Temes en els que el Centre Social de Sants dona el seu suport i recolzament
Jordi Martí, regidor del Districte de Sants Montjuïc, en nom de l’Ajuntament de Barcelona , ha respost la carta de les 33 entitats que demanaven que no s’honorés Samaranch dedicant-li una avinguda a la ciutat de Barcelona.
El canvi de nom no es produirà perquè no obté el mínim consens i perquè és notori el desacord de la ciutadania i les entitats.
Tot un èxit de la societat civil amb memòria històrica i democràtica.
>>> Carta de les 33 entitats i carta de resposta de l’Ajuntament
El Centre Social de Sants s’adhereix al manifest en contra de que l’Ajuntament de Barcelona li dediqui el nom d’una avinguda a José Antonio Samaranch:
Benvolgut alcalde,
El novembre de 2012, la Fundació Sport Cultura Barcelona va proposar-li que es dediqués una avinguda a Juan Antonio Samaranch, proposta que ens consta que continua en estudi, a instància del Partit Popular. Els ajuntaments democràtics de Barcelona han elegit sempre els noms de les seves vies públiques pel mèrit i el valor de la persona, no pas per l’efímer èxit social. Per això les entitats que signem aquesta carta li demanem que l’Ajuntament s’oposi a honorar Samaranch. La nostra memòria ens diu que no mereixen aquest reconeixement públic els qui van aprofitar les dècades de govern il·legal del general Franco per fer una carrera política fonamentada en l’adhesió incondicional a les atrocitats del feixisme.
Emparat per l’oblit pactat en la transició, sense qüestionar les seves conviccions anteriors, Samaranch va continuar exercint càrrecs públics, cada vegada més importants, en representació d’aquest Estat espanyol sempre connivent –gairebé per naturalesa– amb tota mena de persones i manifestacions contràries a la llibertat. Honorar-lo per Barcelona’92, pel cim de la seva escalada al poder, és oblidar que va triar el camí de la immoralitat per arribar-hi; és reconèixer el màxim representant del que a la transició es va considerar la tercera via (un pacte innoble per crear una alternativa política a mig camí del franquisme i la democràcia); és ignorar la seva pugna permanent, incívica, per silenciar la nostra reivindicació nacional.
El nom de les avingudes de Barcelona no ha de ser mai ofensiu per a ningú, ni tampoc un motiu de vergonya per a la ciutat: hi ha massa ombres de dubte sobre les especulacions immobiliàries de Samaranch al Poblenou, sobre la mercantilització dels Jocs Olímpics i sobre l’adjudicació de seus durant la seva presidència del Comitè Olímpic Internacional, unes ombres que ja van portar Lausana, seu del COI, a negar-li la medalla d’or de la ciutat. Va fer incloure també la clàusula de la Carta olímpica que impedeix que hi participin les nacions sense estat, en perjudici de les seleccions esportives catalanes. Val més que reservem els noms de les vies públiques a les persones que, per un motiu o altre, modest o grandiós, han estat ciutadans exemplars.
Tota societat és capaç de reprimir, com va dir W. G. Sebald, el record dolorós que pugui destorbar la continuació de la vida, però també conté persones disposades a viure-hi amb el risc de tenir una memòria.
Cordialment,
El Centre Social s’adhereix a la campanya per aturar els pressupostos antisocials destinada a propiciar una resposta ciutadana, àmplia i unitària, a la degradació constant de les condicions de vida que pateixen les classes populars per culpa de la crisi i les polítiques d’austeritat.
Més informació a http://www.favb.cat/node/786.
Manifest:
Els governs de l’Estat i el de la Generalitat, servils i obedients davant la Troika, aprovaran ben aviat els pressupostos més antisocials des que, l’any 2008, va començar la crisi. Al llarg d’aquest túnel d’austericidi permanent, les lluites han estat moltes i molt diverses. Però l’ofensiva dels poders financers, amb la submissió d’aquests governs, fa que es continuïn aplicant retallades, cada cop més agressives, contra les classes populars.
