Com és tradicional la Parròquia de Sant Medir i Sants 3 Ràdio organitzen les campanades del barri per rebre el nou any 2014 a la placeta de Sant Medir (c/ Constitució 17) amb coca i beguda per a tothom, campanades en directe i un espectacle de focs artificials i un ressopó popular.
Només cal portar el raïm
El Govern valencià del PP l’elegit en la tretzena edició del Caganer de l’Any 2013 que organitza la CAL-Sants i que es celebra a la tradicional torronada que el Centre Social de Sants ofereix als seus socis i sòcies.
Quins han estat els mèrits? Copiem el text de la nominació:
El País Valencià ha retrocedit en el temps 24 anys. Almenys, en el terreny audiovisual. L’apagada de RTVV ha deixat els ciutadans sense una ràdio i una televisió públiques i sense mitjans – amb implantació a tot el territori – que donin informació i emetin els continguts en català. La crisi, però, ha posat fi a aquesta llibertat de rebre informació pública en català.
Des del maig, la mesa de les Corts no tramita cap iniciativa parlamentària que es refereixi al “País Valencià” quan es parli del territori, o al “català” en el cas de la llengua.
Tot el que soni català o enllaci Catalunya i el País Valencià desperta animadversió al PP.
La Plataforma d’Enllaçats per la Llengua ha mostrat el seu més absolut rebuig amb la decisió del Govern valencià denunciant la política partidista que n’ha fet servir durant anys l’administració autonòmica, emprant uns mitjans públics de tota la societat valenciana com a servei de propaganda del govern, vetant totes aquelles persones i entitats que no s’avinguessin amb els seus propòsits, essent un exemple de coerció i manipulació informativa fins a l’extinció d’un ens que ja no els hi era “útil”.
Els fets són molt greus, perquè atempten directament contra una de les senyes d’identitat i d’autogovern del País Valencià més importants: el fet de tenir uns mitjans audiovisuals autòctons que ajudin a la normalització de la llengua pròpia i que propiciïn una visió valenciana del món com a poble.
>>> Fotos de l’esdeveniment
>>> Més informació a Sants 3 Ràdio
La Favb, en un comunicat, valora la recent venda per part de Regesa de 298 habitatges públics de lloguer a un fons d’inversió, un tema que des del moviment veïnal de Barcelona considera molt preocupant i per al qual exigeix una explicació urgent per part de les administracions.
Text del comunicat:
Recentment hem sabut, gràcies al treball de l’Associació 500×20, que Regesa, l’empresa pública depenent del Consell Comarcal del Barcelonès, ha procedit a la venda de 298 habitatges públics de lloguer a Colon Viviendas SII S.A., filial del grup Lazora (gestionat per Azora Inversiones). Una venda que afecta 4 blocs d’habitatges públics de lloguer situats als barris de les Corts (districte de les Corts), Can Peguera i Porta (Nou Barris) i Sagrera (Sant Andreu).
Es tracta d’una operació totalment rebutjable i que obre molts interrogants:
1) En primer lloc, per l’opacitat de l’operació: la situació s’ha desvetllat quan els habitants d’aquests blocs han rebut la comunicació d’un fet consumat. A més, hem pogut constatar que Regesa havia cedit la propietat d’aquests habitatges a la Fundació Pisos de Lloguer, entitat privada ubicada al mateix domicili que Regesa, qui ha efectuat la venda. El Patronat d’aquesta Fundació està format per representats dels Ajuntaments del Barcelonès (de CiU, PP i PSC). Es tracta d’una política d’anar creant entitats pantalla més pròpies de les empreses especulatives que no pas d’un sector públic que ha de ser transparent davant la població que representa.
2) La venda per 11,4 milions d’euros (segons “El País”) d’una concessió per 75 anys d’ocupació d’un espai públic, del qual només es garanteixen 25 anys d’habitatge social, és un autèntic regal a l’empresa financera. El preu per habitatge venut és de poc més de 37.000 euros i la inversió total es pot recuperar en un curt termini de temps: amb un modest lloguer de 300 euros mensuals, la inversió s’amortitza en poc més de 10 anys. La resta del temps són guanys nets: una rendibilitat assegurada.
3) El beneficiari de l’operació, el grup Azora, és un gestor de fons financers procedents de les entitats bancàries que han rebut milions d’ajuts en el rescat del sistema financer. La seva pròpia web reconeix que la gestionen fons d’entitats financeres, fons de pensions i grans inversors. Els seus màxims dirigents són actius directius de la divisió immobiliària del grup Santander i l’antic president de Goldman Sachs España. Es tracta de la mateixa empresa que ha comprat 3.000 habitatges públics a l’Ajuntament de Madrid, precisament associada a Goldman Sachs. Resumint: els responsables del desastre són els seus principals beneficiaris.
