Arxiu d'etiquetes: Favb

Ha sortit el número 134 de la revista Carrer

carrer134Ha sortit el número 134 de la revista de la Favb, que dedica el dossier a reflexionar sobre la mobilitat a Barcelona. Entre molts d’altres temes, hi trobareu articles sobre el nou acord per al trasllat de la Model, l’hotel que Núñez y Navarro vol construir al Rec Comtal de Ciutat Vella, l’empresa que està al darrere del Gran Casino de Barcelona o la manera com el gegant de La Caixa s’ha fet amb les àrees estratègiques que haurien d’estar sota control públic.

Podeu descarregar-vos el número sencer de Carrer en pdf a l’enllaç  http://favb.cat/carrer134

També trobareu Carrer en paper als locals de la nostra associació.

Policia a tot arreu, però justícia escassa

Reproduïm el comunicat de la Favb sobre l’operació policial del passat dimarts 16 de desembre:

Policia a tot arreu, però justícia escassa

Sembla ser que l’amenaça planava sobre nosaltres i no en sabíem res. Si hem de fer cas als comunicats policials i a les disquisicions d’alguns mitjans de comunicació, resulta que acaben de salvar-nos de la devastació que ens preparava una “xarxa anarquista violenta”. De debò? D’entrada, constatem que hi ha hagut, això sí, un ingent desplegament de forces policials -no menys de 700 agents-; que s’han produït onze detencions en diferents barris de Barcelona -entre elles un bomber de Sant Andreu, la llibertat del qual ja s’han apressat a demanar els seus companys de CCOO-; l’escorcoll de Casa de la Muntanya i d’ateneus llibertaris… i, de passada, algun nyap, com la irrupció per error en el domicili d’una parella de jubilats, a les cinc de la matinada, al barri de Roquetes.

Ara com ara, però, les troballes semblen reduir-se a una escassa quantitat “d’explosius de baixa intensitat” (tecnicisme que probablement designa un petard) i, a l’empara del secret de les actuacions, tot són vagues sospites i “possibles vinculacions” amb alguns llunyans atemptats… força sapastres. Gat escaldat… El cert és que ja hem vist d’altres operacions espectaculars d’aquesta mena, que acaben en no res pel que fa a la desarticulació de cap trama delictiva, però que sotmeten algunes persones als rigors de la legislació antiterrorista i que instal·len un clima de por difusa entre la ciutadania, tornant-la procliu a acceptar -“per la seva pròpia seguretat”- conculcació de drets civils i arbitrarietats policials.

Casual o no, el cert és que aquesta operació coincideix amb l’adopció de la Llei de Seguretat Ciutadana, impulsada pel govern del PP, una autèntica escomesa antidemocràtica que pretén intimidar les entitats socials, emmordassar la protesta, legalitzar tota mena d’escoltes, controls i violacions de la intimitat o malmetre els escassos drets que encara es reconeixien a les persones immigrades sense papers que intenten accedir al nostre país. El que no admet rèplica, però, és la discordança entre els mitjans desplegats ahir i els escadussers recursos emprats per combatre altres manifestacions, en aquest cas fefaents, de delinqüència.

Des de la FAVB volem, per tant, manifestar la nostra més viva inquietud davant l’amenaça de criminalització que aquestes actuacions policials -absolutament desmesurades- fan pesar sobre els col·lectius llibertaris de la ciutat i, més enllà, sobre tots els moviments de contestació social. Exigim, per tant, la ràpida clarificació dels fets i, si tot el que hi ha contra elles són les vaguetats difoses pels mitjans de comunicació, l’immediat alliberament de les persones detingudes. Alhora, cridem la ciutadania de Barcelona a participar en la concentració convocada el proper dissabte, 20 de desembre, a les 12h, a la Plaça Universitat, per denunciar la “llei mordassa”, des del convenciment que aquesta sí que constitueix un autèntic atemptat contra les nostres llibertats.

