Archivo de la categoría: Comunicats

Manifest per una regulació de terrasses que preservi l’espai públic com a dret col·lectiu

El Centre Social de Sants s’ha adherit al manifest impulsat per la Favb que demana que les terrasses s’insereixin en un projecte de ciutat accessible, habitable i sostenible i que, a continuació, us reproduïm:

PER UNA REGULACIÓ DE TERRASSES QUE PRESERVI L’ESPAI PÚBLIC COM A DRET COL·LECTIU

Davant la campanya promoguda per alguns lobbys econòmics destinada a modificar la regulació de terrasses a la ciutat de Barcelona per tal de preservar i ampliar els seus interessos corporatius, les entitats i col·lectius sotasignats manifestem:

Les terrasses han format part, des de fa temps, del paisatge de la ciutat i de la seva quotidianitat, i en aquest sentit han estat acceptades i acollides amb normalitat pel conjunt de la ciutadania en la mesura que l’espai ocupat se subordinava als usos públics.

Diversos factors sobrevinguts, però, han estimulat els darrers anys el creixement exponencial de les terrasses (mesures contra el tabaquisme, increment del turisme, auge de l’economia de serveis, ús i disseny qüestionables de places dures i espais per a vianants…). Aquest fenomen ha estat possible, també, per la complicitat de diferents forces municipals, que han tolerat situacions d’incompliment de les successives normatives de terrasses.

Tot plegat comporta que l’estat actual de l’espai públic a Barcelona presenti un greu deteriorament com a conseqüència de la seva apropiació a gran escala pels agents econòmics i la seva destinació a finalitats privades.

Vista l’experiència dels darrers anys, i a partir d’una anàlisi des de la perspectiva de ciutat, és hora de començar a matisar el discurs que fan lobbys i forces polítiques sobre la contribució de les terrasses a l’activitat econòmica i laboral de la ciutat, emprada com a gran coartada que justifica qualsevol irregularitat a l’espai públic:

  • El negoci de les terrasses s’insereix en un mercat local constant i cada vegada més sobresaturat per l’obertura de nous establiments (en el primer semestre de 2016 es comptabilitzaven 7.000 bars i restaurants a la ciutat, un 2,5% més que al mateix període de l’any anterior, que representa el 10% dels punts comercials), per la qual cosa el risc de crisi o bombolla en el sector sembla cada cop més plausible.
  • Les terrasses formen part d’una activitat basada en l’ús intensiu de mà d’obra i en una productivitat escassa. A nivell laboral, el sector ofereix feines precàries, salaris baixos, alta carrega de treball, horaris perllongats i temporalitat elevada. En aquest context, la defensa dels llocs de treball de la qual fan bandera les organitzacions empresarials és merament un pretext per seguir gaudint indefinidament d’una situació de privilegi.
  • El creixement i la concentració del nombre de terrasses se situa particularment als barris que suporten un major impacte i massificació turístiques, de manera que els conflictes de convivència que generen, units a problemàtiques col·laterals com l’encariment dels lloguers de la resta de locals i el tancament progressiu del comerç de proximitat, accelera el procés actual d’expulsió de veïns i veïnes de diverses zones de la ciutat i de desertificació comercial.

Per tot això, exigim que qualsevol acord de modificació de l’ordenança de terrasses incorpori els criteris i valors següents:

  • L’encaix en un projecte de ciutat inclusiva, habitable i sostenible que tingui com a objectiu preservar l’espai públic com a espai de convivència i de cohesió social.
  • La garantia d’un espai públic ordenat i la protecció dels drets a la salut, al medi ambient i la mobilitat, en matèries com soroll, horaris, descans del veïnat, avaluació sobre la salut dels efectes del fum del tabac a les terrasses, impacte mediambiental de les estufes exteriors, distàncies mínimes entre taules i cadires i mobiliari urbà per garantir l’accessibilitat.
  • L’adequació de la norma a les singularitats de cada zona i entorn, per ajustar-la en cada moment als usos i circumstàncies canviants, tot preservant el caràcter comú de l’espai públic. Aquesta adequació podria permetre l’increment controlat de terrasses en algunes zones amb criteris de sostenibilitat i garantint la mixtura d’usos i activitats econòmiques; i el decreixement en les zones amb major saturació i degradació de la convivència, com a Ciutat Vella o altres indrets, per recuperar una convivència pacificada entre veïnat i activitats.
  • En el cas d’ordenacions singulars, acordant mecanismes complementaris que evitin la conversió de l’espai afectat en un monocultiu d’establiments de restauració.
  • Pel que fa a l’elevat grau d’incompliment de la normativa (que segons dades del mateix l’Ajuntament és del 56%), resulta imprescindible el reforçament de les accions d’inspecció i l’enduriment del règim sancionador (actualment, les infraccions molt greus tenen sancions de 700 a 900€), acordant la revocació efectiva de la llicència de terrassa en casos de reincidència.
  • Des de la vessant de la fiscalitat de les terrasses, considerem necessària la revisió a l’alça dels imports de les taxes incloses a les ordenances fiscals. Els preus públics no mantenen cap concordança amb els que s’apliquen al lloguer privat dels locals, de manera que esdevenen una subvenció encoberta al titular de l’activitat, alhora que són un incentiu per a l’explotació intensiva de l’espai públic (el cost per al restaurador d’una taula situada al carrer és de tan sols 0,55 € al dia). D’altra banda, els ingressos obtinguts per l’Ajuntament per aquest concepte (7.190.830 euros en taxes l’any 2015) haurien de revertir, de manera preferent, en la minoració dels dèficits de conservació i serveis que afecten els entorns amb major concentració de terrasses, així com a actuacions d’emergència social destinades al veïnat.

