El Centre Social de Sants s’adhereix al manifest en contra de que l’Ajuntament de Barcelona li dediqui el nom d’una avinguda a José Antonio Samaranch:
Benvolgut alcalde,
El novembre de 2012, la Fundació Sport Cultura Barcelona va proposar-li que es dediqués una avinguda a Juan Antonio Samaranch, proposta que ens consta que continua en estudi, a instància del Partit Popular. Els ajuntaments democràtics de Barcelona han elegit sempre els noms de les seves vies públiques pel mèrit i el valor de la persona, no pas per l’efímer èxit social. Per això les entitats que signem aquesta carta li demanem que l’Ajuntament s’oposi a honorar Samaranch. La nostra memòria ens diu que no mereixen aquest reconeixement públic els qui van aprofitar les dècades de govern il·legal del general Franco per fer una carrera política fonamentada en l’adhesió incondicional a les atrocitats del feixisme.
Emparat per l’oblit pactat en la transició, sense qüestionar les seves conviccions anteriors, Samaranch va continuar exercint càrrecs públics, cada vegada més importants, en representació d’aquest Estat espanyol sempre connivent –gairebé per naturalesa– amb tota mena de persones i manifestacions contràries a la llibertat. Honorar-lo per Barcelona’92, pel cim de la seva escalada al poder, és oblidar que va triar el camí de la immoralitat per arribar-hi; és reconèixer el màxim representant del que a la transició es va considerar la tercera via (un pacte innoble per crear una alternativa política a mig camí del franquisme i la democràcia); és ignorar la seva pugna permanent, incívica, per silenciar la nostra reivindicació nacional.
El nom de les avingudes de Barcelona no ha de ser mai ofensiu per a ningú, ni tampoc un motiu de vergonya per a la ciutat: hi ha massa ombres de dubte sobre les especulacions immobiliàries de Samaranch al Poblenou, sobre la mercantilització dels Jocs Olímpics i sobre l’adjudicació de seus durant la seva presidència del Comitè Olímpic Internacional, unes ombres que ja van portar Lausana, seu del COI, a negar-li la medalla d’or de la ciutat. Va fer incloure també la clàusula de la Carta olímpica que impedeix que hi participin les nacions sense estat, en perjudici de les seleccions esportives catalanes. Val més que reservem els noms de les vies públiques a les persones que, per un motiu o altre, modest o grandiós, han estat ciutadans exemplars.
Tota societat és capaç de reprimir, com va dir W. G. Sebald, el record dolorós que pugui destorbar la continuació de la vida, però també conté persones disposades a viure-hi amb el risc de tenir una memòria.
Cordialment,