Archivo de la etiqueta: Habitatge

Denunciem el racisme institucional – 9 Febrer

Exigim l’accés i el manteniment d’un habitatge digne per a totes les persones, independentment de la seva condició o provinença

  • Dimecres 9 de febrer de 2022
  • 19:30 hores
  • Plaça de Sants al costat de la font nova

Stop Mare Mortum de Sants, Hostafrancs i la Bordeta convoca tots els segons dimecres de cada mes una concentració en  suport a les persones refugiades  i de denúncia de la política de la Unió Europea i de l’Estat Espanyol que frena, encercla i elimina la possibilitat que aquestes persones trobin empara a casa nostra.

En aquesta edició denunciarem el racisme institucional esdevingut al desallotjament de la nau del carrer Progrés de Badalona del passat 13 de gener on vivien més 100 persones migrants.

Malgrat la petició d’ajornar tres mesos la sortida dels ocupants i el suport de desenes de persones i entitats socials, un dispositiu judicial i policial, amb una quinzena de furgons d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana i Policia Nacional, va obligar-los a abandonar la nau sense que tinguessin un espai alternatiu on allotjar-se.

L’habitatge és un dret essencial – Desembre 2021

Si el deute de la SAREB és públic, el Bloc La Bordeta també!

El Centre Social de Sants s’ha adherit al comunicat del Bloc la Bordeta que us reproduïm a sota i en el que demana, davant l’amenaça de desnonament de dotze famílies, que la SAREB segui a negociar i renunciï a qualsevol voluntat de desnonament i que passi a formar part del parc públic d’habitatge, amb una fórmula que permeti regularitzar la situació de totes les veïnes i dels col·lectius que hi viuen.

Alhora també us convidem a donar suport a la iniciativa clickan aquí.

COMUNICAT
El Bloc La Bordeta, al barri d’Hostafrancs, és des de 2015 la llar de dotze unitats de convivència, majoritàriament dones i mares, amb vuit menors. Som dotze famílies que davant la mancança d’habitatge públic i la impossibilitat d’accedir a un pis de lloguer, vam decidir exercir el nostre dret a l’habitatge, recuperant la funció social d’un bloc que feia set anys que estava buit.

Però el Bloc La Bordeta no només és casa nostra. També és punt de trobada del veïnat i seu de diferents col·lectius que des de fa anys treballen per al barri i el districte: l’Escola Popular La Bordeta, el Grup Laboral de Sants, la Xarxa d’Aliments, la Xarxa Feminista contra la Violència Masclista i de Gènere, l’Escola Popular d’Idiomes i el Grup d’Habitatge de Sants.

Aquest bloc que ara és ple de vida va ser construït en plena bombolla immobiliària i ni tan sols es va arribar a habilitar. El 2008 ja estava buit i abandonat, amb una hipoteca impagada. Cinc anys després, aquell deute hipotecari va ser un dels «actius tòxics» que van passar a mans de la SAREB, entitat creada amb diners públics per fer efectiu el rescat de la Banca.

El 2015 vam recuperar l’ús social de l’edifici, garantint el dret a l’habitatge de famílies i unitats de convivència amb pocs recursos econòmics. Ara, després de tant de temps cuidant i omplint de vida el bloc, hem sabut que la SAREB el vol tornar a buidar. El «banc dolent» que vam pagar entre totes continua desnonant famílies i actua un cop més amb criteris purament mercantilistes, responent només a interessos especulatius.

Davant d’aquesta amenaça, sabem que no estem soles i junt amb el @PlaSareb, demanem que la SAREB segui a negociar i renunciï a qualsevol voluntat de desnonament. Demanem que el Bloc La Bordeta passi a formar part del parc públic d’habitatge, amb una fórmula que permeti regularitzar la situació de totes les veïnes i dels col·lectius que hi vivim.

Tothom ha de poder accedir a un habitatge. Us imagineu una ciutat sense pisos buits? Una ciutat sense pisos turístics que fan fora les veïnes i fan pujar els preus del lloguer? Una ciutat on no calgui deixar-se tot el sou només per tenir un sostre?

Si el deute de la SAREB és públic, el Bloc La Bordeta també!

Ho aconseguirem!

Cap veïna fora del barri !! – Juliol 2021

«NO VOLEM NI LA MIMI NI CAP VEÏNA FORA DE SANTS»

El Centre Social de Sants s’ha adherit a la campanya impulsada pel Grup d’Habitatge de Sants perquè la  la Mimi i la seva família es quedin al barri i instem a la propietat que negociï un lloguer social amb ella i, alhora, us convidem a signar per evitar que la Mimi es quedi al carrer

El 27 de juliol, la Mimi i la seva família s’enfronten al tercer llançament del seu desnonament del pis en el que han viscut els últims 27 mesos al carrer Begur al barri de Sants.