Barcelona, 17 de desembre de 2014

Comunicat de la Favb sobre el 9N

Reproduïm el comunicat de la Favb sobre la consulta del 9N:

El 9-N, la ciutadania ha de prendre la paraula

Finalment, arribem al 9-N enmig d’un cúmul de despropòsits i d’insults a la dignitat democràtica de la societat catalana. L’aspiració a la celebració d’una consulta formal sobre el futur polític de Catalunya, amb plenes garanties i reconeixement internacional, i de la qual es pogués derivar un mandat democràtic clar, ha quedat frustrada per les traves, prohibicions i amenaces del govern espanyol. El conflicte és polític, i només es pot resoldre donant la paraula a la ciutadania. Com més s’ensorra el govern de l’Estat en un fangar d’escàndols, abusos i corrupció que fan pensar inevitablement en un final de règim, més intransigent, autoritària i restrictiva es torna la seva lectura de la Constitució, brandida com un codi penal contra les aspiracions populars.

Vet aquí, doncs, que el Tribunal Constitucional acaba de prohibir el procés participatiu a què havia quedat reduïda la convocatòria del 9-N. Ni tan sols aquesta escletxa volen deixar oberta a la nostra llibertat d’expressió. Amb aquest gest, però, les més altes institucions de l’Estat posen de relleu que, al capdavall, és això el que està en joc: les llibertats fonamentals, la democràcia.

Per això mateix, des de la FAVB cridem les veïnes i veïns de Barcelona a rebutjar fermament aquesta imposició de silenci. Diumenge, acudiu massivament als col•legis que us corresponen. Expresseu el vostre parer sense temença. Sigui el que sigui. Perquè tots són legítims i tots nodreixen el debat que ha fer la nostra societat. De nosaltres depèn que aquesta jornada esdevingui un autèntic clam democràtic.

I sigui quina sigui la vostra opció -fins i tot les vostres reserves sobre el mateix format d’aquest 9-N-, sortiu al carrer a defensar la llibertat d’expressió. A la vora d’escoles i instituts, trobareu taules de recollida de signatures mitjançant les quals us podeu adherir a la denúncia que parlamentaris i càrrecs electes favorables al dret de decidir adrecen a les instàncies internacionals, i que necessita el vostre recolzament massiu per fer-se sentir. Una denúncia de les actuacions de l’Estat espanyol en què es recorda que no es pot negar la paraula a un poble que, com el nostre, té consciència de ser un subjecte polític de dret, i on s’assenyala que hi ha països -Canadà, Regne Unit- que han sabut articular mecanismes democràtics per resoldre situacions similars.

Des de la diversitat de sensibilitats que conviuen en el moviment veïnal, convidem les Associacions federades a bolcar-se en aquesta campanya de signatures, aportant persones com a voluntàries a les meses i difonent àmpliament la iniciativa. Més d’hora que tard, la ciutadania de Catalunya decidirà el seu futur polític en llibertat. Comencem a fer-ho possible aquest 9-N prenent decididament la paraula.

Barcelona, 6 de novembre de 2014

Ha sortit el número 133 de la revista Carrer

carrer133‘Cas Pujol’: Ara toca

Acaba de sortir el número 133 de la revista de la Favb, que dedica el tema d’entrada a “l’afer Pujol” amb articles del periodista i historiador Marc Andreu i el professor d’Economia Albert Recio, il·lustrats amb una portada i fotografies interiors inèdites de Pepe Encinas.

El número dedica el dossier al conflicte urbà, amb col·laboracions de membres de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà de la UB i una segona part dedicada al mapa actual reivindicatiu dels barris, realitzada per l’Andrés Naya junt amb d’altres autors.

També trobareu, entre molts d’altres treballs, una anàlisi de l’escenari polític a Barcelona a un any de les eleccions o un repàs a l’estat de la sanitat a Barcelona després de la supressió de llits d’aquest estiu.

Podeu descarregar-vos el número sencer de Carrer en pdf a l’enllaç www.favb.cat/carrer133

Trobareu Carrer en paper als locals de la nostra associació

La lluita social -i no la violència d’uns pocs- ha obert una oportunitat. Hem d’aconseguir que Can Vies romangui a Sants

Reproduïm el comunicat de la Favb del dilluns 2 de juny:

Una setmana després del desallotjament de Can Vies, hem arribat a un moment crític. Més enllà dels incidents finals, quanta gent hi havia dissabte al vespre al centre de Barcelona, manifestant-se en solidaritat amb Can Vies? Molta, sobretot gent jove. Can Vies ha esdevingut un símbol. A Barcelona i més enllà. I no hi ha res tan potent com un símbol de resistència quan tot s’esmicola, quan les condicions de vida de la majoria del poble es tornen penoses, i les institucions que ens haurien de representar romanen captives dels poderosos. Ni el govern municipal ni la Generalitat van saber detectar aquest potencial en començar l’enderroc del centre… mentre procedien a “ocupar” policialment el barri de Sants.

