La Ciutat Invisible Edicions ha publicat el llibre Les Cooperatives Obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939).

Les cooperatives obreres de Sants és una recerca sobre les comunitats obreres autoorganitzades que, com a resposta global a l’explotació capitalista que patien, posaren en pràctica unes altres relacions econòmiques basades en la cooperació, la solidaritat i el recolzament mutu. Les cooperatives obreres, sobretot de consum però també de producció, significaren l’aposta per a organitzar materialment les condicions d’existència de les que, produint-ho tot, no tenien res.

Al llibre es repassa el naixement social i urbanístic d’un barri forjat a l’ombra de les grans indústries tèxtils com l’España Industrial o el Vapor Vell; en descriu les lluites obreres que sacsejaren el barri des de 1850 fins 1939; i analitza la constitució local d’una economia cooperativa que, havent nascut de les resistències proletàries, es configurà com un sistema global d’emancipació social. Finalment, s’hi detallen les experiències concretes de les cooperatives obreres de Sants: La Formiga Obrera (1885), La Lleialtat Santsenca (1891), la Nova Obrera (1897), la Redemptora (1897), Model del Segle XX (1901), l’Empar de l’Obrer (1905), la Nova Activitat Obrera (1909) o el Benestar de l’Obrer (1914). Aquestes foren les iniciatives més reeixides, però no les úniques, a l’hora d’implementar l’autogestió proletària a Sants. En un temps on no existia l’estat del benestar, mancomunaren la capacitat de consum i treball dels seus associats per autoabastir-se d’aliments, dotar-se de pensions, subsidis d’atur o baixes per malaltia; però també per construir escoles, habitatges, biblioteques i crear gimnasos, corals, grups de teatre o grups excursionistes.