Andrés Naya junt amb d’altres autors.

També trobareu, entre molts d’altres treballs, una anàlisi de l’escenari polític a Barcelona a un any de les eleccions o un repàs a l’estat de la sanitat a Barcelona després de la supressió de llits d’aquest estiu.

Podeu descarregar-vos el número sencer de Carrer en pdf a l’enllaç www.favb.cat/carrer133

Trobareu Carrer en paper als locals de la nostra associació

La lluita social -i no la violència d’uns pocs- ha obert una oportunitat. Hem d’aconseguir que Can Vies romangui a Sants

Reproduïm el comunicat de la Favb del dilluns 2 de juny:

Una setmana després del desallotjament de Can Vies, hem arribat a un moment crític. Més enllà dels incidents finals, quanta gent hi havia dissabte al vespre al centre de Barcelona, manifestant-se en solidaritat amb Can Vies? Molta, sobretot gent jove. Can Vies ha esdevingut un símbol. A Barcelona i més enllà. I no hi ha res tan potent com un símbol de resistència quan tot s’esmicola, quan les condicions de vida de la majoria del poble es tornen penoses, i les institucions que ens haurien de representar romanen captives dels poderosos. Ni el govern municipal ni la Generalitat van saber detectar aquest potencial en començar l’enderroc del centre… mentre procedien a “ocupar” policialment el barri de Sants.

El matí de dissabte, el seus veïns i veïnes van donar un exemple de lluita popular cívica, desenrunant Can Vies i començant simbòlicament la seva reconstrucció. El missatge és clar: des de les afinitats de cadascú, el veïnatge vol preservar la riquesa associativa del barri. Sants vol Can Batlló i vol Can Vies. La FAVB es reconeix plenament en aquest desig de convivència i en aquest format de mobilització ciutadana que relliga tot un barri. Un cop més, la Federació vol manifestar el seu suport al Centre Social de Sants, la històrica associació veïnal, i a les propostes que, dijous passat, traslladava a l’Ajuntament i al col·lectiu de Can Vies amb el propòsit de facilitar un escenari de distensió. Però, si divendres s’aturava l’enderroc i, dissabte, en absència de policia, el barri recuperava la tranquil·litat, els aldarulls al centre de Barcelona i, singularment, les declaracions de Joaquim Forn diumenge al migdia -dient que “el temps s’acaba” i llençant un ultimàtum desafiant a Can Vies- han tornat a enrarir l’atmosfera.

La invocació abrandada de “la llei i l’ordre” només fa que complicar les coses. Cal recordar que el desplegament massiu dels Mossos -unit a les maneres agressives, freqüents en la BRIMO- va generar, des del primer dia, un clima de tensió generalitzat; un brou de cultiu perfecte per a l’actuació de grups disposats a rebentar el caràcter pacífic i democràtic de les manifestacions. Per això mateix constituiria un error, encara que fos per por de desdibuixar un legítim perfil contestatari, no desmarcar-se d’unes accions que no corresponen a la voluntat de la majoria, ni contribueixen a enfortir la defensa de Can Vies davant l’opinió pública. Cremar mobiliari urbà, rebentar una botiga o calar foc al cotxe d’un veí -a Sants, a Sant Antoni o al Raval- no representa cap mena de lluita contra el “sistema”.

Alhora, per la pròpia experiència del moviment veïnal en les últimes vagues generals, la FAVB és molt sensible a les formes que pren la resposta policial, amb pràctiques de dubtosa legalitat i amb detencions seguides d’inculpacions que semblen sobretot destinades a “fer un escarment” molt més que no pas a trobar el culpable de cap acte vandàlic. No. La solució no vindrà per la via de la repressió -com reclama, jugant als piròmans, Alberto Fernández Díaz en nom del PP-, sinó de la política. En la cultura obrera i associativa de Sants perviu, profundament arrelada, la tradició d’espais autònoms, autogestionats i lliures de qualsevol tutela administrativa. Sobren amenaces i emplaçaments. L’Ajuntament hauria de ser capaç d’admetre i encabir una aspiració social que el barri ja ha legitimat. “No pot prevaldre cap llei allí on no regna la justícia”.

Barcelona, 2 de juny de 2014