Archivo de la etiqueta: Habitatge

La Favb davant la venda de pisos de Regesa

La Favb, en un comunicat, valora la recent venda per part de Regesa de 298 habitatges públics de lloguer a un fons d’inversió, un tema que des del moviment veïnal de Barcelona considera molt preocupant i per al qual exigeix una explicació urgent per part de les administracions.

Text del comunicat:

Recentment hem sabut, gràcies al treball de l’Associació 500×20, que Regesa, l’empresa pública depenent del Consell Comarcal del Barcelonès, ha procedit a la venda de 298 habitatges públics de lloguer a Colon Viviendas SII S.A., filial del grup Lazora (gestionat per Azora Inversiones). Una venda que afecta 4 blocs d’habitatges públics de lloguer situats als barris de les Corts (districte de les Corts), Can Peguera i Porta (Nou Barris) i Sagrera (Sant Andreu).

Es tracta d’una operació totalment rebutjable i que obre molts interrogants:

1) En primer lloc, per l’opacitat de l’operació: la situació s’ha desvetllat quan els habitants d’aquests blocs han rebut la comunicació d’un fet consumat. A més, hem pogut constatar que Regesa havia cedit la propietat d’aquests habitatges a la Fundació Pisos de Lloguer, entitat privada ubicada al mateix domicili que Regesa, qui ha efectuat la venda. El Patronat d’aquesta Fundació està format per representats dels Ajuntaments del Barcelonès (de CiU, PP i PSC). Es tracta d’una política d’anar creant entitats pantalla més pròpies de les empreses especulatives que no pas d’un sector públic que ha de ser transparent davant la població que representa.

2) La venda per 11,4 milions d’euros (segons “El País”) d’una concessió per 75 anys d’ocupació d’un espai públic, del qual només es garanteixen 25 anys d’habitatge social, és un autèntic regal a l’empresa financera. El preu per habitatge venut és de poc més de 37.000 euros i la inversió total es pot recuperar en un curt termini de temps: amb un modest lloguer de 300 euros mensuals, la inversió s’amortitza en poc més de 10 anys. La resta del temps són guanys nets: una rendibilitat assegurada.

3) El beneficiari de l’operació, el grup Azora, és un gestor de fons financers procedents de les entitats bancàries que han rebut milions d’ajuts en el rescat del sistema financer. La seva pròpia web reconeix que la gestionen fons d’entitats financeres, fons de pensions i grans inversors. Els seus màxims dirigents són actius directius de la divisió immobiliària del grup Santander i l’antic president de Goldman Sachs España. Es tracta de la mateixa empresa que ha comprat 3.000 habitatges públics a l’Ajuntament de Madrid, precisament associada a Goldman Sachs. Resumint: els responsables del desastre són els seus principals beneficiaris.

4) L’operació genera molts dubtes sobre el futur dels blocs. En teoria s’imposa l’obligació de mantenir les mateixes condicions de lloguer durant 25 anys, però aquesta és una condició poc creïble ja que diversos blocs són habitatges per a joves amb contractes de 5 anys, i sovint d’elevada rotació. No queda gens clar què passarà quan s’hagi de renovar el contracte o quan arribi un nou llogater. Tampoc no queda clara la situació de les entitats que ocupen aquests blocs. La recerca de màxima rendibilitat pròpia d’aquests agents financers també fa témer que el manteniment dels blocs per un període tan llarg pateixi greus problemes.

5) Alguns dels edificis venuts han estat construïts sota la figura urbanística 10HJ, considerats equipaments que no podien constituir habitatges permanents. La cessió a la gestió privada els converteix de fet en habitatges corrents, pervertint completament la qualificació d’espais públics. La FAVB i les entitats associades sempre vam denunciar que construir habitatges en espai d’equipaments era inacceptable i constituïa una veritable alteració del dret urbanístic. La privatització realitzada no fa sinó donar-nos la raó dels perills de jugar amb l’ordenament urbanístic. A la pràctica, la jugada ha permès transformar un espai previst per a equipament en un espai d’habitatge privat.

6) L’enfonsament de Regesa, que justifica aquesta venda, és el producte d’una política pública que va intentar utilitzar l’especulació urbanística com a eina de finançament. L’especulació sempre acaba passant factura social. I el que és preocupant és que quan aquesta factura es fa palesa, es decideixi seguir promovent noves formes d’especulació.

