Demanem un carrer o plaça en memòria de Josep Xarles Santaló – Març 2023

La junta del Centre Social de Sants, reunida en data 20 de febrer de 2023 ha acordat elevar a la Ponència del Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona la sol·licitud que Josep Xarles Santaló, traspassat el 8 de març del 2017, activista sociocultural, fundador i primer president d’aquesta entitat pionera del moviment veïnal dels barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta i que acaba de celebrar el cinquantenari de la seva fundació, que la memòria de Josep Xarles Santaló sigui reconeguda a través d’atorgar el seu nom a un carrer o plaça dels nostres barris, preferentment als barris de Sants/la Bordeta.

Com pots ajudar i col·laborar?

Si ets una persona pots adherir-te signant:

  • digitalment amb el següent formulari.
  • presencialment a la nostra seu social de l’Avinguda del Carrilet 5 de dilluns a divendres de 18 a 21 hores.

Si ets una entitat pots adherir-te signant el següent formulari.

Exposició de motius

Josep Xarles Santaló va néixer a un petit poble de l’Empordà, Vilamacolum, fill d’una modesta família pagesa que feia mans i mànigues per sortir de la precarietat durant la guerra civil i la posterior postguerra a base d’una economia de subsistència. A 16 anys va venir a viure a Barcelona, a casa dels seus oncles situats a la fàbrica de la Pellaria del carrer Constitució, que s’ubicava al costat de l’actual església de Sant Medir.

Josep Xarles Santaló és fruit dels primers anys de la Parròquia de Sant Medir, de l’època de Mn. Amadeu Oller. Des del primer moment el seu dinamisme el va portar a ser una peça destacada organitzant tota mena d’actes al voltant de la parròquia. A partir dels anys seixanta, ja a la nova església, Sant Medir es va convertir en un lloc simbòlic de la lluita antifranquista i també un evident testimoni de la renovació litúrgica amb una nova religiositat oberta i progressista, el Josep Xarles hi era present en totes les celebracions litúrgiques, però també situat al 3 e pis del campanar, sobretot les nits, imprimint propaganda antifranquista d’una manera clandestina al servei d’organitzacions sociopolítiques contra la dictadura existent i també a favor d’una església renovadora i no al servei de la jerarquia eclesiàstica d’aleshores unida al règim dictatorial.

La seva vàlua es va manifestar en una brillant carrera professional. D’uns estudis primaris sense cap formació superior va guanyar les oposicions al Banc Central i després al desaparegut Banc Exterior d’Espanya, fins a arribar-ne ser anomenat director i posteriorment fundà i creà un sindicat de tècnics d’abast a tot el territori estatal.

A les acaballes del franquisme, en plena efervescència política el 1971 es va crear el Centre Social de Sants, a partir de les Comissions de Barri existents en aquella època, el Josep Xarles que era un home d’esquerres, però que mai va militar a cap partit en va ser l’impulsor juntament amb un seguit de persones de l’entorn de Sant Medir i Santa Maria de Sants. La seva trajectòria dins el Centre Social com a fundador i primer president és sobradament coneguda, valgui recordar un comentari sobre ell que va fer el governador Civil franquista de l’època “Com era que un home d’ordre com ell, que era director d’un Banc, es posava en aquests merders?”

A partir de la campanya «Salvem Sants, dia a dia, ni pas elevat ni museu del tramvia», el Centre Social de Sants va agafar molta notorietat al conjunt de la ciutat per les seves accions reivindicatives, durant deu anys el Josep Xarles va continuar presidint el Centre Social de Sants, aglutinant un equip de persones de diferents procedències però unides en la consecució d’uns objectius de revertir la situació urbanística dels nostres barris. En aquesta època es van aconseguir les principals reivindicacions veïnals – la supressió d’un pas elevat previst que havia de travessar la plaça de Sants, canviar la proposta del museu del tramvia per esdevenir l’actual Centre Cívic de les Cotxeres de Sants, convertir l’espai de Manufactures Ceràmiques, a la Bordeta, en l’Institut de Secundària Joan Coromines, aturar la construcció de blocs d’habitatges a l’Espanya Industrial, fins a convertir-lo en el parc actual, l’antiga fàbrica del Vapor Vell que va esdevenir la nova Escola Barrufet juntament amb l’actual Biblioteca Pública del Vapor Vell.

La seva trajectòria ha anat més enllà del barri de Sants. És de recordar les reunions paral·leles d’un sector de les Associacions de Veïns, anomenada Coordinadora de Sant Antoni, davant d’una incipient Federació d’Associacions de Veïns (FAV) que estava farcida d’associacions de botiguers, el seu paper juntament amb altres persones va ser cabdal per donar un tomb a les característiques d’aquesta federació fins a convertir-la en un veritable portaveu del moviment veïnal. El Josep Xarles n’ha estat vicepresident durant vuit anys.

L’any 2008 l’Ajuntament de Barcelona li va concedir la Medalla d’honor, una distinció que va voler destacar tots aquells que han contribuït al desenvolupament d’una consciència ciutadana així com per les seves virtuts i valors cívics.

A més del Centre Social, el Sindicat, i la FAVB; mai va abandonar la Parròquia de Sant Medir. La creació de la Residència d’Avis que durant molts anys va funcionar a la Bordeta, de la qual en va ser l’impulsor i principal gestor i el seu impuls en la creació de la nova Residència «Mossèn Vidal Aunós» al carrer Navarra/Bartomeu Pi i fins a les darreries que va gestionar el poliesportiu que existia als locals de l’antiga parròquia.

El Josep Xarles era un activista nat “Ho porto a la sang. És un ADN que tens i no sé estar a casa quiet”, deia. La personalitat del Xarles és fruit d’anys de lluita, un objectiu molt clar “Ajudar i ser ajudats i si tots col·laborem, podem construir un món millor”. “La reivindicació social és la forma més justa d’aconseguir la igualtat”. “Els objectius s’assoleixen però a base de pressió. No és una cosa simpàtica, però funciona”. Són frases seves.

Els últims anys, tot i la seva poca mobilitat, va contribuir decididament a desencallar l’espai de l’antiga fàbrica de Can Batlló per revertir-lo en un equipament provisional autogestionat amb el propòsit que en un futur pròxim es converteixi definitivament en un pulmó verd acompanyat d’equipaments de titularitat pública.

L’últim servei al Centre Social, segurament un dels més importants, ha estat la requalificació i permuta entre el Bisbat de Barcelona, propietari del local i l’Ajuntament de Barcelona que ha donat com a conseqüència l’adquisició de l’antic local del Centre Social per part de l’ajuntament i la posterior i actual de nova construcció. Ell, sempre havia tingut fil directe amb la gerència del Bisbat i finalment es va possibilitar l’acord entre les parts.

Durant més de quaranta-cinc anys Josep Xarles sempre ha sigut actiu en el Centre Social, fins a l’última junta celebrada el mes de febrer del 2017 un mes abans de la seva mort, tot i la seva poca mobilitat i amb la visió disminuïda va continuar sent el secretari fins al final.

Ell, ja ha fet història, però en la seva trajectòria mai es va detenir, no volia abandonar aquesta modalitat de vida amb la voluntat que les noves generacions tracin un nou camí potent i solidari en pro de la lluita social.

Pensem que aquest reconeixent és totalment merescut.