Arxiu d'etiquetes: Can Vies

Comunicat de la Favb sobre els judicis contra els encausats per Can Vies

Reproduïm el comunicat de la Favb sobre els judicis contra els encausats per Can Vies:

Ciutadania vigilant, justícia equànime

Aquesta setmana comença un seguit de judicis en què hauran de comparèixer més de vuitanta persones, encausades pels aldarulls que es produïren al barri de Sants la setmana del 26 de maig de 2014, arran del desallotjament de Can Vies. Les imputacions i les peticions de penes són diverses i, en alguns casos, la sol·licitud arriba fins a gairebé set anys de presó.

Pel que fa a aquells esdeveniments, la posició de la FAVB és prou coneguda. Crítics amb el desallotjament del centre i l’ocupació policial del barri, sempre hem propugnat la realització de protestes pacífiques, de formats de mobilització veïnal amplis i inclusius, amb voluntat de trobar una sortida negociada del conflicte. Tota l’experiència del moviment veïnal així ho confirma: només la força de la ciutadania, organitzant-se, carregant-se de raons i de propostes, pot aconseguir victòries. No pas les accions irreflexives o abrandades de minories que poden derivar en destruccions de mobiliari urbà o béns del propi veïnatge i que, fàcilment, són magnificades per desacreditar el moviment.

Dit això, cal afegir que ara com ara hi ha fortes raons perquè l’opinió pública es mostri extremadament vigilant davant d’aquest reguitzell de vistes que s’enceta avui a la Ciutat de la Justícia. En primer lloc, pel caràcter absolutament desproporcionat de les penes sol·licitades. Sobretot si tenim en ment, tot i la diferència dels supòsits encausats, la benevolència amb què són tractats alguns delinqüents convictes com el senyor Josep Lluís Núñez. Però també perquè, sovint, tribunals i atestats policials han mancat de l’equanimitat i la veracitat degudes. I, massa cops, Barcelona ha estat una “ciutat morta”. Sense anar més lluny, convé recordar que els dos primers inculpats per aquells aldarulls, Sergi i Ivan, foren empresonats durant 22 dies i dos mesos respectivament… abans de ser absolts. Finalment, el context polític institucional pot incidir negativament en els judicis. La “llei mordassa” i l’enduriment del Codi Penal promoguts pel govern del PP estan marcats per la voluntat de criminalitzar i reprimir la protesta social. No menys de 300 sindicalistes estan a l’espera de judici per la seva participació en vagues generals i altres accions reivindicatives.

La FAVB està profundament convençuda que els conflictes que travessen la nostra societat no podran ser silenciats, ni evacuats mitjançant dispositius repressius o càstigs “exemplars” contra la dissidència. En aquest sentit, demanem que la presumpció d’innocència -un dret que no pot ser patrimoni exclusiu dels imputats benestants-, el rigor en la verificació de les proves, així com el seny i la proporcionalitat a l’hora de dictar sentència, presideixin l’actuació dels tribunals. No enunciem res que no siguin els atributs exigibles a la justícia d’un Estat de dret. Avui encara, però, representen més un anhel democràtic que no pas una realitat consolidada. De totes i tots nosaltres depèn que ho esdevinguin.

Barcelona, 27 de gener de 2015

La lluita social -i no la violència d’uns pocs- ha obert una oportunitat. Hem d’aconseguir que Can Vies romangui a Sants

Reproduïm el comunicat de la Favb del dilluns 2 de juny:

Una setmana després del desallotjament de Can Vies, hem arribat a un moment crític. Més enllà dels incidents finals, quanta gent hi havia dissabte al vespre al centre de Barcelona, manifestant-se en solidaritat amb Can Vies? Molta, sobretot gent jove. Can Vies ha esdevingut un símbol. A Barcelona i més enllà. I no hi ha res tan potent com un símbol de resistència quan tot s’esmicola, quan les condicions de vida de la majoria del poble es tornen penoses, i les institucions que ens haurien de representar romanen captives dels poderosos. Ni el govern municipal ni la Generalitat van saber detectar aquest potencial en començar l’enderroc del centre… mentre procedien a “ocupar” policialment el barri de Sants.

