Estem a punt d’assistir, doncs, a l’adopció d’uns pressupostos que, lluny d’alleugerir les càrregues i retallades que han patit les classes populars, aprofundiran els atacs contra la ciutadania de tot l’Estat i de Catalunya. Els governs del PP i de CiU tenen previst implementar, l’un rere l’altre, una nova escomesa antisocial en forma de retallades de pensions, més retallades en educació, sanitat, serveis públics i altres, així com l’aprovació de la Llei de reforma de l’administració local, que tindrà com a conseqüència deixar els ajuntaments sense molts dels serveis que fins ara donaven a les poblacions del territori, amb el consegüent increment del nombre de persones que passaran a engreixar les xifres de l’atur.

Ens trobem davant d’un escenari en què la falta de transparència, els casos de corrupció i l’aclaparador descrèdit social de la política posen en entredit la legitimitat per aprovar unes mesures de tal magnitud antisocial. I això és cert tant pel que fa a l’Estat espanyol com al Govern de la Generalitat. Per tant, la unitat d’acció de tota la ciutadania, la desobediència i la lluita han de confluir al carrer, expressant el nostre rebuig que, després d’haver rescatat tantes entitats bancàries amb diner públic sense que cap causant de la crisi hagi assumit responsabilitats, l’única prioritat dels governs sigui pagar el deute financer… mentre es continua retallant la despesa social, mentre es tolera la pervivència del frau i es mantenen les prebendes fiscals de grans fortunes i empreses. No a una política d’austericidi constant!

El dret a decidir també ens vincula, en tant que persones i com a organitzacions, a la gent que s’ha quedat sense casa, a les persones que es troben en situació d’atur i a aquelles que, cada dia més nombroses, deixen de percebre cap prestació. Ens vincula a sectors com la sanitat, l’educació, els serveis socials, la cultura… o com la justícia -que, a còpia de taxes i manca de recursos, esdevé inaccessible a la ciutadania-, sectors on són dilapidades totes les estructures del pacte social construït des de la transició. Ens vincula als pensionistes, següent esglaó en el desmantellament dels drets conquerits a través de molts anys de lluita; al jovent, a qui es neguen oportunitats i futur, que pateix la precarietat i l’atur amb una especial intensitat; a la gent nouvinguda, maltractada i estigmatitzada per unes lleis d’immigració que promouen el racisme… Ens vincula, de manera transversal i en tots els àmbits, a les dones, que viuen el qüestionament dels seus drets, començant pel dret al propi cos, com una violència afegida al flagell de la desigualtat. Mes enllà, no hem de posar fronteres a l’exigència de justícia, perquè la iniquitat no les coneix: la solidaritat internacional, el foment de la pau i els drets humans, a casa nostra com arreu del món, han de ser igualment la senya d’identitat d’un país social.

I el dret a decidir el nostre futur ens vincula fonamentalment també a treballadores i treballadors, avui sotmesos a la pèrdua de drets i a l’autoritarisme empresarial a través d’una injusta contrareforma laboral que propicia milers d’acomiadaments arbitraris, rebaixes salarials, degradació de les condicions contractuals i precarietat generalitzada.

Per tot això, ara més que mai, cal sortir al carrer, mobilitzar-nos. Des de tots els sectors, des de totes les lluites, des de la pluralitat dels nostres moviments, organitzacions, assemblees i sindicats ens apleguem per dir que no acceptem aquests pressupostos antisocials.

I emplacem tota la ciutadania a expressar-ho fent seves les mobilitzacions i manifestacions que es duran a terme els dies 23 i 24 de novembre a tot Catalunya, coincidint amb mobilitzacions convocades aquella mateixa setmana arreu de l’Estat i a tot Europa per organitzacions sindicals i socials, i el dia 4 de desembre a Barcelona, a les portes del Parlament, així com davant les delegacions de la Generalitat i els diferents ajuntaments, cridant els i les polítiques a no aprovar uns pressupostos que representen una nova retallada contra el simbòlic 99% del poble!