Stop Mare Mortum de Sants, Hostafrancs i la Bordeta convoca tots els segons dimecres de cada mes una concentració en suport a les persones refugiades i de denúncia de la política de la Unió Europea i de l’Estat Espanyol que frena, encercla i elimina la possibilitat que aquestes persones trobin empara a casa nostra.
- Dimecres 10 de gener de 2018
- 19.30 hores
- Plaça de Sants, a la font nova
Fronteres que oculten barbàries
Un vídeo de la CNN mostrant una subhasta de persones a Líbia va escruixir el món el passat novembre. Però només és la punta de l’iceberg de la barbàrie contra les persones migrants que es practica als països que actuen com a policia de fronteres de la Unió Europea: treballs forçats, segrestos, abusos sexuals, detencions arbitràries, tortures, tracte degradant, deportacions, violències, etc.
La Unió Europea va fer un acord de policia de fronteres amb Turquia i ha finançat els guardacostes del govern de Trípoli que han assaltat els vaixells de Metges sense Fronteres o de Sea Watch. Itàlia tenia uns acords amb el dictador Gadhafi i ara els fa amb grups de poder corruptes i màfies. Espanya és precursora en aquestes pràctiques amb els acords amb Marroc, Mauritània i Senegal.
Aquests acords busquen un allunyament de les fronteres que impedeixen l’arribada de persones migrants, per tal que la barbàrie quedi amagada i sota la responsabilitat d’altres països, malgrat que l’encàrrec vingui de la Unió Europea i dels seus estats membres.
Per ocultar la barbàrie cal també allunyar els testimonis, com els vaixells de les ONG que salven vides. I amenaçar-los, com a l’activista Helena Maleno, investigada per tràfic de persones en un tribunal marroquí esperonat per la policia espanyola. Cal també que els grans mitjans de comunicació filtrin la informació per fer-nos sentir informats, a voltes commoguts, però mai implicats i responsables: ells construeixen la frontera mental.
Però de vegades apareix una escletxa a les fronteres físiques i mentals. Com el vídeo de la CNN. O la foto d’Aylan, el nen de 3 anys ofegat el 2015. O l’home algerià de 36 anys que, després de jugar-se la vida travessant el Mediterrani, va ser internat a la presó d’Archidona reconvertida en CIE, on va ser trobat penjat el passat 29 de desembre.
Llavors cal ampliar aquesta escletxa, mirar la barbàrie oculta, mostrar-la a més gent, assumir la nostra responsabilitat, i implicar-nos en la lluita per tal que els drets humans siguin una realitat i no sols belles paraules.