4) L’operació genera molts dubtes sobre el futur dels blocs. En teoria s’imposa l’obligació de mantenir les mateixes condicions de lloguer durant 25 anys, però aquesta és una condició poc creïble ja que diversos blocs són habitatges per a joves amb contractes de 5 anys, i sovint d’elevada rotació. No queda gens clar què passarà quan s’hagi de renovar el contracte o quan arribi un nou llogater. Tampoc no queda clara la situació de les entitats que ocupen aquests blocs. La recerca de màxima rendibilitat pròpia d’aquests agents financers també fa témer que el manteniment dels blocs per un període tan llarg pateixi greus problemes.
5) Alguns dels edificis venuts han estat construïts sota la figura urbanística 10HJ, considerats equipaments que no podien constituir habitatges permanents. La cessió a la gestió privada els converteix de fet en habitatges corrents, pervertint completament la qualificació d’espais públics. La FAVB i les entitats associades sempre vam denunciar que construir habitatges en espai d’equipaments era inacceptable i constituïa una veritable alteració del dret urbanístic. La privatització realitzada no fa sinó donar-nos la raó dels perills de jugar amb l’ordenament urbanístic. A la pràctica, la jugada ha permès transformar un espai previst per a equipament en un espai d’habitatge privat.
6) L’enfonsament de Regesa, que justifica aquesta venda, és el producte d’una política pública que va intentar utilitzar l’especulació urbanística com a eina de finançament. L’especulació sempre acaba passant factura social. I el que és preocupant és que quan aquesta factura es fa palesa, es decideixi seguir promovent noves formes d’especulació.
7) La venda dels habitatges no era inevitable. Sabem que van ser oferts a l’Ajuntament de Barcelona i que aquest fa refusar comprar-los. Un fet inexplicable en un Ajuntament que presumeix d’una bona situació financera (amb capacitat inversora). En els darrers mesos, tant l’alcalde Xavier Trias com els responsables d’habitatge han estat defensant la necessitat de promoure un parc públic d’habitatges de lloguer. Tenien l’oportunitat d’ampliar-lo en 298 habitatges (més d’un 25% dels 1.000 considerats com a objectiu) i s’ha renunciat a fer-ho. La política d’habitatge de l’actual Ajuntament sembla respondre més a criteris de rendibilitat política que no pas a un plantejament seriós (va comprar els pisos buits de Torre Baró, on hi havia una forta mobilització, i en canvi va renunciar a la compra d’aquest paquet). La pretesa política de promoure els habitatges de lloguer queda ara fora de tota credibilitat i ens fa témer que es tracta d’una simple cortina de fum per justificar la privatització dels aparcaments públics. Comptant que l’Ajuntament de Barcelona té un paper central a Regesa i la FP que ha decidit la venda, podem dir que en matèria d’habitatge la seva política no difereix de la que realitza l’Ajuntament de Madrid, presidit per la senyora Ana Botella.
8) La venda dels edificis de Regesa fa témer que només sigui el punt de partida de la privatització del poc habitatge públic de lloguer que queda, com de fet ja ha anunciat l’Incasol.
9) Aquesta política no es pot repetir. En una ciutat, i un país, on el problema de l’habitatge és una de les manifestacions més cruentes de la crisi econòmica i dels efectes del model d’especulació financera i immobiliària que l’han generat, no podem acceptar que es privatitzi i s’entregui a especuladors privats el parc d’habitatge públic
Per tot això, exigim:
– La reversió d’aquesta venda i el compromís formal dels partits presents a l’Ajuntament perquè no es vengui ni un habitatge públic més.
– La depuració pública de responsabilitats dels partits que han portat la gestió de Regesa a la crisi, dels seus tripijocs societaris i de l’operació de venda dels habitatges.
– L’abandonament definitiu de la construcció d’habitatges en sòl dedicat a equipaments.
– El desenvolupament d’una veritable política pública d’habitatge, basada en el lloguer assequible, per garantir un dret universal a tota la població.
La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana de Sants i el Centre Social de Sants es complauen en convidar-vos el proper Dilluns 16 de Desembre de 2013, a les 20:30 hores, al nostre local social del carrer Olzinelles 30 a la nostra tradicional activitat nadalenca:
Elecció del Caganer de l’Any 2013
a la persona o institució que ha fet la cagada més grossa en aspectes relatius a la cultura i la llengua catalana o, simplement, contra qualsevol aspecte de catalanitat
Torronada
Ens desitjarem amb torrons i cava que l’any vinent sigui millor i lliure de retallades
El Centre Social de Sants s’adhereix al manifest en contra de que l’Ajuntament de Barcelona li dediqui el nom d’una avinguda a José Antonio Samaranch:
Benvolgut alcalde,
El novembre de 2012, la Fundació Sport Cultura Barcelona va proposar-li que es dediqués una avinguda a Juan Antonio Samaranch, proposta que ens consta que continua en estudi, a instància del Partit Popular. Els ajuntaments democràtics de Barcelona han elegit sempre els noms de les seves vies públiques pel mèrit i el valor de la persona, no pas per l’efímer èxit social. Per això les entitats que signem aquesta carta li demanem que l’Ajuntament s’oposi a honorar Samaranch. La nostra memòria ens diu que no mereixen aquest reconeixement públic els qui van aprofitar les dècades de govern il·legal del general Franco per fer una carrera política fonamentada en l’adhesió incondicional a les atrocitats del feixisme.