El matí de dissabte, el seus veïns i veïnes van donar un exemple de lluita popular cívica, desenrunant Can Vies i començant simbòlicament la seva reconstrucció. El missatge és clar: des de les afinitats de cadascú, el veïnatge vol preservar la riquesa associativa del barri. Sants vol Can Batlló i vol Can Vies. La FAVB es reconeix plenament en aquest desig de convivència i en aquest format de mobilització ciutadana que relliga tot un barri. Un cop més, la Federació vol manifestar el seu suport al Centre Social de Sants, la històrica associació veïnal, i a les propostes que, dijous passat, traslladava a l’Ajuntament i al col·lectiu de Can Vies amb el propòsit de facilitar un escenari de distensió. Però, si divendres s’aturava l’enderroc i, dissabte, en absència de policia, el barri recuperava la tranquil·litat, els aldarulls al centre de Barcelona i, singularment, les declaracions de Joaquim Forn diumenge al migdia -dient que “el temps s’acaba” i llençant un ultimàtum desafiant a Can Vies- han tornat a enrarir l’atmosfera.

La invocació abrandada de “la llei i l’ordre” només fa que complicar les coses. Cal recordar que el desplegament massiu dels Mossos -unit a les maneres agressives, freqüents en la BRIMO- va generar, des del primer dia, un clima de tensió generalitzat; un brou de cultiu perfecte per a l’actuació de grups disposats a rebentar el caràcter pacífic i democràtic de les manifestacions. Per això mateix constituiria un error, encara que fos per por de desdibuixar un legítim perfil contestatari, no desmarcar-se d’unes accions que no corresponen a la voluntat de la majoria, ni contribueixen a enfortir la defensa de Can Vies davant l’opinió pública. Cremar mobiliari urbà, rebentar una botiga o calar foc al cotxe d’un veí -a Sants, a Sant Antoni o al Raval- no representa cap mena de lluita contra el “sistema”.

Alhora, per la pròpia experiència del moviment veïnal en les últimes vagues generals, la FAVB és molt sensible a les formes que pren la resposta policial, amb pràctiques de dubtosa legalitat i amb detencions seguides d’inculpacions que semblen sobretot destinades a “fer un escarment” molt més que no pas a trobar el culpable de cap acte vandàlic. No. La solució no vindrà per la via de la repressió -com reclama, jugant als piròmans, Alberto Fernández Díaz en nom del PP-, sinó de la política. En la cultura obrera i associativa de Sants perviu, profundament arrelada, la tradició d’espais autònoms, autogestionats i lliures de qualsevol tutela administrativa. Sobren amenaces i emplaçaments. L’Ajuntament hauria de ser capaç d’admetre i encabir una aspiració social que el barri ja ha legitimat. “No pot prevaldre cap llei allí on no regna la justícia”.

Barcelona, 2 de juny de 2014

 

Comunicat de la Favb sobre el desallotjament de Can Vies

Reproduïm el comunicat de la Favb sobre el desallotjament de Can Vies:

Mentre Manel Prat anunciava, ahir al vespre, la seva dimissió, els disturbis desfermats a Sants pel desallotjament de Can Vies s’estenien per diferents barris de la ciutat. La renúncia de Prat -que la FAVB, igual que nombrosos moviments i col·lectius, exigia des de la mutilació d’Ester Quintana al final de la jornada de Vaga General del 14-N de 2012- es produeix l’endemà de les eleccions europees i un dia abans que el Parlament reprovés el director de la policia. Molt probablement, no hi ha relació de causa a efecte entre la caiguda de Prat i els últims esdeveniments. Prat era, des de feia mesos, un cadàver polític, mantingut artificialment al seu càrrec en pro de l’estabilitat governamental. La coincidència, però, és plena de simbolisme.