El matí de dissabte, el seus veïns i veïnes van donar un exemple de lluita popular cívica, desenrunant Can Vies i començant simbòlicament la seva reconstrucció. El missatge és clar: des de les afinitats de cadascú, el veïnatge vol preservar la riquesa associativa del barri. Sants vol Can Batlló i vol Can Vies. La FAVB es reconeix plenament en aquest desig de convivència i en aquest format de mobilització ciutadana que relliga tot un barri. Un cop més, la Federació vol manifestar el seu suport al Centre Social de Sants, la històrica associació veïnal, i a les propostes que, dijous passat, traslladava a l’Ajuntament i al col·lectiu de Can Vies amb el propòsit de facilitar un escenari de distensió. Però, si divendres s’aturava l’enderroc i, dissabte, en absència de policia, el barri recuperava la tranquil·litat, els aldarulls al centre de Barcelona i, singularment, les declaracions de Joaquim Forn diumenge al migdia -dient que “el temps s’acaba” i llençant un ultimàtum desafiant a Can Vies- han tornat a enrarir l’atmosfera.

La invocació abrandada de “la llei i l’ordre” només fa que complicar les coses. Cal recordar que el desplegament massiu dels Mossos -unit a les maneres agressives, freqüents en la BRIMO- va generar, des del primer dia, un clima de tensió generalitzat; un brou de cultiu perfecte per a l’actuació de grups disposats a rebentar el caràcter pacífic i democràtic de les manifestacions. Per això mateix constituiria un error, encara que fos per por de desdibuixar un legítim perfil contestatari, no desmarcar-se d’unes accions que no corresponen a la voluntat de la majoria, ni contribueixen a enfortir la defensa de Can Vies davant l’opinió pública. Cremar mobiliari urbà, rebentar una botiga o calar foc al cotxe d’un veí -a Sants, a Sant Antoni o al Raval- no representa cap mena de lluita contra el “sistema”.

Alhora, per la pròpia experiència del moviment veïnal en les últimes vagues generals, la FAVB és molt sensible a les formes que pren la resposta policial, amb pràctiques de dubtosa legalitat i amb detencions seguides d’inculpacions que semblen sobretot destinades a “fer un escarment” molt més que no pas a trobar el culpable de cap acte vandàlic. No. La solució no vindrà per la via de la repressió -com reclama, jugant als piròmans, Alberto Fernández Díaz en nom del PP-, sinó de la política. En la cultura obrera i associativa de Sants perviu, profundament arrelada, la tradició d’espais autònoms, autogestionats i lliures de qualsevol tutela administrativa. Sobren amenaces i emplaçaments. L’Ajuntament hauria de ser capaç d’admetre i encabir una aspiració social que el barri ja ha legitimat. “No pot prevaldre cap llei allí on no regna la justícia”.

Barcelona, 2 de juny de 2014

 

Comunicat del Centre Social de Sants sobre Can Vies

Davant els esdeveniments i l’escalada d’aldarulls i l’ocupació policial dels nostres barris dels darrers dies us comuniquem que el Centre Social de Sants i la Favb hem convocat a l’Ajuntament i a la Plataforma en Suport de Can Vies a una reunió per presentar-los una proposta que pugui servir per obrir vies de diàleg encaminades a solucionar la situació actual.

La proposta que el Centre Social de Sants i la Favb han presentat a Can Vies i a l’Ajuntament de Barcelona per obrir vies de diàleg encaminades a solucionar la situació actual:

  • Aturar immediatament l’enderroc de l’edifici de Can Vies
  • Permetre el retorn dels col·lectius usuaris de Can Vies
  • Estudiar conjuntament entre tècnics d’ambdues parts la rehabilitació de l’edifici
  • Aturar els aldarulls i la presència massiva de policia al barri

 

Comunicat de la Favb sobre el desallotjament de Can Vies

Reproduïm el comunicat de la Favb sobre el desallotjament de Can Vies:

Mentre Manel Prat anunciava, ahir al vespre, la seva dimissió, els disturbis desfermats a Sants pel desallotjament de Can Vies s’estenien per diferents barris de la ciutat. La renúncia de Prat -que la FAVB, igual que nombrosos moviments i col·lectius, exigia des de la mutilació d’Ester Quintana al final de la jornada de Vaga General del 14-N de 2012- es produeix l’endemà de les eleccions europees i un dia abans que el Parlament reprovés el director de la policia. Molt probablement, no hi ha relació de causa a efecte entre la caiguda de Prat i els últims esdeveniments. Prat era, des de feia mesos, un cadàver polític, mantingut artificialment al seu càrrec en pro de l’estabilitat governamental. La coincidència, però, és plena de simbolisme.

Govern i Ajuntament s’equivocarien si llegissin els fets d’ahir superficialment, com si només es tractés de l’expressió radicalitzada del descontentament de determinats col·lectius. I encara més si ho volguessin entomar com un problema d’ordre públic. El mapa d’aquestes manifestacions s’assembla massa a la geografia de les desigualtats i les injustícies que estan trencant Barcelona per no veure-hi el símptoma d’un profund malestar social. Ja no es tracta només del conflicte de Can Vies, de la reivindicació de l’Harmonia o de temes puntuals. Aquest vent de revolta anuncia una llevantada.