La Mimi té una malaltia greu que no li permet treballar i, tant ella com les seves filles, una d’elles és menor, tenen un grau de discapacitat. La petita de la família té l’escola al costat de casa i a més rep una atenció especialitzada d’acord amb les seves necessitats educatives tan necessària pel seu desenvolupament acadèmic i vital. La Mimi és una persona molt estimada per les seves veïnes i companyes d’associacions com la colla de Diables de les Guspires de Sants i l’Esbart dansaire en els que porta una pila d’anys.

Ens trobem en plena cinquena onada de la pandèmia i les sotasignants ens preguntem com és possible que en aquesta situació sanitària en la qual hem de protegir les persones de risc (la Mimi ho és a causa de la seva malaltia) es pugui fer fora de casa seva una família amb una menor sense una alternativa habitacional adequada a les seves necessitats. La Mimi mai s’ha negat a pagar pel seu habitatge, per això, hem volgut negociar des del primer moment un preu de lloguer d’acord amb els ingressos de tota la família, fins i tot, s’ha fet una proposta a la propietat que mai ha volgut parlar sobre regularitzar la situació de la Mimi i la seva família.

Arribats a aquest punt, les veïnes del barri de Sants i altres associacions i entitats d’arreu del territori ens veiem amb l’obligació d’interpel·lar al molt honorable president de la Generalitat Pere Aragonès i al govern de Catalunya per tal que assumeixi el seu compromís de no fer ús de la Brigada mòbil del cos de mossos d’esquadra en desnonaments amb persones amb vulnerabilitat econòmica i habitacional. Així mateix, interpel·lem a l’Ajuntament de Barcelona per tal que ofereixi alternatives habitacionals dignes i en el mateix barri en el qual les famílies estan arrelades. També exigim al govern de l’Estat que prorrogui el decret antidesnonaments  i les pròrrogues dels contractes de lloguer finalitzats.

Aturem el desnonament de la Mimi i la seva família i tots els desnonaments.

Que ningú més ens quedi al carrer !!!

I si parlem de l’emergència habitacional? – 26 novembre

Sopa de Pedres (Espai de lluita contra la pobresa i les desigualtats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta) organitza una xerrada per parlar de l’emergència habitacional:

  • Dilluns 26 de novembre de 2018
  • 18 hores
  • Lleialtat Santsenca

Xerrada a càrrec de Lucía Martín, activista i diputada al Congrés, i comptarà amb la intervenció de diversos grups que treballen el tema de l’habitatge com la PAH, el Grup d’Habitatge de Sants, el Sindicat de Llogateres, i la Fundació La Dinamo.

Prou desnonaments oberts – Novembre 2018

El Centre Social de Sants s’ha adherit al Manifest en contra dels desnonaments oberts impulsat pels col·lectius d’habitatge de Barcelona.

Els darrers mesos s’han detectat una crescuda de desnonaments que es dicten sense determinar una data i hora fixa, tot acordant un període ampli de dies en els quals es pot produir l’expulsió de les famílies del seu habitatge. Es tracta d’un abús sobre una situació ja injusta de base.

El manifest que reproduïm a continuació té com a objectiu iniciar una campanya que interpel·larà al poder judicial perquè anul·li aquesta pràctica il·legal i assenyalar als propietaris que sol·liciten aquesta atrocitat.

MANIFEST EN CONTRA DELS DESNONAMENTS OBERTS

Un desnonament amb persones malaltes, gent gran o menors, un desnonament sense alternativa habitacional, és una actuació judicial que vulnera els drets fonamentals de les persones. Només a la ciutat de Barcelona, patim dotzenes de desnonaments com aquests cada setmana. Per això, des de fa anys que els barris s’organitzen per evitar aquestes vulneracions dels drets humans. De fet, l’organització veïnal ha estat el major exemple de resistència pacífica davant d’una crisi econòmica, social i política que no ha tingut cap mena de sensibilitat cap als més vulnerables. Hem detectat els darrers mesos una crescuda de desnonaments que es dicten sense determinar una data i una hora fixa, tot acordant un període ampli de dies en els quals es pot produir l’expulsió de la família del seu habitatge, són els anomenats desnonaments oberts.
Es tracta d’un abús sobre una situació injusta ja de base.

Si cal determinar la data no és per un caprici del legislador, sinó que respon a la necessitat d’evitar més sofriment a les persones afectades pels desnonaments. Les víctimes d’aquesta nova modalitat de desnonaments pateixen la inseguretat de no saber si quan tornin de la feina, de l’escola o del mercat continuaran tenint llar. Moltes decideixen, preses de la por i l’ansietat, tancar-se a casa i esperar que la comitiva judicial desvetlli el moment de fer efectiu el desnonament. No només és un problema de drets humans, també és un problema de salut social . Alhora facilita que el desnonament s’executi amb pràctica impossibilitat d’aturar-lo a la porta quan la persona no té una solució habitacional digna, no han participat serveis socials o no es tenen en compte els drets dels menors. Per tant faciliten els desnonaments que vulneren els drets fonamentals de les persones.