Govern i Ajuntament s’equivocarien si llegissin els fets d’ahir superficialment, com si només es tractés de l’expressió radicalitzada del descontentament de determinats col·lectius. I encara més si ho volguessin entomar com un problema d’ordre públic. El mapa d’aquestes manifestacions s’assembla massa a la geografia de les desigualtats i les injustícies que estan trencant Barcelona per no veure-hi el símptoma d’un profund malestar social. Ja no es tracta només del conflicte de Can Vies, de la reivindicació de l’Harmonia o de temes puntuals. Aquest vent de revolta anuncia una llevantada.

El Conseller Espadaler diu que s’han traspassat “línies vermelles” a causa del comportament violent d’alguns manifestants. No serem nosaltres, sempre partidaris d’accions reivindicatives democràtiques, pacífiques i massives, qui encoratjarem cap acció agressiva, ni ens mostrarem condescendents amb cap destrucció de mobiliari públic. Ans al contrari: el moviment veïnal és qui més s’esforça per donar una expressió cívica a les legítimes protestes dels barris. Dissortadament, és el Departament d’Interior qui ha traspassat massa vegades aquestes ¨línies vermelles”: amb les pilotes de goma, amb la mort de Juan Andrés Benítez… a Sants mateix aquests dies. Hem vist amb profund desgrat cremar una furgoneta de TV3. Però no ens ha dolgut menys veure com agents de la BRIMO destrossaven els vidres de la “Directa”… i el Departament, seguint el seu costum, negava els fets. Vet aquí per què el veïnatge de Sants, més enllà de la seva afinitat o no amb la filosofia del Centre Social de Can Vies, fa sonar les cassoles contra l’actuació dels Mossos. Vet aquí per què estem davant d’un problema eminentment polític, que no es resoldrà amb destacaments policials corrent d’un barri a l’altre.

Calen gestos, gestos creïbles per part de les administracions públiques, si es vol reconduir la situació. Cal retirar els desplegaments policials massius que generen tensions als barris. Cal mirar de reobrir la interlocució amb el col·lectiu de Can Vies.

El moviment veïnal sempre està disposat a establir ponts i facilitar contactes. L’Ajuntament ha de ser conscient, però, que la decisió de desallotjar el Centre i, sobretot, l’enderroc de l’immoble -per deixar un solar buit allí on hi havia una intensa vida associativa- han arruïnat qualsevol confiança i haurà d’esmerçar molts esforços per restablir-la. I cal també que l’Ajuntament atengui demandes raonables i fonamentades dels barris, com ara la gestió del Casal de Barri de Sant Andreu. Més enllà, cal prendre consciència de la greu situació que viuen els barris de la ciutat. Si, davant dels primers símptomes de conflictivitat, les administracions dimiteixen de les seves responsabilitats i se’n remeten a la força, Barcelona esdevindrà ingovernable.

La FAVB dóna suport a les diferents protestes que s’estan convocant a nombrosos barris, i crida a participar-hi de forma determinada però en tot moment responsable, per tal de concitar l’adhesió del veïnatge.

Barcelona, 28 de maig de 2014

La Favb i l’ANC signen un acord de treball

El passat 26 de febrer, una delegació de la Favb es va reunir, a la seu de l’Assemblea Nacional Catalana, amb una nodrida representació d’aquesta entitat, encapçalada per la seva presidenta, Carme Forcadell, i el seu responsable de moviment veïnal, Josep Arranz. L’objectiu de la trobada era la signatura d’un protocol de relacions entre l’ANC i la Favb, el primer de tot un seguit d’acords que, en la mateixa línia, l’Assemblea està a punt de signar amb CCOO o està treballant amb UGT, Confavc i altres organitzacions socials.

Es tracta d’un acord de treball entre dues entitats ben diferents: un moviment social i polític, tranversal, que defensa com a horitzó la independència de Catalunya, i una federació d’associacions veïnals en què conviuen diverses sensibilitats i tradicions democràtiques pel que fa a la problemàtica nacional. El punt de confluència no podia ser un altre que la defensa, compartida per uns i altres, del dret de decidir. I, concretament, de la celebració efectiva d’una consulta popular en què el poble de Catalunya pugui expressar lliurement el seu parer sobre el futur del país. L’ANC vol apropar-se als moviments populars i promoure-hi el debat que a hores d’ara travessa tota la societat catalana. Per la seva banda, el moviment veïnal, que porta en el seu ADN la defensa dels drets culturals i les llibertats nacionals de Catalunya, té el major interès en tenyir profundament aquest debat amb els anhels de progrés social, equitat de gènere i justícia mediambiental que fonamenten la lluita i la unitat d’una realitat tan plural com la nostra. Perquè, sigui quin sigui el camí que finalment triï la ciutadania, només l’aposta -inequívoca i des d’avui mateix- per una Catalunya social pot fornir la cohesió i l’empenta popular per tirar endavant un projecte nacional democràtic.