El Conseller Espadaler diu que s’han traspassat “línies vermelles” a causa del comportament violent d’alguns manifestants. No serem nosaltres, sempre partidaris d’accions reivindicatives democràtiques, pacífiques i massives, qui encoratjarem cap acció agressiva, ni ens mostrarem condescendents amb cap destrucció de mobiliari públic. Ans al contrari: el moviment veïnal és qui més s’esforça per donar una expressió cívica a les legítimes protestes dels barris. Dissortadament, és el Departament d’Interior qui ha traspassat massa vegades aquestes ¨línies vermelles”: amb les pilotes de goma, amb la mort de Juan Andrés Benítez… a Sants mateix aquests dies. Hem vist amb profund desgrat cremar una furgoneta de TV3. Però no ens ha dolgut menys veure com agents de la BRIMO destrossaven els vidres de la “Directa”… i el Departament, seguint el seu costum, negava els fets. Vet aquí per què el veïnatge de Sants, més enllà de la seva afinitat o no amb la filosofia del Centre Social de Can Vies, fa sonar les cassoles contra l’actuació dels Mossos. Vet aquí per què estem davant d’un problema eminentment polític, que no es resoldrà amb destacaments policials corrent d’un barri a l’altre.

Calen gestos, gestos creïbles per part de les administracions públiques, si es vol reconduir la situació. Cal retirar els desplegaments policials massius que generen tensions als barris. Cal mirar de reobrir la interlocució amb el col·lectiu de Can Vies.

El moviment veïnal sempre està disposat a establir ponts i facilitar contactes. L’Ajuntament ha de ser conscient, però, que la decisió de desallotjar el Centre i, sobretot, l’enderroc de l’immoble -per deixar un solar buit allí on hi havia una intensa vida associativa- han arruïnat qualsevol confiança i haurà d’esmerçar molts esforços per restablir-la. I cal també que l’Ajuntament atengui demandes raonables i fonamentades dels barris, com ara la gestió del Casal de Barri de Sant Andreu. Més enllà, cal prendre consciència de la greu situació que viuen els barris de la ciutat. Si, davant dels primers símptomes de conflictivitat, les administracions dimiteixen de les seves responsabilitats i se’n remeten a la força, Barcelona esdevindrà ingovernable.

La FAVB dóna suport a les diferents protestes que s’estan convocant a nombrosos barris, i crida a participar-hi de forma determinada però en tot moment responsable, per tal de concitar l’adhesió del veïnatge.

Barcelona, 28 de maig de 2014

Avui més que mai #TotsSomCanVies

Des del Centre Social, entitat degana dels moviments socials del barri de Sants, volem manifestar el nostre rebuig total al desallotjament de Can Vies que s’ha produït avui 26 de maig de 2014.

Can Vies és també un centre social, creat pels joves del barri fa més de 17 anys, i amb qui hem conviscut, discrepat, debatut, treballat i, sobre tot, lluitat plegats en mil batalles per la millora del barri i per una societat més justa.

Els polítics que ens governen no solen haver viscut 17 anys al barri. De fet la majoria ni són veïns. I és per això que no poden entendre que més que un espai, Can Vies és un referent rebel a Sants, a Barcelona i al Món.

A banda d’exigir responsabilitats pel desmesurat cost de l’operatiu policial, volem explicar a tothom que l’Ajuntament no té cap pla concret ni cap necessitat a satisfer en el solar de Can Vies. És a dir, quedarà anorreat o convertit en un solar per anys i anys, cosa que fa pales, encara més, lo arbitrari i innecessari de l’acció d’avui. Per això exigim a l’Ajuntament que mantingui l’històric edifici de Can Vies, que repari els desperfectes causats i que el retorni als joves del barri.

Potser es pensen que amb l’acció d’avui s’han tret de sobre un problema. El que no saben és que s’acaben de crear un malson. I nosaltres treballarem per què aquest malson els sobrevisqui.

Avui més que mai #TotsSomCanVies

Comunicat del Centre Social de Sants sobre l’escorcoll a Can Vies

Avui 29 de gener el nostre barri de Sants ha estat ocupat policialment per dotzenes de furgonetes antiavalots i un gran nombre de policies secretes. El motiu, que hem sabut després, ha estat un escorcoll al Centre Social de Can Vies relacionat amb uns detinguts per una baralla el passat 12 d’octubre amb feixistes assistents a la manifestació de Plaça Espanya que havien vingut als nostres barris a “acabar la jornada”.

