Reproduïm el comunicat de la Favb del dilluns 2 de juny:

Una setmana després del desallotjament de Can Vies, hem arribat a un moment crític. Més enllà dels incidents finals, quanta gent hi havia dissabte al vespre al centre de Barcelona, manifestant-se en solidaritat amb Can Vies? Molta, sobretot gent jove. Can Vies ha esdevingut un símbol. A Barcelona i més enllà. I no hi ha res tan potent com un símbol de resistència quan tot s’esmicola, quan les condicions de vida de la majoria del poble es tornen penoses, i les institucions que ens haurien de representar romanen captives dels poderosos. Ni el govern municipal ni la Generalitat van saber detectar aquest potencial en començar l’enderroc del centre… mentre procedien a “ocupar” policialment el barri de Sants.

El matí de dissabte, el seus veïns i veïnes van donar un exemple de lluita popular cívica, desenrunant Can Vies i començant simbòlicament la seva reconstrucció. El missatge és clar: des de les afinitats de cadascú, el veïnatge vol preservar la riquesa associativa del barri. Sants vol Can Batlló i vol Can Vies. La FAVB es reconeix plenament en aquest desig de convivència i en aquest format de mobilització ciutadana que relliga tot un barri. Un cop més, la Federació vol manifestar el seu suport al Centre Social de Sants, la històrica associació veïnal, i a les propostes que, dijous passat, traslladava a l’Ajuntament i al col·lectiu de Can Vies amb el propòsit de facilitar un escenari de distensió. Però, si divendres s’aturava l’enderroc i, dissabte, en absència de policia, el barri recuperava la tranquil·litat, els aldarulls al centre de Barcelona i, singularment, les declaracions de Joaquim Forn diumenge al migdia -dient que “el temps s’acaba” i llençant un ultimàtum desafiant a Can Vies- han tornat a enrarir l’atmosfera.

La invocació abrandada de “la llei i l’ordre” només fa que complicar les coses. Cal recordar que el desplegament massiu dels Mossos -unit a les maneres agressives, freqüents en la BRIMO- va generar, des del primer dia, un clima de tensió generalitzat; un brou de cultiu perfecte per a l’actuació de grups disposats a rebentar el caràcter pacífic i democràtic de les manifestacions. Per això mateix constituiria un error, encara que fos per por de desdibuixar un legítim perfil contestatari, no desmarcar-se d’unes accions que no corresponen a la voluntat de la majoria, ni contribueixen a enfortir la defensa de Can Vies davant l’opinió pública. Cremar mobiliari urbà, rebentar una botiga o calar foc al cotxe d’un veí -a Sants, a Sant Antoni o al Raval- no representa cap mena de lluita contra el “sistema”.

Alhora, per la pròpia experiència del moviment veïnal en les últimes vagues generals, la FAVB és molt sensible a les formes que pren la resposta policial, amb pràctiques de dubtosa legalitat i amb detencions seguides d’inculpacions que semblen sobretot destinades a “fer un escarment” molt més que no pas a trobar el culpable de cap acte vandàlic. No. La solució no vindrà per la via de la repressió -com reclama, jugant als piròmans, Alberto Fernández Díaz en nom del PP-, sinó de la política. En la cultura obrera i associativa de Sants perviu, profundament arrelada, la tradició d’espais autònoms, autogestionats i lliures de qualsevol tutela administrativa. Sobren amenaces i emplaçaments. L’Ajuntament hauria de ser capaç d’admetre i encabir una aspiració social que el barri ja ha legitimat. “No pot prevaldre cap llei allí on no regna la justícia”.

Barcelona, 2 de juny de 2014

Reproduïm el comunicat de la Favb sobre el desallotjament de Can Vies:

Mentre Manel Prat anunciava, ahir al vespre, la seva dimissió, els disturbis desfermats a Sants pel desallotjament de Can Vies s’estenien per diferents barris de la ciutat. La renúncia de Prat -que la FAVB, igual que nombrosos moviments i col·lectius, exigia des de la mutilació d’Ester Quintana al final de la jornada de Vaga General del 14-N de 2012- es produeix l’endemà de les eleccions europees i un dia abans que el Parlament reprovés el director de la policia. Molt probablement, no hi ha relació de causa a efecte entre la caiguda de Prat i els últims esdeveniments. Prat era, des de feia mesos, un cadàver polític, mantingut artificialment al seu càrrec en pro de l’estabilitat governamental. La coincidència, però, és plena de simbolisme.

Govern i Ajuntament s’equivocarien si llegissin els fets d’ahir superficialment, com si només es tractés de l’expressió radicalitzada del descontentament de determinats col·lectius. I encara més si ho volguessin entomar com un problema d’ordre públic. El mapa d’aquestes manifestacions s’assembla massa a la geografia de les desigualtats i les injustícies que estan trencant Barcelona per no veure-hi el símptoma d’un profund malestar social. Ja no es tracta només del conflicte de Can Vies, de la reivindicació de l’Harmonia o de temes puntuals. Aquest vent de revolta anuncia una llevantada.

El Conseller Espadaler diu que s’han traspassat “línies vermelles” a causa del comportament violent d’alguns manifestants. No serem nosaltres, sempre partidaris d’accions reivindicatives democràtiques, pacífiques i massives, qui encoratjarem cap acció agressiva, ni ens mostrarem condescendents amb cap destrucció de mobiliari públic. Ans al contrari: el moviment veïnal és qui més s’esforça per donar una expressió cívica a les legítimes protestes dels barris. Dissortadament, és el Departament d’Interior qui ha traspassat massa vegades aquestes ¨línies vermelles”: amb les pilotes de goma, amb la mort de Juan Andrés Benítez… a Sants mateix aquests dies. Hem vist amb profund desgrat cremar una furgoneta de TV3. Però no ens ha dolgut menys veure com agents de la BRIMO destrossaven els vidres de la “Directa”… i el Departament, seguint el seu costum, negava els fets. Vet aquí per què el veïnatge de Sants, més enllà de la seva afinitat o no amb la filosofia del Centre Social de Can Vies, fa sonar les cassoles contra l’actuació dels Mossos. Vet aquí per què estem davant d’un problema eminentment polític, que no es resoldrà amb destacaments policials corrent d’un barri a l’altre.

Calen gestos, gestos creïbles per part de les administracions públiques, si es vol reconduir la situació. Cal retirar els desplegaments policials massius que generen tensions als barris. Cal mirar de reobrir la interlocució amb el col·lectiu de Can Vies.

El moviment veïnal sempre està disposat a establir ponts i facilitar contactes. L’Ajuntament ha de ser conscient, però, que la decisió de desallotjar el Centre i, sobretot, l’enderroc de l’immoble -per deixar un solar buit allí on hi havia una intensa vida associativa- han arruïnat qualsevol confiança i haurà d’esmerçar molts esforços per restablir-la. I cal també que l’Ajuntament atengui demandes raonables i fonamentades dels barris, com ara la gestió del Casal de Barri de Sant Andreu. Més enllà, cal prendre consciència de la greu situació que viuen els barris de la ciutat. Si, davant dels primers símptomes de conflictivitat, les administracions dimiteixen de les seves responsabilitats i se’n remeten a la força, Barcelona esdevindrà ingovernable.

La FAVB dóna suport a les diferents protestes que s’estan convocant a nombrosos barris, i crida a participar-hi de forma determinada però en tot moment responsable, per tal de concitar l’adhesió del veïnatge.

Barcelona, 28 de maig de 2014