Sota aquest paraigües general, correspondrà a cada entitat de territori avaluar la seva situació concreta, establint amb tota autonomia l’agenda, els debats, les formes i nivells de col·laboració que consideri oportú implementar. Per la seva banda, la delegació de la Favb ja va transmetre a l’ANC una invitació formal a assistir, al costat dels convidats tradicionals i dels nous actors urbans amb qui treballem, a la nostra propera Assemblea del dia 29 de març. Aprofitant l’avinentesa, la Favb va traslladar també a l’ANC la proposta d’una propera trobada amb la Campanya per una Catalunya Social, en què participem activament al costat dels moviments sindical i associatiu. La sectorial de moviment obrer de l’ANC ja ens ha fet saber el seu suport a la convocatòria de manifestació que la Campanya està organitzant pel dia 6 d’abril a Barcelona, i que durà al carrer el clam de les entitats socials que, en debatre sobre la pobresa, la majoria del Parlament ha refusat aquests dies d’escoltar en el seu plenari.

>>> Més Informació i text de l’acord

Davant el conflicte social del transport públic, cal un desbloqueig al més alt nivell polític

Comunicat de la Favb davant el conflicte social del transport públic:

20140305 Stop PujadesDes de fa més de dos mesos, les protestes contra la pujada del preu del transport públic no han parat d’estendre’s, palesant el malestar de la ciutadania en un context de pèrdua de poder adquisitiu de pensionistes i gent treballadora, d’empobriment d’àmplies franges de la població i d’erosió dels seus drets. De bon començament, les autoritats, Ajuntament de Barcelona i Generalitat, no van saber llegir el sentit d’aquestes manifestacions, esperant que al cap d’uns dies de soroll la gent es resignaria a la nova situació. No ha estat així. Les convocatòries s’han escampat per la regió metropolitana i fins i tot més enllà; moviment veïnal, PTP, sindicats i diversos col·lectius s’han afegit a les accions promogudes des de la plataforma “Stop Pujades”; càrrecs electes s’han anat pronunciant i han interpel·lat el mateix Govern… L’exigència d’una congelació immediata de tarifes ha esdevingut la reivindicació més popular del moviment; una mena de “ja n’hi ha prou” que correspon a la situació d’emergència social que estem vivint. L’estament polític, allunyat del carrer, no acaba de copsar, però, què significa la paraula “dignitat” quan ressona als barris.

Després d’una primera presa de contacte amb CONFAVC, FAVB i PTP, d’una banda, i amb CCOO i UGT d’una altra, l’Autoritat del Transport Metropolità es reunia, el passat dimecres, 26 de febrer, amb el conjunt d’aquestes entitats i amb la pròpia plataforma “Stop Pujades”. Des de la FAVB, que ha reivindicat sempre la constitució d’una taula social per abordar de manera integral la problemàtica del transport públic, només podem felicitar-nos de l’obertura d’un espai de diàleg com aquest. Tanmateix, els marges en què l’ATM voldria que es mogués aquest grup de treball resulten molt estrets, condicionats per uns paràmetres polítics rígids. Així doncs, l’ATM considerava del tot impossible revertir l’última pujada. Fins i tot es declarava incapaç de garantir que, enguany, no se’n produiria una altra. (Un idea en què abundava fa uns dies l’alcalde Trias, quan semblava vincular l’evolució de les tarifes a la incerta aportació de l’Estat espanyol al finançament del transport públic metropolità). Els arguments, reiteratius, són coneguts: cal eixugar un dèficit acumulat de més de cinc-cents milions d’euros.