Estem a punt d’assistir, doncs, a l’adopció d’uns pressupostos que, lluny d’alleugerir les càrregues i retallades que han patit les classes populars, aprofundiran els atacs contra la ciutadania de tot l’Estat i de Catalunya. Els governs del PP i de CiU tenen previst implementar, l’un rere l’altre, una nova escomesa antisocial en forma de retallades de pensions, més retallades en educació, sanitat, serveis públics i altres, així com l’aprovació de la Llei de reforma de l’administració local, que tindrà com a conseqüència deixar els ajuntaments sense molts dels serveis que fins ara donaven a les poblacions del territori, amb el consegüent increment del nombre de persones que passaran a engreixar les xifres de l’atur.
Ens trobem davant d’un escenari en què la falta de transparència, els casos de corrupció i l’aclaparador descrèdit social de la política posen en entredit la legitimitat per aprovar unes mesures de tal magnitud antisocial. I això és cert tant pel que fa a l’Estat espanyol com al Govern de la Generalitat. Per tant, la unitat d’acció de tota la ciutadania, la desobediència i la lluita han de confluir al carrer, expressant el nostre rebuig que, després d’haver rescatat tantes entitats bancàries amb diner públic sense que cap causant de la crisi hagi assumit responsabilitats, l’única prioritat dels governs sigui pagar el deute financer… mentre es continua retallant la despesa social, mentre es tolera la pervivència del frau i es mantenen les prebendes fiscals de grans fortunes i empreses. No a una política d’austericidi constant!
El dret a decidir també ens vincula, en tant que persones i com a organitzacions, a la gent que s’ha quedat sense casa, a les persones que es troben en situació d’atur i a aquelles que, cada dia més nombroses, deixen de percebre cap prestació. Ens vincula a sectors com la sanitat, l’educació, els serveis socials, la cultura… o com la justícia -que, a còpia de taxes i manca de recursos, esdevé inaccessible a la ciutadania-, sectors on són dilapidades totes les estructures del pacte social construït des de la transició. Ens vincula als pensionistes, següent esglaó en el desmantellament dels drets conquerits a través de molts anys de lluita; al jovent, a qui es neguen oportunitats i futur, que pateix la precarietat i l’atur amb una especial intensitat; a la gent nouvinguda, maltractada i estigmatitzada per unes lleis d’immigració que promouen el racisme… Ens vincula, de manera transversal i en tots els àmbits, a les dones, que viuen el qüestionament dels seus drets, començant pel dret al propi cos, com una violència afegida al flagell de la desigualtat. Mes enllà, no hem de posar fronteres a l’exigència de justícia, perquè la iniquitat no les coneix: la solidaritat internacional, el foment de la pau i els drets humans, a casa nostra com arreu del món, han de ser igualment la senya d’identitat d’un país social.
I el dret a decidir el nostre futur ens vincula fonamentalment també a treballadores i treballadors, avui sotmesos a la pèrdua de drets i a l’autoritarisme empresarial a través d’una injusta contrareforma laboral que propicia milers d’acomiadaments arbitraris, rebaixes salarials, degradació de les condicions contractuals i precarietat generalitzada.
Per tot això, ara més que mai, cal sortir al carrer, mobilitzar-nos. Des de tots els sectors, des de totes les lluites, des de la pluralitat dels nostres moviments, organitzacions, assemblees i sindicats ens apleguem per dir que no acceptem aquests pressupostos antisocials.
I emplacem tota la ciutadania a expressar-ho fent seves les mobilitzacions i manifestacions que es duran a terme els dies 23 i 24 de novembre a tot Catalunya, coincidint amb mobilitzacions convocades aquella mateixa setmana arreu de l’Estat i a tot Europa per organitzacions sindicals i socials, i el dia 4 de desembre a Barcelona, a les portes del Parlament, així com davant les delegacions de la Generalitat i els diferents ajuntaments, cridant els i les polítiques a no aprovar uns pressupostos que representen una nova retallada contra el simbòlic 99% del poble!