7) La venda dels habitatges no era inevitable. Sabem que van ser oferts a l’Ajuntament de Barcelona i que aquest fa refusar comprar-los. Un fet inexplicable en un Ajuntament que presumeix d’una bona situació financera (amb capacitat inversora). En els darrers mesos, tant l’alcalde Xavier Trias com els responsables d’habitatge han estat defensant la necessitat de promoure un parc públic d’habitatges de lloguer. Tenien l’oportunitat d’ampliar-lo en 298 habitatges (més d’un 25% dels 1.000 considerats com a objectiu) i s’ha renunciat a fer-ho. La política d’habitatge de l’actual Ajuntament sembla respondre més a criteris de rendibilitat política que no pas a un plantejament seriós (va comprar els pisos buits de Torre Baró, on hi havia una forta mobilització, i en canvi va renunciar a la compra d’aquest paquet). La pretesa política de promoure els habitatges de lloguer queda ara fora de tota credibilitat i ens fa témer que es tracta d’una simple cortina de fum per justificar la privatització dels aparcaments públics. Comptant que l’Ajuntament de Barcelona té un paper central a Regesa i la FP que ha decidit la venda, podem dir que en matèria d’habitatge la seva política no difereix de la que realitza l’Ajuntament de Madrid, presidit per la senyora Ana Botella.

8) La venda dels edificis de Regesa fa témer que només sigui el punt de partida de la privatització del poc habitatge públic de lloguer que queda, com de fet ja ha anunciat l’Incasol.

9) Aquesta política no es pot repetir. En una ciutat, i un país, on el problema de l’habitatge és una de les manifestacions més cruentes de la crisi econòmica i dels efectes del model d’especulació financera i immobiliària que l’han generat, no podem acceptar que es privatitzi i s’entregui a especuladors privats el parc d’habitatge públic

Per tot això, exigim:

– La reversió d’aquesta venda i el compromís formal dels partits presents a l’Ajuntament perquè no es vengui ni un habitatge públic més.
– La depuració pública de responsabilitats dels partits que han portat la gestió de Regesa a la crisi, dels seus tripijocs societaris i de l’operació de venda dels habitatges.
– L’abandonament definitiu de la construcció d’habitatges en sòl dedicat a equipaments.
– El desenvolupament d’una veritable política pública d’habitatge, basada en el lloguer assequible, per garantir un dret universal a tota la població.

Contra l’eliminació de les ajudes estatals a l’habitatge protegit

La Favb manifesta el seu rebuig a la llei aprovada el 4 de juny que suprimeix les ajudes estatals concedides per la compra d’habitatge protegit:

La Favb és una de les entitats impulsores del Recurs d’Inconstitucionalitat que va presentar el PSOE el passat 4 de setembre contra la Disposició Addicional II de la Llei 4/2013 del 4 de juny de mesures de flexibilització i foment del lloguer d’habitatges, que va suprimir amb caràcter retroactiu totes les pròrrogues del subsidi de les ajudes concedides per la compra d’habitatge protegit.

Trobem que és una mesura injusta que deixa sense ajuda moltes famílies que en el seu moment van comprar un habitatge sota el paraigües de la protecció oficial, sabent que difícilment podrien assumir d’una altra manera el pagament de la seva hipoteca. O bé famílies afectades per plans de millora urbanística impulsats per les diferents administracions que van ser expropiades i que comptaven amb el recolzament d’aquestes administracions per fer front al pagament dels nous habitatges.

El desitjable impuls a la promoció de l’habitatge de lloguer no pot anular els drets de les persones que es van acollir a l’habitatge de protecció. Una decisió que pot suposar una pujada de quotes inassumible per a moltes famílies en una situació econòmica precària.

Es calcula que podria haver més de 300.000 afectats a nivell de tot l’Estat, uns 30.000 a Catalunya. A Barcelona ja s’estan començant a donar casos en alguns barris, que només són la punta de l’iceberg d’una situació de desemparament que pot multiplicar el problema dels desnonaments, la falta d’habitatge i la pobresa.

El passat 27 de setembre la Defensora del Poble va emetre un informe reconeixent el dret dels afectats a seguir cobrant els ajuts. Des de la Coordinadora d’Afectats, a la qual pertany la Favb, s’exigeix a l’administració que restableixi aquest subsidi per a tots els afectats.

>>> Favb

El desallotjament del Poblenou deixa sense llar els seus habitants

Amb motiu del desallotjament del carrer Zamora del Poblenou la Xarxa de Suport als Assentaments del Poblenou ha redactat el següent comunicat:

Un desallotjament que no garanteix el dret de les persones

Avui han estat desallotjades les naus del carrer Zamora de Barcelona de les quals diverses persones migrades en feien ús, tant per viure-hi com per treballar en la ferralla, que les assegurava una precària subsistència. Aquest desallotjament s’emmarca en el pla d’eradicació dels anomenats “assentaments irregulars” del barri del Poblenou, que ha engegat l’Ajuntament de Barcelona.