Les solucions anunciades per l’administració passarien per la promesa d’una major contribució financera… tot insistint en la tesi dogmàtica que, en qualsevol cas, els usuaris han de sufragar la meitat del cost del transport. Si això hagués de ser així, els increments de preus difícilment s’aturarien. Més encara: per aquest camí, s’allunyaria l’horitzó de justícia social, vertebració territorial i sostenibilitat mediambiental que ha de guiar una bona política de mobilitat. L’ATM es diu disposada a debatre les propostes de les entitats socials… sempre i quan “no posin en qüestió els equilibris financers del sistema”. Però uns “equilibris” condicionats d’aquesta manera no ofereixen pràcticament cap marge de discussió. Més encara, la idea de l’ATM de finançar part del deute amb nous préstecs bancaris podria esdevenir una càrrega suplementària per al mateix sistema i acabar afavorint una dinàmica de privatitzacions. Des de la FAVB, seguim pensant que una bona política financera hauria de reduir la dependència de les entitats bancàries, començant per cercar recursos en la pròpia promoció del transport públic i mirant de desincentivar l’ús del vehicle privat: aplicació de cànons a les empreses concessionàries de les autopistes, peatges suaus a les vies sufragades amb peatges a l’ombra, manteniment de la xarxa de pàrquings municipals de Barcelona sota titularitat pública…

Tot plegat hem ens duu a ser molt cauts davant la nova proposta “estrella” de l’ATM: la T-Mobilitat. Cal dir que el projecte d’un títol, unificat a terme per a tot el territori de Catalunya, resulta potent i atractiu. Permetria resoldre les incongruències de l’actual tarifació per zones, integrar criteris mediambientals i socials, racionalitzar la gestió i guanyar en eficiència. Però, un cop més, la tecnologia que permet tot això ha d’estar subordinada a la política. Amb els criteris actuals, el “títol personalitzat” i “intel·ligent” de la T-Mobilitat podria fàcilment esdevenir un marc opac, inabastable per a la ciutadania. Les innovacions s’inscriuen en el solc de les relacions socials preexistents, amplificant-lo. La clau segueix sent la voluntat de fixar uns preus assequibles, establerts en funció de les condicions de vida de les classes populars i les necessitats de la majoria social, i no pas d’uns dèficits que elles no han generat, i que cal resoldre mitjançant un finançament adequat.

La demanda de revertir d’una manera o d’una altra l’última pujada de preus, més enllà de la reivindicació concreta, ha esdevingut la prova de la voluntat de l’administració d’encetar un diàleg real sobre el disseny del transport públic i el seu finançament. No voldríem que esdevingués, a més a més, per part seva, una ocasió de fer valer el “principi d’autoritat”. Hi ha una discordança entre el temps de la ciutadania, aclaparada per les dificultats de la seva vida quotidiana, i el temps de l’administració. Davant la manca de respostes en l’immediat -i de concrecions en l’horitzó que se’ns proposa-, la FAVB seguirà donant suport a les convocatòries de mobilització ciutadana de “Stop Pujades” i, concretament, a la concentració del dissabte, 15 de març, a les 19 h, a la Plaça de Sant Jaume.

Però, a aquestes alçades, resulta evident que el conflicte no es pot desencallar en el marc, encotillat i condicionat per decisions de més alt nivell, de la mesa de treball constituïda amb l’ATM (i a la qual la FAVB seguirà assistint). Cal un desbloqueig de la situació al més alt nivell polític. No podem seguir polemitzant, moviments socials i autoritats, a través de comunicats i declaracions als diaris. Cal seure cara a cara i parlar. Per la part que li correspon, la FAVB sol·licitarà, amb caràcter urgent, una reunió amb l’alcalde de Barcelona i els responsables de mobilitat de l’Ajuntament.

Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona

Barcelona, 4 de març de 2014 

15 de gener: Concentracions als barris contra la pujada abusiva del transport públic

Els barris continuen amb les mobilitzacions contra la pujada abusiva del preu del transport públic. Stop Pujades Transport convoca de nou aquest dimecres 15 de gener a les 19 hores a diferents punts: Llucmajor, Torre Baró, Santa Coloma, Sagrera, Sant Andreu, Horta, Arc de Triomf, Fontana, plaça de Sants, Verneda, Clot, Pompeu Fabra-Badalona, Castelldefels, Sant Joan Despí, Martorell, Congrés, Cornellà, plaça de la Marina de la Zona Franca…

La Favb recolza la iniciativa i convoca tota la ciutadania a secundar les diferents iniciatives per exigir l’anul·lació de la pujada de tarifes i el compromís de les administracions en la defensa d’un transport públic assequible per a la ciutadania.

