Arxiu d'etiquetes: Favb

Ocupem les Rambles (28 gener)

BARCELONA NO ESTÀ EN VENDA
Recuperem la ciutat per al veïnat

Ocupació popular de les Rambles de Barcelona.
Animem tots els col·lectius cívics i veïnals a sumar-se a la iniciativa omplint aquest espai simbòlic de la ciutat contra la pujada dels preus de l’habitatge, la precarietat laboral, el descontrol de la gestió turística, la mercantilització de l’espai públic, la desigualtat i per recuperar la ciutat per al veïnat.

  • Dissabte 28 de gener de 2017
  • 11 hores: Ocupació popular de les Rambles
    – Punt de trobada a la Rambla de Canaletes
    – Porta el teu esmorzar
  • 12:30 hores: Passejada veïnal Rambles Avall
  • >>> Més informació

Ha sortit el número 142 de la revista Carrer

Acaba de sortir el número 142 de la revista Carrer de la Favb, amb un complet dossier dedicat a la repressió franquista a Barcelona.

Aigua és Vida respon a Agbar en el tema d’entrada; també trobareu cròniques sobre els preus preocupants dels lloguers, els 20 anys de lluita per la sanitat pública, la situació del teatre Arnau o una entrevista a Joan Llinares, exdirector executiu del Palau de la Música, nomenat per fer “neteja” del cau de corrupció en què s’havia convertit la institució. I molts d’altres temes que trobareu per anar llegint, sense presses, durant aquests dies festius que s’apropen.

Podeu descarregar el número sencer a l’enllaç: http://favb.cat/carrer142
I ben aviat trobareu la revista en paper al nostre local.

Ha sortit el número 141 de la revista Carrer

Ha sortit el número 141 de ‘Carrer’, la revista de la FAVB,  dedicada al nomenclàtor de Barcelona

Amb el títol “Noms, poder i ciutadania” el dossier recull un seguit d’articles que reflexionen sobre els noms dels carrers i espais públics de la ciutat.

Es dedica el tema d’entrada al rècord de l’enderroc del barri del Somorrostro ara fa 50 anys, i diverses cròniques a, entre d’altres temes, la derrota del moviment veïnal que ha suposat la sentència de l’hotel del Palau, la polèmica posada en marxa de la superilla del Poblenou, els 15 anys del projecte de Can Masdeu o l’estat actual del mercat de Sant Antoni.

Podeu descarregar-vos la revista en pdf al següent enllac: www.favb/carrer141 i podeu trobar-la en paper als locals de la nostra associació.

carrer-141

Comunicat de la Favb i de l’Associació Veïnal Vila de Gràcia: Davant els fets del “Banc Expropiat” de Gràcia

Reproduïm el comunicat de la Favb i de l’Associació Veïnal Vila de Gràcia davant els fets del “Banc Expropiat” de Gràcia:

Davant els fets del ‘Banc Expropiat’ de Gràcia

El desnonament del “Banc Expropiat” és una mostra de com s’ha resolt la crisi financera generada per la bombolla especulativa. Els immobles d’un banc rescatat amb diners públics -Catalunya Banc- i posteriorment venuts a un preu irrisori al BBVA, en lloc de passar al sector públic acaben en mans d’un empresari privat que pensa iniciar un nou cicle especulatiu. La Vila de Gràcia pateix una persistent pressió especulativa que afecta habitatges i comerços i que està lligada al procés de gentrificació que viu el barri. Aquest immoble mai no hauria hagut de tornar a mans privades i les entitats del barri tenen tot el dret de reclamar-ho per a fins socials.

Els col·lectius del “Banc Expropiat” han dut a terme un bon treball, promovent el suport mutu del veïnat per fer front a molts dels problemes plantejats per la situació actual. Un treball que ha de continuar i que ha merescut el recolzament del teixit social de la Vila.

Cal trobar una solució a la situació creada amb el desnonament. No és cosa nostra dir quina ha de ser aquesta solució. Pensem que ha de venir de la reflexió que duguin a terme els col·lectius del Banc Expropiat i les que poden realitzar-se en el propi teixit associatiu de Gràcia. Però pensem també que les administracions han de fer tots els esforços per obrir portes i no enquistar la situació.

La tensió que viu el barri no és una bona cosa. El moviment veïnal sempre ha defensat formes de mobilització pacífiques. Però tot i que no ens semblen adequades determinades actituds, considerem que la forassenyada intervenció policial ha contribuït decisivament a trencar el clima de convivència a la Vila. Intervenció, no ho oblidem, a càrrec d’una unitat reiteradament condemnada per abusos i desproporció, i a la qual segueixen treballant agents que han deixat sense ull 7 veïns i veïnes de la ciutat. El balanç d’aquesta setmana és tràgic i alarmant: 100 persones ferides, entre elles 6 periodistes, agressions antireglamentàries per sobre la cintura i a manifestants amb els braços alçats, projectils de precisió disparats a balcons… Aquesta no és la policia que ens mereixem.