Exigim que el model de terrasses no sigui determinat entre els partits polítics i els lobbys empresarials. Reclamem la participació activa del conjunt de la ciutadania, com a part directament afectada, en la definició de les seves característiques bàsiques. És necessari abordar un veritable procés públic de debat i consulta (procés que, recordem, cap govern municipal no ha promogut fins ara), que incorpori, consegüentment, el testimoni i les experiències dels veïns i veïnes afectats i les aportacions de grups i entitats vinculats amb aquesta problemàtica, garantint-ne un caràcter obert, plural i representatiu.

Emplacem al Gremi de Restauració a exhortar públicament als seus associats i, per extensió, la totalitat del sector, al compliment sense excepcions de la l’ordenança, en comptes d’encobrir o justificar irregularitats,cosal que els legitimaria davant la ciutadania. És difícil d’entendre que el guany hagi d’anteposar-se a preservar els usos públics de l’espai, com tampoc no es va entendre en el seu moment l’oposició a la llei antitabac, anteposant el lucre econòmic a la salut. L’objectiu del Gremi hauria de centrar-se en la professionalitat i la qualitat del servei.

Les entitats i col·lectius sotasignats defensem, en definitiva, que la gestió municipal de les terrasses s’ajusti a l’interès general i no al dictat dels lobbys. Per aquest motiu, ens comprometem a treballar a favor de la defensa i preservació de l’espai públic com a dret col·lectiu, fomentant la participació i el debat ciutadà i institucional, i alhora, mantenint el seguiment i denúncia de qualsevol tracte de favor envers interessos privats.

Barcelona, 23 de febrer de 2017

El Centre Social de Sants proposa modificar el PGM del Calaix de Sants (22 febrer)

El Centre Social de Sants, amb el suport i col·laboració del Secretariat de Sants, Hostafrancs i la Bordeta i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, presenta una proposta per solucionar els problemes derivats pel desenvolupament de la tercera fase de construcció del Calaix de Sants.

Una vegada acabades les obres de la primera i segona fase del Calaix de Sants (carrer Antoni de Capmany i coberta del Calaix) proposem desafectar el PAU1 del planejament actual, aprovat definitivament el 20 d’octubre de 2003, de la Modificació del PGM per a l’ordenació de l’Estació de Sants.

Aquesta modificació del PGM ens permet iniciar un procés de participació ciutadana per redibuixar els accessos al calaix i a l’estació de metro de Mercat Nou al carrer Riera de Tena.

El sistema d’execució d’aquest PAU1 fa, actualment, inviable que es posin d’acord els propietaris de les finques afectades que ja porten 14 anys en aquesta situació. Ajornar en el temps aquesta afectació no fa més que precaritzar els veïns i veïnes que hi viuen.

Aquesta desafectació ens ha de permetre focalitzar els esforços i recursos en solucionar la situació de la cinquantena de famílies pendents de ser expropiades i reallotjades dels carrers Burgos i Riera de Tena i fer el seguiment acurat del desenvolupament de les obres de la tercera fase del Calaix de Sants.

Antecedents

Les vies del tren i metro han estat sempre una barrera a les comunicacions entre els barris de la Bordeta i Sants i, històricament, els nostres barris havien reivindicat el soterrament total d’aquestes vies, punt en el que el consens veïnal era total.