Aquestes persones que han arribat al nostre país cercant una vida millor i així poder ajudar les seves famílies enviant recursos que allà no tenen, es troben amb un assetjament de l’Administració i les forces públiques que els fan viure amb una por constant i els impedeix subsistir d’una forma digna.

Els advocats que els donen suport jurídic lamenten que fins el 21 de desembre de 2012 no se’ls notifiqués la decisió d’iniciar aquest procediment i d’expulsar els ocupants de les naus. L’article 44 de la llei d’habitatge preveu poder fer al·legacions i aportar contrainformes per contrastar les dades en base a les quals l’Ajuntament promou aquests procediments i actua, provisionalment, en cas de risc o urgència. En aquest cas, el risc no era imminent atès que el focus més significatiu estava localitzat en una única zona d’una de les naus, que ja s’havia deixat d’utilitzar.

El desallotjament s’ha produït mitjançant un costós operatiu policial. Hores d’ara encara no se sap on anirà a parar i de què sobreviurà el nombrós grup de persones que vivia i feia la seva activitat econòmica en aquelles naus. Entenem que es crea així un problema d’ordre públic que no ha estat gestionat garantint els drets de les persones.

Cal destacar que s’ha produït el desallotjament quan encara no havia transcorregut el termini per fer efectiu el recurs contra aquesta decisió. L’Ajuntament utilitza, doncs, un procediment pensat per garantir el dret a l’habitatge digne, per deixar sense llar a un col·lectiu de persones del tot desvalgudes. Ha desallotjat les naus sense haver posat en marxa el Pla que pretén articular l’eradicació dels “assentaments irregulars” malgrat haver demanat que es concretin les mesures d’aquest Pla. Tant els afectats de les naus com la resta d’actors socials, a dia d’avui, segueixen considerant-la una declaració d’intencions inconcreta.

La Xarxa de suport als assentaments, l’AVV i organitzacions i entitats del Poblenou volem expressar el nostre rebuig davant la vulneració dels drets humans que representa deixar a un nombrós grup de persones al carrer en la cruesa del fred de l’hivern. Farem les accions necessàries per lluitar contra aquesta situació injusta, que no respecta el dret a l’habitatge, al treball i a la lliure circulació de les persones.

Exigim una solució ràpida i justa i no pararem fins a aconseguir-la.

 

Roda de premsa de l’edifici 18N a Hostafrancs

L’Assemblea d’indignats del 15M de Sants de l’habitatge 18N convoca als mitjans de comunicació a la roda de premsa que tindrà lloc el proper divendres 25 de novembre a les 12h del matí just davant l’edifici recuperat, c/Hostafrancs número 1-3.
Hi parlaran, breument: un membre de l’assemblea; i posteriorment: diferents habitants del projecte, afectades per desnonaments recents, en situació de precarietat i amb recursos escassos per assumir el cost d’un habitatge digne.
El motiu és anunciar públicament l’entrada de les persones que viuran a l’edifici. Informar de les novetats respecte al procés col·lectiu i la situació legal. Després de la comunicació, els i les residents faran una entrada simbòlica a l’edifici amb les seves famílies i pertinençes.

Manifest en suport a l’acció reivindicativa de l’Assemblea Indignada 15M de Sants

El Centre Social de Sants i la Comissió de Veïns de la Bordeta manifesten públicament el seu suport a l’acció reivindicativa sobre l’habitatge duta a terme als nostres barris per companys vinculats a l’Assemblea Indignada 15M de Sants.

Per sobre del dret a la propietat entenem que preval el dret a viure en pau, en un habitatge digne, amb recursos per mantenir la família, i el dret a ser feliços.

Pensem que els nostres governants haurien de ser els primers defensors d’aquests drets de les persones i, malauradament, semblen esclaus d’altres drets minoritaris, com el de la propietat, el dret a arruïnar famílies, el dret dels rics de no pagar impostos o el dret a l’especulació més desaforada.

Quan els nostres polítics assegurin el dret a l’habitatge per a tots no ens caldrà seguir donant suport a accions com aquesta, simplement per que ja no caldrà fer-les, i convidem als veïns i entitats del barri a donar el seu suport i solidaritat.

Seguim esperant i lluitant per fer possible aquest futur.