No podem deixar de denunciar l’actuació de l’anterior consistori. En lloc de buscar una solució real al conflicte es va dedicar a pagar d’amagat un costós lloguer del local per evitar un conflicte que podia afectar les seves expectatives electorals. L’Ajuntament de Trias no va dubtar a practicar retallades als ajuts que rebien moltes entitats de la ciutat mentre dedicava una quantitat injustificable a tapar un conflicte que podia afectar els seus interessos partidistes.

Reafirmem el nostre suport a trobar una solució que permeti la continuïtat del Banc Expropiat, i desenvolupar una política que freni el procés especulatiu que està en l’origen del problema.

Associació de Veïns i Veïnes de la Vila de Gràcia
Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)


Ha sortit el número 138 de la revista Carrer

Ha sortit el número 138 de la revista de la Favb que dedica el dossier a la història i futur de l’avinguda Meridiana i la seva relació agredolça amb la ciutat i els barris que travessa.

El tema d’entrada està dedicat a la dura realitat dels refugiats que arriben, ara i abans, a les portes d’Europa, com també trobareu articles sobre les traves a la moratòria d’hotels, la connexió del tramvia, l’ocàs de l’empresari Joan Gaspart o l’informe sobre la pobresa infantil a Barcelona que l’anterior Ajuntament no va fer públic, entre molts d’altres temes.

Podeu descarregar-vos la revista en pdf al següent enllaç: http://favb.cat/carrer138 així com trobar-la en paper als locals de la nostra associació.

Carrer 138

Ha sortit el número 137 de la revista Carrer

Ha sortit el número 137 de la revista de la Favb que dedica el dossier al nou Ajuntament de Barcelona sortit de les eleccions municipals del 24 de maig, i on es reflexiona sobre el nou mapa polític de la ciutat, qui són els regidors i regidores, com està organitzat el consistori i els diferents espais de participació, així com el temes més “calents” que té sobre la taula el nou govern de la ciutat.

També trobareu, entre molts d’altres, articles sobre l’actualitat de la Mina, els menjadors escolars durant l’estiu, la celebració del Park(ing) Day o la jornada que van realitzar els barris de Collserola sobre els molts temes que els uneixen.

Podeu descarregar-vos el número al següent enllaç: www.favb.cat/carrer137

També trobareu Carrer en paper als locals de la nostra associació

Carrer137

Ha sortit el número 135 de la revista Carrer

Ha sortit el número 135 de la revista de la Favb, que obre amb un reportatge sobre la martingala especulativa que ha facilitat l’Ajuntament per guanyar edificabilitat al gratacel del Deutsche Bank de passeig de Gràcia amb Diagonal, on el grup immobiliari KKH vol construir un hotel de luxe.

Entre molts d’altres temes, parla del model de turisme debatut en la recent audiència pública i sobre com es presenta la contesa electoral a Barcelona.

El dossier està dedicat a reflexionar sobre la relació entre els moviments socials urbans i les oportunitats d’acció institucional que es poden obrir a la ciutat a dos mesos de les eleccions municipals.

Podeu baixar el número en pdf a l’enllaç http://www.favb.cat/carrer135

També trobareu Carrer en paper als locals de la nostra associació.

Carrer 135

Comunicat de la Favb: Nosaltres també érem al Parlament

Reproduïm el comunicat de la Favb sobre la sentència del Tribunal Suprem revocant l’absolució dictada per l’Audiència Nacional:

Nosaltres també érem al Parlament

La sentència que acaba de pronunciar el Tribunal Suprem, revocant l’absolució dictada per l’Audiència Nacional i condemnant ara a tres anys de presó vuit de les dinou persones encausades arran de l’acció de protesta davant del Parlament el 15 de juny de 2011, pretén ser un “escarment”, una mena de càstig exemplar i un avís per a navegants. Com més allunyades de la ciutadania i més desacreditades es veuen les institucions, més veneració i submissió ens exigeixen per la força.


Estem davant d’una condemna que no guarda cap proporció amb els fets i que només s’explica per la voluntat del Suprem d’afirmar i fer témer l’autoritat de les “altes instàncies de l’Estat”.

Indignant, no podem dir que aquesta sentència sigui tanmateix una sorpresa. Ben al contrari, se situa en la línia lliberticida de les polítiques del PP, com ho palesen la “llei mordassa” o la reforma retrògrada del Codi Penal. Però vet aquí que, de seguida, l’atzagaiada del Suprem ha trobat una entusiasta aprovació per part del Govern de la Generalitat, que, a falta “d’estructures d’Estat” pròpies, se sent d’allò més còmode amb la funció repressiva dels organismes de l’Estat espanyol. Francesc Homs s’ha permès fins i tot d’aureolar la decisió del Suprem d’una pretesa aquiescència del poble de Catalunya.

