La Favb, en un comunicat, valora l’acord polític a propòsit de la data i de la pregunta a formular en la consulta ciutadana sobre el futur de Catalunya.
Text del comunicat
La FAVB es felicita davant l’acord assolit per un ampli ventall de forces polítiques a propòsit de la data i de la pregunta a formular en la consulta ciutadana sobre el futur de Catalunya. El moviment veïnal sempre ha estat compromès amb la lluita per les llibertats civils i els drets democràtics nacionals. Alhora, el nostre moviment és plural i encabeix les diferents sensibilitats progressistes arrelades en les classes populars. Des d’aquest punt de vista, trobem molt adient l’articulació de la pregunta, el seu caràcter inclusiu i la claredat política dels conceptes plantejats.
La primera part de la pregunta -“Vol que Catalunya esdevingui un Estat?”- es refereix a l’afirmació de la sobirania nacional. Ja fa molt de temps que, de manera amplíssima, la societat catalana ha assolit la consciència de ser una comunitat nacional. I, per tant, aspira a ser reconeguda com a tal i a actuar com a subjecte polític. Aquesta és l’arrel del conflicte històric amb l’Estat i amb el nacionalisme espanyols, que tradicionalment han menystingut o negat la realitat plurinacional dels pobles de la península.
La primera qüestió plantejada permet, doncs, que s’aplegui una gran majoria social al voltant d’una resposta afirmativa. Més encara: les entitats veïnals, de la mateixa manera que els sindicats i els moviments socials, ens sentim cridats a contestar, a les urnes com al carrer, en clau constituent. Avui, el dret a decidir agafa embranzida i pren sentit enmig de la formidable crisi institucional, de model econòmic i social que travessem; val a dir, al llindar d’un veritable canvi d’època. Es tracta de saber quin país volem. Per això, la nostra unitat i la mobilització de les classes populars seran determinants en aquest procés. Volem un país republicà i democràtic, basat en la justícia social i la igualtat de gènere, vertebrat per la solidaritat i adequat als límits mediambientals del territori. Per això som i serem bel·ligerants contra les retallades, la privatització dels serveis públics i el desballestament de l’estat del benestar. Per això ens revoltem contra la dictadura dels mercats financers i contra els abusos de les elits benestants de casa nostra -avui atemorides, demà previsiblement hostils-, davant la dinàmica d’apoderament de la societat civil que comença.
Sobre aquesta base, la segona part de la pregunta, referida explícitament a laindependència, aborda la qüestió en termes d’opció política i no pas de conflicte entre identitats nacionals. L’opció independentista ha agafat força arran del fracàs d’una reforma estatutària que pretenia eixamplar l’autogovern. Però, dins del nostre moviment, segueix present la tradició que aspiraria més aviat a trobar un encaix democràtic, federal o confederal, establert sobre un peu d’igualtat entre les nacions ibèriques. Anys de solidaritat i de lluites compartides amb les entitats veïnals d’arreu de l’Estat i, singularment, amb els companys i companyes de la Federació madrilenya avalen aquesta sensibilitat. Com nosaltres hem sabut romandre units des del respecte de la nostra diversitat, els pobles només poden forjar enteses i compartir projectes des de la igualtat i el reconeixement mutu. A hores d’ara, l’Estat atia la incomprensió i l’animadversió entre els pobles. Govern i oposició oficial romanen enrocats en un centralisme ranci i esgotat. Espanya no coneixerà una sortida de progrés social a la crisi actual si no pervé a donar una sortida democràtica als conflictes enquistats de Catalunya, d’Euskadi i de Galícia. La celebració de la consulta és una aspiració, legítima i indefugible, del poble de Catalunya. Però, que es pugui realitzar i que sigui escoltada, constitueix una necessitat democràtica no menys decisiva per al futur de la pròpia societat civil espanyola.
El camí pel qual optarà la ciutadania de Catalunya dependrà en gran mesura dels escenaris que s’albirin en el proper període. Des de la FAVB, més que mai, romandrem fidels a l’horitzó de transformació social que ha guiat sempre el nostre moviment. I treballarem per la unitat de la nostra gent, diversa en la seva parla i els seus orígens, sota l’ensenya que sempre hem defensat: llibertat i autodeterminació del poble.