ATUREM ELS PRESSUPOSTOS ANTISOCIALS!
24-N. Manifestació. 12 h. Passeig de Gràcia/Diagonal
4-D. 18 h. Concentració davant del Parlament
El Centre Social s’ha adherit a l’Acord Ciutadà per una Barcelona lliure de violència vers les dones que es ratificarà a l’acte institucional de commemoració del dia 25 de novembre, Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència Vers les Dones.
El Centre Social de Sants s’ha adherit a la Plataforma per una atenció sanitària universal a Catalunya.
El Centre Social s’ha adherit al manifest unitari contra el racisme amb motiu del Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia:
EL RACISME MATA
Manifest unitari contra el racisme en el Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia
Un 21 de març una setantena de persones van ser assassinades per reclamar els seus drets i més de 180 van resultar ferides. La policia va obrir foc contra una manifestació contrària a una llei que controlava els moviments de la població negra, anomenada “llei de passis”. Això va passar al poble de Shaperville, Sudàfrica, el 1960.
Actualment, any 2013, el govern espanyol ha exclòs a una part de la població del seu dret a l’atenció sanitària pública i gratuïta mitjançant una reforma de llei. La sostracció d’aquest dret fonamental és justificat com una mesura de retallada en època de crisi econòmica i austeritat. I l’enduriment en política d’estrangeria que dificulta les renovacions de permisos de residència condemna a milers de persones a caure una altra vegada en la irregularitat administrativa. Exemples de discriminació i de clar racisme institucional. I –gairebé‐ ningú diu res perquè és un acte de discriminació més i perquè el discurs racista que utilitza com lema populista i demagògica “ els primers són la gent d’aquí” ha guanyant terreny.
Tenim assumida la discriminació racista i xenòfoba com un fet normal, habitual, que es dóna al nostre voltant o que, tot i que ens afecti directament, no ens genera alarma. Com hem arribat a aquest punt? En bona part degut al control exercit per algunes forces polítiques que instrumentalitzen el fet migratori, que han promogut la divisió entre la població instrumentalitzant l’efecte de la crisis, l’atur, i la manca de recursos socials, per a culpabilitzar a la immigració. Focalitzar un enemic comú en la persona diferent per raó de color de pell, ètnia o cultura, és un mecanisme per amagar la identitat dels veritables culpables del patiment actual, els vertaders enemics del poble.
En definitiva, el racisme i la discriminació són un mecanisme clau per mantenir el sistema de dominació social actual.
Les conseqüències dins la societat d’aquesta maquinària repressora no cal buscar‐les als llibres ni els esperem en un futur: les conseqüències les tenim aquí i ara. En els últims anys han incrementat les agressions racistes i les actuacions racistes de grups organitzats, segon les diferents organitzacions. I tal i com recull SOS Racisme Catalunya en el seu darrer informe, adverteix que en 20 anys d’experiència és el primer cop que els casos de conflictes entre particulars són la tipologia més nombrosa. I, el que és pitjor, gairebé la meitat d’aquests casos són agressions físiques. Així que no només ha augmentat el número de casos sinó que són més greus.
Per altra banda, les polítiques adreçades a gestionar –o millor dit, aturar‐ les migracions, converteixen als governs en repressors. Les polítiques d’estrangeria suposen la condemna a l’exclusió social de milers de persones al nostre país, o directament la mort de centenar de milers de persones a les fronteres o al mar.
I el discurs de l’odi i l’extrema dreta va guanyant adeptes arreu del continent. Un perill present a tota Europa i als nostres carrers que no rep la resposta contundent necessària per part de les institucions, els polítics ni la justícia. Doncs de les paraules que instiguen a l’odi a les agressions físiques per motivació racista, només hi ha un pas.
