Una sentència obliga l’INSS a revalorar les pensions segons l’IPC

Comunicat de la Marea Pensionista i el Col·lectiu Ronda:

El Jutjat Social 12 de Barcelona ha dictat la primera sentència a Catalunya que considera il·legal revalorar les pensions de jubilació amb percentatges inferiors al de l’IPC, tal i com va fer el Govern els anys 2012 i 2013 i com contempla la Llei 23/13 Reguladora del Factor de Sostenibilitat i de l’Índex de de Revaloració de les Pensions.

La sentència considera, tal i com permanentment hem defensat des del Col·lectiu Ronda, que l’Estat espanyol incompleix amb aquesta actuació les disposicions del dret internacional en matèria de Seguretat Social i de garantia de suficiència econòmica per a les pensionistes.

La resolució, instada per 10 jubilats integrats en l’anomenada Marea Pensionista i representats pel lletrat José Luís Moreno Leal del despatx Col·lectiu Màquia, obliga l’INSS a abonar la diferència entre l’import resultant de revalorar les pensions un 1% com va fer l’executiu els anys 2012 i 2013 i el que correspondria d’haver aplicat el percentatge real d’IPC, situat en un 2.9%.

El passat dia 5 de març, el Tribunal Constitucional espanyol feia pública l’esperada sentència on es pronunciava sobre l’adequació al contingut de la Carta Magna de la decisió de l’executiu de revalorar les pensions de 2012 i 2013 en un 1%, per sota de l’IPC i contra el redactat de la Llei General de la Seguretat Social, que fins aleshores vinculava l’actualització anual de les pensions a aquest índex. Una actuació que, posteriorment, el govern portaria molt més enllà amb la Llei 23/13 Reguladora del Factor de Sostenibilitat i de l’Índex de de Revaloració de les Pensions que definitivament desvincula la revaloració de les pensions de l’IPC introduint en substitució d’aquest mètode una complexa formula que supedita l’actualització de les pensions a tot tipus de variables macroeconòmiques.

En la seva polèmica sentència, el TC considerava que la revaloració de les pensions no era un dret sinó merament una “expectativa de dret” que el govern podia decidir satisfer o no, malgrat la claredat de l’article 50 de la pròpia Constitució quan afirma “Los poderes públicos garantizarán, mediante pensiones adecuadas y periódicamente actualizadas, la suficiencia económica a los ciudadanos durante la tercera edad”.

Sentències en suspens
Milers de demandes judicials interposades a tot l’Estat per pensionistes -amb especial protagonisme de les campanyes desenvolupades a Catalunya per la denominada Marea Pensionista- contra la insuficiència de la revaloració aplicada pel govern havien quedat en suspens per iniciativa dels jutges que esperaven la resolució del TC abans de pronunciar-se. Amb aquesta sentència, doncs, semblava esgotar-se la via judicial i, de fet, es van dictar les primeres resolucions que acollint-se al criteri del TC desestimaven les peticions dels pensionistes.

És en aquest moment quan Col·lectiu Ronda i la Marea Pensionista decideixen ampliar les demandes interposades i pendents de resolució per argumentar no només allò que per a nosaltres constitueix una violació de la Constitució sinó també l’incompliment per part de l’Estat espanyol de la normativa jurídica que es desprèn de tractats internacionals subscrits per l’Estat com és el Conveni 102 de la OIT i la Carta Social Europea. Cal recordar que aquesta legislació supraestatal preval, per jerarquia normativa, sobre qualsevol llei nacional, amb l’única excepció de la Constitució.

Incompliment de la normativa estatal
En la seva sentència, la magistrada del Jutjat Social 12 de Barcelona considera que sense garantir el manteniment del poder adquisitiu de les pensionistes – tal i com succeeix quan les pensions es revaloren per sota de l’IPC- l’Estat vulnera el contingut de la Carta Social Europea que insta els països signants a “elevar progressivament el nivell del règim general de la Seguretat Social”. L’actuació del govern, segons la magistrada, tampoc no respecta les directius del Conveni 102 de la OIT que estableix l’obligació per part dels Estats de revisar les quanties de les pensions per adequar-les a possibles “variacions sensibles del cost de la vida”.

Dura sentència
En la seva resolució, la magistrada recull fragments d’articles de diferents catedràtics de Dret profundament crítics amb l’actuació del govern i el vistiplau atorgat pel Tribunal Constitucional a la seva forma de procedir. Així, per exemple, es considera que la decisió de no garantir el poder adquisitiu de les pensions no pot trobar empara en referències genèriques a una situació de crisi, dificultats econòmiques o necessitat de reduir la despesa pública sense incloure una sòlida argumentació que demostri el caràcter ineludible d’una mesura que atempta greument contra la capacitat econòmica d’un col·lectiu vulnerable com és la població pensionista. Més enllà, s’argumenta que l’Estat espanyol manté una pressió fiscal per sota de la mitjana europea (32,6% per 40%) i dedica al pagament de pensions un percentatge del PIB també inferior a la mitja dels països de la UE (10,7% a Espanya; 13 a la UE), dades que podrien qüestionar el caràcter de necessitat de la mesura.

Un precedent?
Des del Col·lectiu Ronda ens felicitem per aquesta important victòria judicial aconseguida pels col·legues del Col·lectiu Màquia una sentència que admet, tal i com sempre hem defensat, el caràcter il·legal de les restriccions arbitràries i injustificables que s’estan aplicant a les pensions de milions de persones a l’Estat espanyol. Un camí iniciat amb la decisió de revalorar les pensions per sota de l’IPC i que ha continuat amb l’efecte dramàtic de l’entrada en vigor del factor de sostenibilitat que pot arribar a suposar una pèrdua de poder adquisitiu acumulat de fins al 28% en els propers 15 anys, segons s’acompleixin en major o menor grau les previsions d’evolució macroeconòmica de l’Estat espanyol.