Aquests desnonaments oberts incompleixen la legalitat, donat que la possibilitat de fixar desnonaments en dates obertes no es troba recollida a cap norma. Tot el contrari, la Llei d’Enjudiciament Civil estableix la necessitat que es fixi data o data i hora determinada per realitzar el desnonament. Així es recull a tots els articles que regulen els llançaments (articles 21, 437, 440, 447, 549 i 704 de la LEC) i per això entenem que les resolucions que fixen els desnonaments oberts vulneren el dret fonamental a la tutela judicial efectiva, així com el dret a la inviolabilitat del domicili.

Malgrat la claredat de la llei, som testimonis d’un increment en l’exercici d’aquesta pràctica arbitrària dels tribunals que neix per accelerar els desnonaments i boicotejar la desobediència civil. Per altra banda, hem estat testimonis de membres de diferents comitives judicials recomanant als procuradors de la propietat que sol·licitin expressament el proper llançament amb una data oberta, extralimitant-se d’aquesta forma de les seves funcions. Per això, des dels diferents col·lectius, moviments veïnals i organitzacions demanem als responsables de l’administració de justícia i als responsables polítics que no es produeixin més desnonaments en obert.

Per tot això, iniciem una campanya de denúncia pública d’aquests fets, demanant el suport explícit al manifest i amb la participació i mobilització ciutadana necessària per acabar amb aquesta pràctica inhumana. No descansarem fins que no es produeixi un sol desnonament més amb data oberta a la nostra ciutat. Des de la ciutadania, diem prou als desnonaments oberts!

Estem recollint signatures per engegar un projecte pilot d’habitatge públic i inclusiu #HabitemElSantPau – Gener 2018

Estàs d’acord amb que l’Ajuntament adquireixi la parcel·la de Ronda Sant Pau 46 amb l’objectiu de contrarestar l’expulsió del veïnat dels barris mitjançant:

  1. Engegar un projecte pilot amb la construcció de 50 habitatges públics i inclusius
  2. Garantir la continuïtat de l’acció solidària i comunitària del Projecte “Gimnàs Social Sant Pau”?

Aquesta és la pregunta amb la què pots recolzar la campanya, impulsada per Habitem El Sant Pau, de recollida de signatures per instar a l’ajuntament de Barcelona a revertir l’expulsió de veïns i veïnes de la ciutat.

Es necessiten 15.000 signatures

Tenim fulls de signatures al nostre local social (c/ Olzinelles, 30)

Passa’t un moment i signa

Per més informació:

 

La Favb davant la venda de pisos de Regesa

La Favb, en un comunicat, valora la recent venda per part de Regesa de 298 habitatges públics de lloguer a un fons d’inversió, un tema que des del moviment veïnal de Barcelona considera molt preocupant i per al qual exigeix una explicació urgent per part de les administracions.

Text del comunicat:

Recentment hem sabut, gràcies al treball de l’Associació 500×20, que Regesa, l’empresa pública depenent del Consell Comarcal del Barcelonès, ha procedit a la venda de 298 habitatges públics de lloguer a Colon Viviendas SII S.A., filial del grup Lazora (gestionat per Azora Inversiones). Una venda que afecta 4 blocs d’habitatges públics de lloguer situats als barris de les Corts (districte de les Corts), Can Peguera i Porta (Nou Barris) i Sagrera (Sant Andreu).

Es tracta d’una operació totalment rebutjable i que obre molts interrogants:

1) En primer lloc, per l’opacitat de l’operació: la situació s’ha desvetllat quan els habitants d’aquests blocs han rebut la comunicació d’un fet consumat. A més, hem pogut constatar que Regesa havia cedit la propietat d’aquests habitatges a la Fundació Pisos de Lloguer, entitat privada ubicada al mateix domicili que Regesa, qui ha efectuat la venda. El Patronat d’aquesta Fundació està format per representats dels Ajuntaments del Barcelonès (de CiU, PP i PSC). Es tracta d’una política d’anar creant entitats pantalla més pròpies de les empreses especulatives que no pas d’un sector públic que ha de ser transparent davant la població que representa.

2) La venda per 11,4 milions d’euros (segons “El País”) d’una concessió per 75 anys d’ocupació d’un espai públic, del qual només es garanteixen 25 anys d’habitatge social, és un autèntic regal a l’empresa financera. El preu per habitatge venut és de poc més de 37.000 euros i la inversió total es pot recuperar en un curt termini de temps: amb un modest lloguer de 300 euros mensuals, la inversió s’amortitza en poc més de 10 anys. La resta del temps són guanys nets: una rendibilitat assegurada.