Catalunya va ser sempre un país d’acollida, que considera la diversitat com un fet que aporta riquesa cultural, social i econòmica. Davant aquest context advers i per tal d’aturar la normalització del racisme a la nostra societat, en el Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia les entitats sota signants volem fer una crida per construir una lluita conjunta, ja que els retrocessos en drets i llibertats ens afecten a tothom!
21 de març del 2013, Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia
El Centre Social de Sants s’ha adherit al Manifest de reconeixement a l’Anselm Cartañà.
Podeu signar aquest manifest al següent enllaç.
Manifest:
Les entitats i els veïns sotasignats demanem que l’espai polivalent de l’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, situat a la seu del districte de Sants-Montjuïc –Creu Coberta, 104- porti el nom d’Anselm Cartañà i Gómez, com a reconeixement a la seva trajectòria cultural i social a Sants, Hostafrancs i la Bordeta així com a nivell de la nostra ciutat.
L’Anselm Cartañà ha estat un incansable activista cultural al llarg de la seva vida. Soci des de jove de la Unió Excursionista de Catalunya de Sants, en la dècada de 1960 es vinculà al moviment associatiu participant activament en la creació de l’Escola Proa. Impulsà, juntament amb altres persones, el naixement i organització del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, motor en la normalització del català i potenciador del teixit associatiu dels nostres barris.
Va participar activament en la divulgació i explicació de tot el que feia relació a la història del barri i al sentiment de pertinença a una comunitat. Aquesta tasca va cristal·litzar en la cessió a l’Ajuntament de Barcelona dels fons històrics que custodiava la UEC de Sants des dels anys 1930. Durant anys, va animar a grups de veïns i veïnes voluntaris a reunir, recopilar i catalogar tota mena de documents
i vestigis del passat dels nostres barris, afavorint una dinàmica de confiança entre el veïnat del valor històric dels documents que cedia a l’Arxiu Històric; mentrestant altres veïns s’ocupaven de catalogar-los i conservar-los perquè estudiants i investigadors els tinguessin en compte en els seus treballs. Aquesta tasca voluntària va facilitar l’organització de la Casa del Rellotge com a espai de l’Arxiu Històric de Sants obert a la ciutadania.
Podríem omplir pàgines enumerant la tasca social feta pel l’Anselm Cartañà al llarg d’una vida, on la feina realitzada de manera altruista, amb il·lusió i compromís, ha servit perquè puguem tenir una societat més justa i solidària.
El Centre Social de Sants dona suport i s’adhereix al Manifest de suport al CSA Can Vies:
El CSA Can Vies és un Centre Social Autogestionat amb més de 15 anys d’història, imprescindible per a la vida política i social del barri de Sants.
L’edifici del carrer Jocs Florals 40-42 va ser okupat el 10 de maig del 1997 per donar cabuda a les inquietuds polítiques del jovent del barri, que sentien la necessitat d’autoorganitzar-se en un espai lliure de tuteles institucionals. Des de llavors, Can Vies ha donat aixopluc a centenars de col·lectius i milers de persones i ha esdevingut una escola de participació col·lectiva i pràctica assembleària, des d’on s’ha dinamitzat el teixit associatiu del barri i des d’on s’han engendrat alternatives quotidianes al capitalisme.
L’okupació ens ha permès dur una lluita diària contra l’especulació i la mercantilització del sòl, a la vegada que donàvem sortida a les necessitats col·lectives que les polítiques neoliberals no volen contemplar. D’aquesta manera hem omplert de vida i contingut un espai abandonat i hem generat un espai de confiança, obert a totes i on poder estar emparades per valors com la solidaritat, el respecte i el suport mutu. Dia a dia i mitjançant les activitats socials, polítiques i d’oci no consumista, Can Vies s’ha convertit en un espai referent al barri i al conjunt de Barcelona.