De debò? El juny del 2011, amb un país ensorrat en la crisi, el Parlament s’aprestava a debatre els pressupostos socialment més regressius de la seva història recent, farcits de retallades que cap partit no havia exhibit en el seu programa electoral. No era legítima potser en aquestes circumstàncies una protesta popular, pacífica i simbòlica, assenyalant la mistificació d’una representació de tan escassa qualitat democràtica? La FAVB va considerar que sí, i va convocar aquell mateix matí una cassolada veïnal a les portes de la Ciutadella. Més enllà de l’afirmació de la nostra solidaritat hem de dir, en un sentit literal, que nosaltres també érem al Parlament.

I tenim el deure d’afegir que la FAVB va treballar concretament per garantir el caràcter cívic de la protesta i evitar enfrontaments. Podem afirmar que, el dia abans dels fets, la Prefectura dels Mossos havia rebut garanties solvents que l’acció del Parlament s’inspiraria en les formes tradicionals de la desobediència civil pacífica. I podem dir també que la pròpia policia havia transmès la seva intenció de muntar un dispositiu que impedís el contacte entre manifestants i parlamentaris, evitant situacions de tensió que poguessin propiciar topades o desbordaments. Tot el contrari del que va succeir l’endemà, quan la Conselleria d’Interior, fent passar els parlamentaris a peu entre els manifestants, va organitzar les coses de tal manera que es multipliquessin els moments de crispació. Felip Puig, que acabava de proclamar la seva intenció de fer que “tornéssim a tenir por del sistema”, buscava provocar aldarulls que justifiquessin una criminalització del moviment davant l’opinió pública. No se n’hi va sortir: malgrat la cridòria de la “premsa d’ordre”, el 19 de juny, centenars de milers de persones omplien els carrers de Barcelona en solidaritat amb els indignats.

Ara volen la revenja. No ho podem permetre perquè es tracta de les nostres llibertats. Volem un Parlament que es faci respectar per la seva lleialtat al poble, i no que es faci témer per la maquinària de l’Estat espanyol. Absolució de les vuit persones condemnades!

Barcelona, 18 de març de 2015

 

Comunicat de la Favb sobre els judicis contra els encausats per Can Vies

Reproduïm el comunicat de la Favb sobre els judicis contra els encausats per Can Vies:

Ciutadania vigilant, justícia equànime

Aquesta setmana comença un seguit de judicis en què hauran de comparèixer més de vuitanta persones, encausades pels aldarulls que es produïren al barri de Sants la setmana del 26 de maig de 2014, arran del desallotjament de Can Vies. Les imputacions i les peticions de penes són diverses i, en alguns casos, la sol·licitud arriba fins a gairebé set anys de presó.

Pel que fa a aquells esdeveniments, la posició de la FAVB és prou coneguda. Crítics amb el desallotjament del centre i l’ocupació policial del barri, sempre hem propugnat la realització de protestes pacífiques, de formats de mobilització veïnal amplis i inclusius, amb voluntat de trobar una sortida negociada del conflicte. Tota l’experiència del moviment veïnal així ho confirma: només la força de la ciutadania, organitzant-se, carregant-se de raons i de propostes, pot aconseguir victòries. No pas les accions irreflexives o abrandades de minories que poden derivar en destruccions de mobiliari urbà o béns del propi veïnatge i que, fàcilment, són magnificades per desacreditar el moviment.

Dit això, cal afegir que ara com ara hi ha fortes raons perquè l’opinió pública es mostri extremadament vigilant davant d’aquest reguitzell de vistes que s’enceta avui a la Ciutat de la Justícia. En primer lloc, pel caràcter absolutament desproporcionat de les penes sol·licitades. Sobretot si tenim en ment, tot i la diferència dels supòsits encausats, la benevolència amb què són tractats alguns delinqüents convictes com el senyor Josep Lluís Núñez. Però també perquè, sovint, tribunals i atestats policials han mancat de l’equanimitat i la veracitat degudes. I, massa cops, Barcelona ha estat una “ciutat morta”. Sense anar més lluny, convé recordar que els dos primers inculpats per aquells aldarulls, Sergi i Ivan, foren empresonats durant 22 dies i dos mesos respectivament… abans de ser absolts. Finalment, el context polític institucional pot incidir negativament en els judicis. La “llei mordassa” i l’enduriment del Codi Penal promoguts pel govern del PP estan marcats per la voluntat de criminalitzar i reprimir la protesta social. No menys de 300 sindicalistes estan a l’espera de judici per la seva participació en vagues generals i altres accions reivindicatives.

La FAVB està profundament convençuda que els conflictes que travessen la nostra societat no podran ser silenciats, ni evacuats mitjançant dispositius repressius o càstigs “exemplars” contra la dissidència. En aquest sentit, demanem que la presumpció d’innocència -un dret que no pot ser patrimoni exclusiu dels imputats benestants-, el rigor en la verificació de les proves, així com el seny i la proporcionalitat a l’hora de dictar sentència, presideixin l’actuació dels tribunals. No enunciem res que no siguin els atributs exigibles a la justícia d’un Estat de dret. Avui encara, però, representen més un anhel democràtic que no pas una realitat consolidada. De totes i tots nosaltres depèn que ho esdevinguin.

Barcelona, 27 de gener de 2015