3) El beneficiari de l’operació, el grup Azora, és un gestor de fons financers procedents de les entitats bancàries que han rebut milions d’ajuts en el rescat del sistema financer. La seva pròpia web reconeix que la gestionen fons d’entitats financeres, fons de pensions i grans inversors. Els seus màxims dirigents són actius directius de la divisió immobiliària del grup Santander i l’antic president de Goldman Sachs España. Es tracta de la mateixa empresa que ha comprat 3.000 habitatges públics a l’Ajuntament de Madrid, precisament associada a Goldman Sachs. Resumint: els responsables del desastre són els seus principals beneficiaris.

4) L’operació genera molts dubtes sobre el futur dels blocs. En teoria s’imposa l’obligació de mantenir les mateixes condicions de lloguer durant 25 anys, però aquesta és una condició poc creïble ja que diversos blocs són habitatges per a joves amb contractes de 5 anys, i sovint d’elevada rotació. No queda gens clar què passarà quan s’hagi de renovar el contracte o quan arribi un nou llogater. Tampoc no queda clara la situació de les entitats que ocupen aquests blocs. La recerca de màxima rendibilitat pròpia d’aquests agents financers també fa témer que el manteniment dels blocs per un període tan llarg pateixi greus problemes.

5) Alguns dels edificis venuts han estat construïts sota la figura urbanística 10HJ, considerats equipaments que no podien constituir habitatges permanents. La cessió a la gestió privada els converteix de fet en habitatges corrents, pervertint completament la qualificació d’espais públics. La FAVB i les entitats associades sempre vam denunciar que construir habitatges en espai d’equipaments era inacceptable i constituïa una veritable alteració del dret urbanístic. La privatització realitzada no fa sinó donar-nos la raó dels perills de jugar amb l’ordenament urbanístic. A la pràctica, la jugada ha permès transformar un espai previst per a equipament en un espai d’habitatge privat.

6) L’enfonsament de Regesa, que justifica aquesta venda, és el producte d’una política pública que va intentar utilitzar l’especulació urbanística com a eina de finançament. L’especulació sempre acaba passant factura social. I el que és preocupant és que quan aquesta factura es fa palesa, es decideixi seguir promovent noves formes d’especulació.

7) La venda dels habitatges no era inevitable. Sabem que van ser oferts a l’Ajuntament de Barcelona i que aquest fa refusar comprar-los. Un fet inexplicable en un Ajuntament que presumeix d’una bona situació financera (amb capacitat inversora). En els darrers mesos, tant l’alcalde Xavier Trias com els responsables d’habitatge han estat defensant la necessitat de promoure un parc públic d’habitatges de lloguer. Tenien l’oportunitat d’ampliar-lo en 298 habitatges (més d’un 25% dels 1.000 considerats com a objectiu) i s’ha renunciat a fer-ho. La política d’habitatge de l’actual Ajuntament sembla respondre més a criteris de rendibilitat política que no pas a un plantejament seriós (va comprar els pisos buits de Torre Baró, on hi havia una forta mobilització, i en canvi va renunciar a la compra d’aquest paquet). La pretesa política de promoure els habitatges de lloguer queda ara fora de tota credibilitat i ens fa témer que es tracta d’una simple cortina de fum per justificar la privatització dels aparcaments públics. Comptant que l’Ajuntament de Barcelona té un paper central a Regesa i la FP que ha decidit la venda, podem dir que en matèria d’habitatge la seva política no difereix de la que realitza l’Ajuntament de Madrid, presidit per la senyora Ana Botella.

8) La venda dels edificis de Regesa fa témer que només sigui el punt de partida de la privatització del poc habitatge públic de lloguer que queda, com de fet ja ha anunciat l’Incasol.

9) Aquesta política no es pot repetir. En una ciutat, i un país, on el problema de l’habitatge és una de les manifestacions més cruentes de la crisi econòmica i dels efectes del model d’especulació financera i immobiliària que l’han generat, no podem acceptar que es privatitzi i s’entregui a especuladors privats el parc d’habitatge públic

Per tot això, exigim:

– La reversió d’aquesta venda i el compromís formal dels partits presents a l’Ajuntament perquè no es vengui ni un habitatge públic més.
– La depuració pública de responsabilitats dels partits que han portat la gestió de Regesa a la crisi, dels seus tripijocs societaris i de l’operació de venda dels habitatges.
– L’abandonament definitiu de la construcció d’habitatges en sòl dedicat a equipaments.
– El desenvolupament d’una veritable política pública d’habitatge, basada en el lloguer assequible, per garantir un dret universal a tota la població.