La relació entre els detinguts, cap d’ells del barri, i Can Vies sembla ser que és què, o hi havien sortit o hi havien anat després, cosa poc estranya tractant-se d’un centre social obert als veïns i veïnes i més en una jornada de mobilització com va ser aquell dia.

Com a entitat degana del moviment veïnal de Sants estem astorats pel tamany (i cost) del desplegament policial atesa la escadussera i relativa vinculació de Can Vies amb el cas, de la poca rellevància de la pica baralla, els culpables d’ella i els mesos transcorreguts.

Més aviat sembla una excusa utilitzada per “castigar” d’una manera ostentosa aquelles persones i espais no controlats pel poder.

Caldrà recordar també que les manifestacions feixistes dels 12 d’octubre a Sants han estat històricament una provocació a un barri obrer on la derrota, la postguerra, la repressió i la dictadura van causar molt dolor.

Exigim doncs l’immediat alliberament dels 6 detinguts i que la Conselleria d’Interior doni al barri les explicacions pertinents i les disculpes adequades.

No admetem ni la violència policial d’aquest escorcoll, ni el malbaratament econòmic que representa, ni que se segueixin tolerant manifestacions feixistes. Ni a Sants, ni a Barcelona ni a enlloc.

Mort el gos, s’acabarà la ràbia.
Can Vies és del Barri !!

Manifest de suport al CSA Can Vies

El Centre Social de Sants dona suport i s’adhereix al Manifest de suport al CSA Can Vies:

El CSA Can Vies és un Centre Social Autogestionat amb més de 15 anys d’història, imprescindible per a la vida política i social del barri de Sants.

L’edifici del carrer Jocs Florals 40-42 va ser okupat el 10 de maig del 1997 per donar cabuda a les inquietuds polítiques del jovent del barri, que sentien la necessitat d’autoorganitzar-se en un espai lliure de tuteles institucionals. Des de llavors, Can Vies ha donat aixopluc a centenars de col·lectius i milers de persones i ha esdevingut una escola de participació col·lectiva i pràctica assembleària, des d’on s’ha dinamitzat el teixit associatiu del barri i des d’on s’han engendrat alternatives quotidianes al capitalisme.

L’okupació ens ha permès dur una lluita diària contra l’especulació i la mercantilització del sòl, a la vegada que donàvem sortida a les necessitats col·lectives que les polítiques neoliberals no volen contemplar. D’aquesta manera hem omplert de vida i contingut un espai abandonat i hem generat un espai de confiança, obert a totes i on poder estar emparades per valors com la solidaritat, el respecte i el suport mutu. Dia a dia i mitjançant les activitats socials, polítiques i d’oci no consumista, Can Vies s’ha convertit en un espai referent al barri i al conjunt de Barcelona.

En aquests 15 anys d’existència, Can Vies s’ha enfrontat a tres processos judicials, els quals ha pogut vèncer gràcies a la pressió social i al gran suport rebut. Actualment ens trobem en la tessitura que l’Audiència Provincial -en la seva última sentència- ha fallat a favor de Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona -l’empresa propietària de l’edifici, de la qual l’Ajuntament de Barcelona n’és accionista majoritari-. i condemna al Centre Social a abandonar l’edifici.

Aquesta sentència arriba en un moment en què l’operació urbanística per l’arribada del TGV que contemplava l’enderrocament de Can Vies per a construir-hi pisos de luxe està completament aturada per manca de capital des de l’estancament del mercat immobiliari. Aquest fet demostra que l’amenaça contra Can Vies, més enllà de tenir un rerefons econòmic, també té un caràcter clarament polític: voler aniquilar un espai de contra-poder real al barri.

Alhora, el Districte de Sants Montjuïc -amb el regidor de CIU Jordi Martí al capdavant-, empra la via administrativa per intentar paralitzar les activitats que es desenvolupen al CSA, i amenaça amb precintar l’espai si no deixem de realitzar-les.

Des del mes de setembre -quan vam rebre la sentència desfavorable de l’Audiència Provincial de Barcelona- i arran també de la pressió rebuda per part del Districte, els carrers s’han omplert de pancartes, accions, cartells, manifestacions i pintades que demanen la permanència de Can Vies com a espai imprescindible al barri de Sants.

Per tot això, les entitats sotasignants ens adherim a la Plataforma de Suport a Can Vies i exigim que s’adoptin els següents compromisos:

  • La retirada de la demanda interposada per TMB que recau sobre el CSA
  • La permanència de l’espai en el projecte de remodelació de l’entorn de les vies, ja que ha quedat demostrat que les obres fetes fins ara s’han pogut dur a terme amb l’edifici dempeus
  • L’aturada de la criminalització als moviments socials i als centres socials del barri, els quals duen a terme una feina enriquidora per al conjunt de Sants.