En aquests 15 anys d’existència, Can Vies s’ha enfrontat a tres processos judicials, els quals ha pogut vèncer gràcies a la pressió social i al gran suport rebut. Actualment ens trobem en la tessitura que l’Audiència Provincial -en la seva última sentència- ha fallat a favor de Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona -l’empresa propietària de l’edifici, de la qual l’Ajuntament de Barcelona n’és accionista majoritari-. i condemna al Centre Social a abandonar l’edifici.
Aquesta sentència arriba en un moment en què l’operació urbanística per l’arribada del TGV que contemplava l’enderrocament de Can Vies per a construir-hi pisos de luxe està completament aturada per manca de capital des de l’estancament del mercat immobiliari. Aquest fet demostra que l’amenaça contra Can Vies, més enllà de tenir un rerefons econòmic, també té un caràcter clarament polític: voler aniquilar un espai de contra-poder real al barri.
Alhora, el Districte de Sants Montjuïc -amb el regidor de CIU Jordi Martí al capdavant-, empra la via administrativa per intentar paralitzar les activitats que es desenvolupen al CSA, i amenaça amb precintar l’espai si no deixem de realitzar-les.
Des del mes de setembre -quan vam rebre la sentència desfavorable de l’Audiència Provincial de Barcelona- i arran també de la pressió rebuda per part del Districte, els carrers s’han omplert de pancartes, accions, cartells, manifestacions i pintades que demanen la permanència de Can Vies com a espai imprescindible al barri de Sants.
Per tot això, les entitats sotasignants ens adherim a la Plataforma de Suport a Can Vies i exigim que s’adoptin els següents compromisos:
Ara fa quinze mesos la Comissió Executiva del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta va convocar el conjunt de les entitats associades i el veïnat de Sants a una trobada per anar fins a la plaça de sant Jaume arran les sentències del Tribunal Suprem espanyol que qüestionaven el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya.
Avui, i en el context d’una situació més convulsa encara, el govern d’Espanya presenta propostes d’ordenació de l’educació en un sentit contrari al que expressa molt majoritàriament el poble de Catalunya, tot relegant i menyspreant la nostra llengua i la nostra cultura.
Avui més que mai és clau i del tot necessari que refermem el nostre suport a l’escola catalana i al model de cohesió social que aquesta representa i que ens comprometem a actuar de manera activa en suport d’una escola catalana en llengua i en continguts, que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.
I, en conseqüència, US CONVOQUEM, I DEMANEM QUE EIXAMPLEU AQUESTA CONVOCATÒRIA,
– Dia: Dilluns 10 de desembre de 2012
– Hora: 17:15 hores
– Lloc: Plaça de Sants
per desplaçar-nos plegats a la plaça de Sant Jaume on s’ha convocat una concentració una hora i quart més tard:
Somescola.cat convoca la ciutadania de Catalunya a una jornada de protesta contra l’avantprojecte de la LOMCE, i en defensa del model d’escola catalana en llengua i continguts, per al proper 10 de desembre, coincidint amb la commemoració del Dia Mundial dels Drets Humans. La concentració, amb el lema: “Per un país de tots, l’escola en català”, serà a les 18:30 hores a la plaça Sant Jaume de Barcelona.
El Centre Social de Sants s’adhereix a la campanya de recollida de signatures de la Iniciativa Legislativa Popular per a la dació en pagament, la paralització dels desnonaments i el lloguer social impulasada per per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, l’Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals) i la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) i els sindicats UGT i CCOO. El termini per recollir un mínim de 500.000 signatures finalitza el gener del 2013.
Podeu passar a signar tots els dies, de dilluns a divendres, de 10 a 13 hores i de 18 a 21 hores, pel nostre local social al carrer Olzinelles, 30.
´Tota la informació sobre la ILP a http://pahbarcelona.org/ilp