A principis del segle XXI, davant l’entrada de l’AVE a Barcelona, aquesta reivindicació va reeixir fins que les administracions van imposar la modificació del planejament, aprovada l’octubre del 2003 i que no contemplava el soterrament de les vies de tren i metro sinó el cobriment de les mateixes, punt que no va comptar amb el consens veïnal.

Després d’anys d’obres, sorolls i molèsties al veïnat s’han acabat les dos primeres fases de les tres en que es van dividir les obres del calaix. El carrer Antoni de Capmany està urbanitzat així com la coberta del calaix inaugurada el passat agost. També s’han millorat els passos sota vies de la Riera Blanca, del carrer Badal i del carrer Riera de Tena i s’ha renovat l’estació de Mercat Nou de la línia 1 del metro.

Finalment queden les obres de la tercera fase a la banda del barri de la Bordeta, on el calaix presenta tota la seva magnitud i impacte i, amb aquesta proposta, podrem millorar un planejament urbanístic, pensat fa 14 anys, perquè l’Urbanisme ha d’estar al servei de les Persones i no pas al revés.

Barcelona, 22 de febrer de 2017

Can Batlló manifesta el seu el seu malestar amb els equips tècnics d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona

La Plataforma Can Batlló és pel Barri ha fet públic un comunicat en el que manifesta el seu malestar amb els equips tècnics d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona que reproduïm a continuació:

Des de la Plataforma Can Batlló és pel Barri volem expressar i fer públic el nostre malestar amb els equips tècnics municipals d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona arran dels últims mesos de relació per la transformació que es realitza a l’antic recinte fabril.

El planejament urbanístic inicial projectava construir al recinte habitatges de luxe i un parc «públic» dissenyat com a pati particular d’aquests habitatges. El 2011 el veïnat, que ho consideràvem un frau a la ciutat i al barri ja que eliminava l’activitat productiva i no preservava el valor històric patrimonial que representa el conjunt del recinte, vam començar la recuperació del recinte iniciant un replanteig d’aquest planejament urbanístic.

Des de fa més d’un any es van començar les converses amb l’Ajuntament per la Modificació del PGM. Arrel d’aquestes trobades la plataforma va elaborar i entregar una proposta consensuada pel veïnat, intentant revertir molts dels despropòsits previstos al pla inicial. Tot plegat permetia imaginar una ciutat més inclusiva, comunitària i centrada en les necessitats de les  persones que l’habiten.

Aquesta tardor es va celebrar la primera reunió amb l’equip tècnic d’urbanisme del nou consistori. Aquest va expressar certes reticències a algunes de les propostes de la plataforma, i es va acordar que s’estudiarien. Després de quatre mesos, i dues reunions cancel·lades a última hora per part de l’Ajuntament, en les quals s’havia de continuar avançant en la Modificació del PGM, expressem la nostra preocupació per la lentitud de resposta d’Urbanisme. Sembla que aquest nou planejament, pel qual portem lluitant més de quatre anys els veïns i veïnes de la Bordeta, no sigui una prioritat.

La percepció del veïnat és que mentre s’estan executant part de les torres d’habitatge de luxe al front de la Gran Via, tant la modificació del planejament com els grans projectes cooperatius que impulsa la Plataforma es troben amb moltes dificultats per dur-se a terme.

Volem expressar la voluntat i la il·lusió perquè en els propers mesos i anys Can Batlló continuï sent un laboratori de participació i d’una altra manera de fer ciutat. Des de la Plataforma continuarem treballant perquè aquest territori del barri de la Bordeta s’apropi al barri que fa temps que somiem i que des de fa anys estem construint entre tot el veinat. Esperem que per part de les administracions hi hagi la predisposició a entomar aquest repte.

Barcelona, 27 de gener de 2016

La lluita social -i no la violència d’uns pocs- ha obert una oportunitat. Hem d’aconseguir que Can Vies romangui a Sants

Reproduïm el comunicat de la Favb del dilluns 2 de juny:

Una setmana després del desallotjament de Can Vies, hem arribat a un moment crític. Més enllà dels incidents finals, quanta gent hi havia dissabte al vespre al centre de Barcelona, manifestant-se en solidaritat amb Can Vies? Molta, sobretot gent jove. Can Vies ha esdevingut un símbol. A Barcelona i més enllà. I no hi ha res tan potent com un símbol de resistència quan tot s’esmicola, quan les condicions de vida de la majoria del poble es tornen penoses, i les institucions que ens haurien de representar romanen captives dels poderosos. Ni el govern municipal ni la Generalitat van saber detectar aquest potencial en començar l’enderroc del centre… mentre procedien a “ocupar” policialment el barri de Sants.

