Comunicat de la Favb davant el conflicte social del transport públic:
Des de fa més de dos mesos, les protestes contra la pujada del preu del transport públic no han parat d’estendre’s, palesant el malestar de la ciutadania en un context de pèrdua de poder adquisitiu de pensionistes i gent treballadora, d’empobriment d’àmplies franges de la població i d’erosió dels seus drets. De bon començament, les autoritats, Ajuntament de Barcelona i Generalitat, no van saber llegir el sentit d’aquestes manifestacions, esperant que al cap d’uns dies de soroll la gent es resignaria a la nova situació. No ha estat així. Les convocatòries s’han escampat per la regió metropolitana i fins i tot més enllà; moviment veïnal, PTP, sindicats i diversos col·lectius s’han afegit a les accions promogudes des de la plataforma “Stop Pujades”; càrrecs electes s’han anat pronunciant i han interpel·lat el mateix Govern… L’exigència d’una congelació immediata de tarifes ha esdevingut la reivindicació més popular del moviment; una mena de “ja n’hi ha prou” que correspon a la situació d’emergència social que estem vivint. L’estament polític, allunyat del carrer, no acaba de copsar, però, què significa la paraula “dignitat” quan ressona als barris.
Després d’una primera presa de contacte amb CONFAVC, FAVB i PTP, d’una banda, i amb CCOO i UGT d’una altra, l’Autoritat del Transport Metropolità es reunia, el passat dimecres, 26 de febrer, amb el conjunt d’aquestes entitats i amb la pròpia plataforma “Stop Pujades”. Des de la FAVB, que ha reivindicat sempre la constitució d’una taula social per abordar de manera integral la problemàtica del transport públic, només podem felicitar-nos de l’obertura d’un espai de diàleg com aquest. Tanmateix, els marges en què l’ATM voldria que es mogués aquest grup de treball resulten molt estrets, condicionats per uns paràmetres polítics rígids. Així doncs, l’ATM considerava del tot impossible revertir l’última pujada. Fins i tot es declarava incapaç de garantir que, enguany, no se’n produiria una altra. (Un idea en què abundava fa uns dies l’alcalde Trias, quan semblava vincular l’evolució de les tarifes a la incerta aportació de l’Estat espanyol al finançament del transport públic metropolità). Els arguments, reiteratius, són coneguts: cal eixugar un dèficit acumulat de més de cinc-cents milions d’euros.
Les solucions anunciades per l’administració passarien per la promesa d’una major contribució financera… tot insistint en la tesi dogmàtica que, en qualsevol cas, els usuaris han de sufragar la meitat del cost del transport. Si això hagués de ser així, els increments de preus difícilment s’aturarien. Més encara: per aquest camí, s’allunyaria l’horitzó de justícia social, vertebració territorial i sostenibilitat mediambiental que ha de guiar una bona política de mobilitat. L’ATM es diu disposada a debatre les propostes de les entitats socials… sempre i quan “no posin en qüestió els equilibris financers del sistema”. Però uns “equilibris” condicionats d’aquesta manera no ofereixen pràcticament cap marge de discussió. Més encara, la idea de l’ATM de finançar part del deute amb nous préstecs bancaris podria esdevenir una càrrega suplementària per al mateix sistema i acabar afavorint una dinàmica de privatitzacions. Des de la FAVB, seguim pensant que una bona política financera hauria de reduir la dependència de les entitats bancàries, començant per cercar recursos en la pròpia promoció del transport públic i mirant de desincentivar l’ús del vehicle privat: aplicació de cànons a les empreses concessionàries de les autopistes, peatges suaus a les vies sufragades amb peatges a l’ombra, manteniment de la xarxa de pàrquings municipals de Barcelona sota titularitat pública…
Tot plegat hem ens duu a ser molt cauts davant la nova proposta “estrella” de l’ATM: la T-Mobilitat. Cal dir que el projecte d’un títol, unificat a terme per a tot el territori de Catalunya, resulta potent i atractiu. Permetria resoldre les incongruències de l’actual tarifació per zones, integrar criteris mediambientals i socials, racionalitzar la gestió i guanyar en eficiència. Però, un cop més, la tecnologia que permet tot això ha d’estar subordinada a la política. Amb els criteris actuals, el “títol personalitzat” i “intel·ligent” de la T-Mobilitat podria fàcilment esdevenir un marc opac, inabastable per a la ciutadania. Les innovacions s’inscriuen en el solc de les relacions socials preexistents, amplificant-lo. La clau segueix sent la voluntat de fixar uns preus assequibles, establerts en funció de les condicions de vida de les classes populars i les necessitats de la majoria social, i no pas d’uns dèficits que elles no han generat, i que cal resoldre mitjançant un finançament adequat.
La demanda de revertir d’una manera o d’una altra l’última pujada de preus, més enllà de la reivindicació concreta, ha esdevingut la prova de la voluntat de l’administració d’encetar un diàleg real sobre el disseny del transport públic i el seu finançament. No voldríem que esdevingués, a més a més, per part seva, una ocasió de fer valer el “principi d’autoritat”. Hi ha una discordança entre el temps de la ciutadania, aclaparada per les dificultats de la seva vida quotidiana, i el temps de l’administració. Davant la manca de respostes en l’immediat -i de concrecions en l’horitzó que se’ns proposa-, la FAVB seguirà donant suport a les convocatòries de mobilització ciutadana de “Stop Pujades” i, concretament, a la concentració del dissabte, 15 de març, a les 19 h, a la Plaça de Sant Jaume.
Però, a aquestes alçades, resulta evident que el conflicte no es pot desencallar en el marc, encotillat i condicionat per decisions de més alt nivell, de la mesa de treball constituïda amb l’ATM (i a la qual la FAVB seguirà assistint). Cal un desbloqueig de la situació al més alt nivell polític. No podem seguir polemitzant, moviments socials i autoritats, a través de comunicats i declaracions als diaris. Cal seure cara a cara i parlar. Per la part que li correspon, la FAVB sol·licitarà, amb caràcter urgent, una reunió amb l’alcalde de Barcelona i els responsables de mobilitat de l’Ajuntament.
Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona
Barcelona, 4 de març de 2014