Emparat per l’oblit pactat en la transició, sense qüestionar les seves conviccions anteriors, Samaranch va continuar exercint càrrecs públics, cada vegada més importants, en representació d’aquest Estat espanyol sempre connivent –gairebé per naturalesa– amb tota mena de persones i manifestacions contràries a la llibertat. Honorar-lo per Barcelona’92, pel cim de la seva escalada al poder, és oblidar que va triar el camí de la immoralitat per arribar-hi; és reconèixer el màxim representant del que a la transició es va considerar la tercera via (un pacte innoble per crear una alternativa política a mig camí del franquisme i la democràcia); és ignorar la seva pugna permanent, incívica, per silenciar la nostra reivindicació nacional.
El nom de les avingudes de Barcelona no ha de ser mai ofensiu per a ningú, ni tampoc un motiu de vergonya per a la ciutat: hi ha massa ombres de dubte sobre les especulacions immobiliàries de Samaranch al Poblenou, sobre la mercantilització dels Jocs Olímpics i sobre l’adjudicació de seus durant la seva presidència del Comitè Olímpic Internacional, unes ombres que ja van portar Lausana, seu del COI, a negar-li la medalla d’or de la ciutat. Va fer incloure també la clàusula de la Carta olímpica que impedeix que hi participin les nacions sense estat, en perjudici de les seleccions esportives catalanes. Val més que reservem els noms de les vies públiques a les persones que, per un motiu o altre, modest o grandiós, han estat ciutadans exemplars.
Tota societat és capaç de reprimir, com va dir W. G. Sebald, el record dolorós que pugui destorbar la continuació de la vida, però també conté persones disposades a viure-hi amb el risc de tenir una memòria.
Cordialment,
Ja pots consultar i descarregar l’agenda d’activitats de Can Batlló del mes
La Comissió de Veïns i Veïnes de la Bordeta i el Centre Social de Sants celebren el 4 de desembre passat, a la Sala Nova de Sant Medir, una assemblea informativa sobre Can Batlló en la que parlen sobre el seu present i futur, les activitats que es desenvolupen, la insonorització de l’auditori i els enderrocs i millores de l’entorn.
El present de Can Batlló ve marcat per diverses actuacions urbanístiques que pretenen millorar la permeabilitat i els accessos del veïnat a l’antic polígon industrial i, també, millorar les connexions de la Bordeta amb la Gran Via. Fins ara s’ha aconseguit obrir el carrer 11 de juny des de Sant Medir fins el carrer Parcerisa, enderrocar les edificacions del perímetre on s’han de construir els habitatges protegits de la façana del carrer Constitució i començar a enderrocar totes aquelles naus i edificacions del polígon on ha d’anar el futur parc de 4Ha de la Bordeta. També es recorda que s’està construint el futur ambulatori als terrenys de la Magòria que també formen part del projecte global de Can Batlló.
El futur de Can Batlló passa per desencallar el tema de la nau central amb un equipament de ciutat que permeti la urbanització de les fases pendents del projecte urbanístic, la posada en funcionament de l’ambulatori de la Bordeta, la urbanització del futur parc i la posada en marxa de la llarga llista d’equipaments que tenen prevista la seva ubicació a la zona (ampliació de l’escola Perú, recuperació de la zona esportiva de la Magòria, els pisos dotacionals, etc)
Respecte les activitats que s’estan desenvolupant a Can Batlló i, més concretament, al Bloc Onze què és la nau que l’ajuntament va cedir al veïnat de la Bordeta el juny del 2011 s’informa que més d’un centenar de persones, veïns i veïnes del barri, participen de forma totalment voluntària i desinteressada en la construcció i gestió d’aquest espai veïnal. Hi ha un gran nombre de comissions (biblioteca, activitats, bar, infraestructures, fusteria, horts urbans, etc) formades per veïns i veïnes que fan possible, amb el seu treball voluntari, que les activitats i serveis que el Bloc Onze ofereix al barri i a les seves entitats i col·lectius es puguin dur a terme. Es convida als assistents a l’assemblea i al barri en general a implicar-se i participar de forma activa en alguna d’aquestes comissions.
També s’informa que, en l’actualitat, s’està procedint a acabar les obres de tancaments del primer pis del Bloc Onze que permetran ampliar els serveis i activitats de l’espai veïnal així com les obres d’insonorització de l’auditori.
Finalment s’informa als assistents que, durant el primer trimestre del 2014, es convocarà una nova assemblea informativa que servirà per estrenar l’auditori i en la que es detallaran, de forma més ampliada i detallada els diferents projectes i propostes en les que s’estan treballant.
–> Sants 3 Ràdio ha publicat una notícia sobre aquesta assemblea.