La Favb valora la data i la pregunta de la consulta sobre el futur de Catalunya

La Favb, en un comunicat,  valora l’acord polític a propòsit de la data i de la pregunta a formular en la consulta ciutadana sobre el futur de Catalunya.

Text del comunicat

La FAVB es felicita davant l’acord assolit per un ampli ventall de forces polítiques a propòsit de la data i de la pregunta a formular en la consulta ciutadana sobre el futur de Catalunya. El moviment veïnal sempre ha estat compromès amb la lluita per les llibertats civils i els drets democràtics nacionals. Alhora, el nostre moviment és plural i encabeix les diferents sensibilitats progressistes arrelades en les classes populars. Des d’aquest punt de vista, trobem molt adient l’articulació de la pregunta, el seu caràcter inclusiu i la claredat política dels conceptes plantejats.

La primera part de la pregunta -“Vol que Catalunya esdevingui un Estat?”- es refereix a l’afirmació de la sobirania nacional. Ja fa molt de temps que, de manera amplíssima, la societat catalana ha assolit la consciència de ser una comunitat nacional. I, per tant, aspira a ser reconeguda com a tal i a actuar com a subjecte polític. Aquesta és l’arrel del conflicte històric amb l’Estat i amb el nacionalisme espanyols, que tradicionalment han menystingut o negat la realitat plurinacional dels pobles de la península.

La primera qüestió plantejada permet, doncs, que s’aplegui una gran majoria social al voltant d’una resposta afirmativa. Més encara: les entitats veïnals, de la mateixa manera que els sindicats i els moviments socials, ens sentim cridats a contestar, a les urnes com al carrer, en clau constituent. Avui, el dret a decidir agafa embranzida i pren sentit enmig de la formidable crisi institucional, de model econòmic i social que travessem; val a dir, al llindar d’un veritable canvi d’època. Es tracta de saber quin país volem. Per això, la nostra unitat i la mobilització de les classes populars seran determinants en aquest procés. Volem un país republicà i democràtic, basat en la justícia social i la igualtat de gènere, vertebrat per la solidaritat i adequat als límits mediambientals del territori. Per això som i serem bel·ligerants contra les retallades, la privatització dels serveis públics i el desballestament de l’estat del benestar. Per això ens revoltem contra la dictadura dels mercats financers i contra els abusos de les elits benestants de casa nostra -avui atemorides, demà previsiblement hostils-, davant la dinàmica d’apoderament de la societat civil que comença.

Sobre aquesta base, la segona part de la pregunta, referida explícitament a laindependència, aborda la qüestió en termes d’opció política i no pas de conflicte entre identitats nacionals. L’opció independentista ha agafat força arran del fracàs d’una reforma estatutària que pretenia eixamplar l’autogovern. Però, dins del nostre moviment, segueix present la tradició que aspiraria més aviat a trobar un encaix democràtic, federal o confederal, establert sobre un peu d’igualtat entre les nacions ibèriques. Anys de solidaritat i de lluites compartides amb les entitats veïnals d’arreu de l’Estat i, singularment, amb els companys i companyes de la Federació madrilenya avalen aquesta sensibilitat. Com nosaltres hem sabut romandre units des del respecte de la nostra diversitat, els pobles només poden forjar enteses i compartir projectes des de la igualtat i el reconeixement mutu. A hores d’ara, l’Estat atia la incomprensió i l’animadversió entre els pobles. Govern i oposició oficial romanen enrocats en un centralisme ranci i esgotat. Espanya no coneixerà una sortida de progrés social a la crisi actual si no pervé a donar una sortida democràtica als conflictes enquistats de Catalunya, d’Euskadi i de Galícia. La celebració de la consulta és una aspiració, legítima i indefugible, del poble de Catalunya. Però, que es pugui realitzar i que sigui escoltada, constitueix una necessitat democràtica no menys decisiva per al futur de la pròpia societat civil espanyola.

El camí pel qual optarà la ciutadania de Catalunya dependrà en gran mesura dels escenaris que s’albirin en el proper període. Des de la FAVB, més que mai, romandrem fidels a l’horitzó de transformació social que ha guiat sempre el nostre moviment. I treballarem per la unitat de la nostra gent, diversa en la seva parla i els seus orígens, sota l’ensenya que sempre hem defensat: llibertat i autodeterminació del poble.