El matí de dissabte, el seus veïns i veïnes van donar un exemple de lluita popular cívica, desenrunant Can Vies i començant simbòlicament la seva reconstrucció. El missatge és clar: des de les afinitats de cadascú, el veïnatge vol preservar la riquesa associativa del barri. Sants vol Can Batlló i vol Can Vies. La FAVB es reconeix plenament en aquest desig de convivència i en aquest format de mobilització ciutadana que relliga tot un barri. Un cop més, la Federació vol manifestar el seu suport al Centre Social de Sants, la històrica associació veïnal, i a les propostes que, dijous passat, traslladava a l’Ajuntament i al col·lectiu de Can Vies amb el propòsit de facilitar un escenari de distensió. Però, si divendres s’aturava l’enderroc i, dissabte, en absència de policia, el barri recuperava la tranquil·litat, els aldarulls al centre de Barcelona i, singularment, les declaracions de Joaquim Forn diumenge al migdia -dient que “el temps s’acaba” i llençant un ultimàtum desafiant a Can Vies- han tornat a enrarir l’atmosfera.

La invocació abrandada de “la llei i l’ordre” només fa que complicar les coses. Cal recordar que el desplegament massiu dels Mossos -unit a les maneres agressives, freqüents en la BRIMO- va generar, des del primer dia, un clima de tensió generalitzat; un brou de cultiu perfecte per a l’actuació de grups disposats a rebentar el caràcter pacífic i democràtic de les manifestacions. Per això mateix constituiria un error, encara que fos per por de desdibuixar un legítim perfil contestatari, no desmarcar-se d’unes accions que no corresponen a la voluntat de la majoria, ni contribueixen a enfortir la defensa de Can Vies davant l’opinió pública. Cremar mobiliari urbà, rebentar una botiga o calar foc al cotxe d’un veí -a Sants, a Sant Antoni o al Raval- no representa cap mena de lluita contra el “sistema”.

Alhora, per la pròpia experiència del moviment veïnal en les últimes vagues generals, la FAVB és molt sensible a les formes que pren la resposta policial, amb pràctiques de dubtosa legalitat i amb detencions seguides d’inculpacions que semblen sobretot destinades a “fer un escarment” molt més que no pas a trobar el culpable de cap acte vandàlic. No. La solució no vindrà per la via de la repressió -com reclama, jugant als piròmans, Alberto Fernández Díaz en nom del PP-, sinó de la política. En la cultura obrera i associativa de Sants perviu, profundament arrelada, la tradició d’espais autònoms, autogestionats i lliures de qualsevol tutela administrativa. Sobren amenaces i emplaçaments. L’Ajuntament hauria de ser capaç d’admetre i encabir una aspiració social que el barri ja ha legitimat. “No pot prevaldre cap llei allí on no regna la justícia”.

Barcelona, 2 de juny de 2014

 

Comunicat del Centre Social de Sants sobre Can Vies

Davant els esdeveniments i l’escalada d’aldarulls i l’ocupació policial dels nostres barris dels darrers dies us comuniquem que el Centre Social de Sants i la Favb hem convocat a l’Ajuntament i a la Plataforma en Suport de Can Vies a una reunió per presentar-los una proposta que pugui servir per obrir vies de diàleg encaminades a solucionar la situació actual.

La proposta que el Centre Social de Sants i la Favb han presentat a Can Vies i a l’Ajuntament de Barcelona per obrir vies de diàleg encaminades a solucionar la situació actual:

  • Aturar immediatament l’enderroc de l’edifici de Can Vies
  • Permetre el retorn dels col·lectius usuaris de Can Vies
  • Estudiar conjuntament entre tècnics d’ambdues parts la rehabilitació de l’edifici
  • Aturar els aldarulls i la presència massiva de policia al barri

 

Comunicat de la Favb sobre el desallotjament de Can Vies

Reproduïm el comunicat de la Favb sobre el desallotjament de Can Vies:

Mentre Manel Prat anunciava, ahir al vespre, la seva dimissió, els disturbis desfermats a Sants pel desallotjament de Can Vies s’estenien per diferents barris de la ciutat. La renúncia de Prat -que la FAVB, igual que nombrosos moviments i col·lectius, exigia des de la mutilació d’Ester Quintana al final de la jornada de Vaga General del 14-N de 2012- es produeix l’endemà de les eleccions europees i un dia abans que el Parlament reprovés el director de la policia. Molt probablement, no hi ha relació de causa a efecte entre la caiguda de Prat i els últims esdeveniments. Prat era, des de feia mesos, un cadàver polític, mantingut artificialment al seu càrrec en pro de l’estabilitat governamental. La coincidència, però, és plena de simbolisme.

