La Marea és una revista mensual en paper i un mitjà digital diari que aposta pel periodisme rigorós i compromès, els reportatges en profunditat i la cultura.

Què hi trobaràs aquest mes?

• La victòria de Donald Trump a EUA ha enxampat per sorpresa a gairebé tothom, però sobretot a Europa. Els missatges xenòfobs, misògins i homòfobs llançats pel president electe nord-americà no només no són una novetat en el vell continent sinó que ja s’apliquen a través de governs com el d’Hongria o Polònia, i poden contagiar-se a altres punts del mapa en les properes cites electorals. Els neofeixismes – amb els cognoms de Le Pen, Farage o Wilders- no són nous a Europa. Però les polítiques neoliberals i les retallades de l’Estat de benestar han preparat un terreny fèrtil perquè creixin aquestes opcions polítiques. I on està l’esquerra en aquest panorama? Què ha fet per evitar que arribem fins a aquí? Què proposa ara?
• En el número 44 de La Marea s’intenta trobar respostes i analitzar la situació mitjançant entrevistes a líders del sector progressista a l’Esta Espanyol, on, a diferència de Portugal -on també es mira- no ha estat possible articular una alternativa de govern d’esquerres. Les anàlisis dels entrevistats coincideixen en molts aspectes i no defugen de l’autocrítica. Pablo Iglesias, Ada Colau, Eduardo Madina, Alberto Garzón, Uxue Barkos, Íñigo Errejón, Yolanda Díaz, Juan López de Uralde i David Fernàndez reflexionen sobre els passos que ha de donar l’esquerra per evitar que el fenomen Trump algun dia pugui produir-se al nostre país. A ells se sumen algunes veus de l’estranger, com Sahra Wagenknecht, la coportavoz parlamentària de Die Linke a Alemanya, on el neofeixisme ja truca la porta.
• En aquest numero, a més, es publica en exclusiva un text inèdit del poeta Leopoldo María Panero, escrit en 1981 i cedit pel doctor Enrique González Duro a La Marea.
• També es repassa les conclusions de la Cimera del Clima de Marrakesh a través de les veus que no han estat escoltades. I ens endinsem en Doñana per explicar, amb el projecte de Gas Natural de fons, quines amenaces té el parc. Sobre les empreses de l’IBEX35, en aquesta edició s’atura en el matrimoni entre Telefónica i Prisa.
• Com en cada número, hi són les seccions habituals: els Apuntes de Economía, d’Eduardo Garzón, Lo mejor del BOE, d’Eva Belmonte, la vinyeta d’Atxe, el relat breu d’Isaac Rosa, i Herstory, dedicada aquest mes a les germanes Mirabal.

La Marea és una revista mensual en paper i un mitjà digital diari que aposta pel periodisme rigorós i compromès, els reportatges en profunditat i la cultura.

El seu objectiu és oferir informació lliure d’interessos empresarials i polítics amb uns principis editorials clars: la llibertat, la igualtat, la laïcitat, la defensa del que és públic, la sobirania dels pobles, l’economia justa, la regeneració democràtica i la denúncia de la il·legitimitat de la monarquia, la memòria històrica, la cultura lliure, la feina i l’habitatge dignes i el respecte pel medi ambient.

• La trobaràs cada mes al Centre Social de Sants
• Preu: 4,50 euros

Què hi trobaràs aquest mes?

• El paper de Felipe González en la rebel·lió interna que va acabar amb el mandat de Pedro Sánchez al capdavant del PSOE a principis d’octubre i la seva aposta per l’abstenció al Govern de Rajoy són dos fets clau per iniciar un ampli repàs a aquest líder històric de plena actualitat, que ha passat de ser venerat a les aules a ser boicotejat, com va ocórrer a la Universitat Autònoma de Madrid, on un grup d’estudiants li va impedir donar una conferència al costat del president del grup PRISA,Juan Luis Cebrián.
• Aquest ha estat l’objectiu en el dossier del número de novembre de La Marea: traçar un perfil de l’expresident del Govern recordant el seu passat, però sobretot intentant aclarir la seva vida actual, recolzada en una xarxa de contactes i relacions en les altes esferes del poder polític i empresarial de mig món. També la seva innegable influència en el PSOE dues dècades després d’abandonar la Moncloa i la secretaria general del partit. Inclou una detallada infografia sobre els seus contactes amb les elits polítiques i econòmiques.
• En aquest dossier es compta, a més, amb vàries signatures coneixedores de l’univers FG en les seves diferents facetes: des de la guerra bruta dels GAL a la relació entre Felipe i el Grup PRISA. Escriuen Antonio Rubio, un dels periodistes que va destapar la guerra bruta sota el mandat de Felipe González, i Pere Rusiñol, exredactor cap d’El País, i soci i redactor d’Alternativas Económicas i Mongolia. En una entrevista, l’exfiscal Anticorrupció Carlos Jiménez Villajero, sosté que l’expresident “va garantir una opacitat absoluta en els partits”.
• A més, la revista inclou molts altres temes, com un informe especial sobre l’oli de palma; entrevistes amb Ángel i María Cappa, autors de «También nos roban el fútbol», i amb Erica Sagrans, assessora del Partit Demòcrata nord-americà; articles sobre les reivindicacions de les persones transexual o les raons del No a Colòmbia; hemeroteca sobre canvi climàtic, secció de Cultura… També es mantenen les signatures habituals: Isaac Rosa, Eva Belmonte, Gerardo Tecé, Eduardo Garzón, la vinyeta d’Atxe, etc.