Govern i Ajuntament s’equivocarien si llegissin els fets d’ahir superficialment, com si només es tractés de l’expressió radicalitzada del descontentament de determinats col·lectius. I encara més si ho volguessin entomar com un problema d’ordre públic. El mapa d’aquestes manifestacions s’assembla massa a la geografia de les desigualtats i les injustícies que estan trencant Barcelona per no veure-hi el símptoma d’un profund malestar social. Ja no es tracta només del conflicte de Can Vies, de la reivindicació de l’Harmonia o de temes puntuals. Aquest vent de revolta anuncia una llevantada.

El Conseller Espadaler diu que s’han traspassat “línies vermelles” a causa del comportament violent d’alguns manifestants. No serem nosaltres, sempre partidaris d’accions reivindicatives democràtiques, pacífiques i massives, qui encoratjarem cap acció agressiva, ni ens mostrarem condescendents amb cap destrucció de mobiliari públic. Ans al contrari: el moviment veïnal és qui més s’esforça per donar una expressió cívica a les legítimes protestes dels barris. Dissortadament, és el Departament d’Interior qui ha traspassat massa vegades aquestes ¨línies vermelles”: amb les pilotes de goma, amb la mort de Juan Andrés Benítez… a Sants mateix aquests dies. Hem vist amb profund desgrat cremar una furgoneta de TV3. Però no ens ha dolgut menys veure com agents de la BRIMO destrossaven els vidres de la “Directa”… i el Departament, seguint el seu costum, negava els fets. Vet aquí per què el veïnatge de Sants, més enllà de la seva afinitat o no amb la filosofia del Centre Social de Can Vies, fa sonar les cassoles contra l’actuació dels Mossos. Vet aquí per què estem davant d’un problema eminentment polític, que no es resoldrà amb destacaments policials corrent d’un barri a l’altre.

Calen gestos, gestos creïbles per part de les administracions públiques, si es vol reconduir la situació. Cal retirar els desplegaments policials massius que generen tensions als barris. Cal mirar de reobrir la interlocució amb el col·lectiu de Can Vies.

El moviment veïnal sempre està disposat a establir ponts i facilitar contactes. L’Ajuntament ha de ser conscient, però, que la decisió de desallotjar el Centre i, sobretot, l’enderroc de l’immoble -per deixar un solar buit allí on hi havia una intensa vida associativa- han arruïnat qualsevol confiança i haurà d’esmerçar molts esforços per restablir-la. I cal també que l’Ajuntament atengui demandes raonables i fonamentades dels barris, com ara la gestió del Casal de Barri de Sant Andreu. Més enllà, cal prendre consciència de la greu situació que viuen els barris de la ciutat. Si, davant dels primers símptomes de conflictivitat, les administracions dimiteixen de les seves responsabilitats i se’n remeten a la força, Barcelona esdevindrà ingovernable.

La FAVB dóna suport a les diferents protestes que s’estan convocant a nombrosos barris, i crida a participar-hi de forma determinada però en tot moment responsable, per tal de concitar l’adhesió del veïnatge.

Barcelona, 28 de maig de 2014

Avui més que mai #TotsSomCanVies

Des del Centre Social, entitat degana dels moviments socials del barri de Sants, volem manifestar el nostre rebuig total al desallotjament de Can Vies que s’ha produït avui 26 de maig de 2014.

Can Vies és també un centre social, creat pels joves del barri fa més de 17 anys, i amb qui hem conviscut, discrepat, debatut, treballat i, sobre tot, lluitat plegats en mil batalles per la millora del barri i per una societat més justa.

Els polítics que ens governen no solen haver viscut 17 anys al barri. De fet la majoria ni són veïns. I és per això que no poden entendre que més que un espai, Can Vies és un referent rebel a Sants, a Barcelona i al Món.

A banda d’exigir responsabilitats pel desmesurat cost de l’operatiu policial, volem explicar a tothom que l’Ajuntament no té cap pla concret ni cap necessitat a satisfer en el solar de Can Vies. És a dir, quedarà anorreat o convertit en un solar per anys i anys, cosa que fa pales, encara més, lo arbitrari i innecessari de l’acció d’avui. Per això exigim a l’Ajuntament que mantingui l’històric edifici de Can Vies, que repari els desperfectes causats i que el retorni als joves del barri.

Potser es pensen que amb l’acció d’avui s’han tret de sobre un problema. El que no saben és que s’acaben de crear un malson. I nosaltres treballarem per què aquest malson els sobrevisqui.

Avui més que mai #TotsSomCanVies