Vota el Caganer de l’Any 2021

Tens temps fins el 19 de desembre !!

La CAL de Sants i el Centre Social de Sants organitzem el Caganer de l’any que, aquest 2021, arriba a la 21ª edició i elegeix a la persona o institució que ha fet la cagada més grossa en aspectes relatius a la cultura i la llengua catalana o, simplement, contra qualsevol aspecte de catalanitat.

Hi ha deu candidatures, només en podeu votar una!

El 20 de desembre es farà públic el resultat a la Torronada del Centre Social de Sants.

Clica aquí i vota el teu Caganer!

Gràcies per participar!

CANDIDATURES:

Conselleria d’Ensenyament/Educació de la Generalitat de Catalunya

La normalització lingüística no s’ha aconseguit en l’àmbit escolar. I no només al fet que l’idioma dominant del pati sigui el castellà sinó que aquest idioma és molt més present a les aules del que afirma el Departament d’Ensenyament amb ple coneixement de tots els estaments, començant pels diferents consellers que han passat pel càrrec, seguint pels inspectors i directors i acabant pels professors.

S’ha creat una doble realitat: l’oficial que s’alimenta de tota mena d’enquestes davant les quals sempre respondrem el que és políticament i laboralment correcte, i la “real”, la que ens trobem quotidianament. I aquesta és que el castellà és la llengua dominant entre el nostre alumnat, tant del nascut a Catalunya de pares castellanoparlants, com de l’alumnat d’origen estranger, com de l’alumnat catalanoparlant que s’ha d’adreçar a la resta en la llengua dominant si no vol quedar marginat.

Fa anys en reunions es constata aquesta realitat, agreujada en tot l’ensenyament a secundari/ESO. Segons dades recentment publicades pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, el 2006 hi havia un 63,7% de professors que impartien l’ensenyament en català, el 2021 aquest percentatge s’ha reduït al 46,8%. Així mateix, en el mateix període l’alumnat que es dirigeix al professor en català ha passat del 56,7% al 39.4%.


Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJ) i la seva corretja de transmissió el Tribunal Suprem.

Que ningú es confongui: Amb la resolució del Tribunal Suprem, donant la raó al TSJ sobre la quota del 25% en castellà a l’ensenyament podem pensar que el castellà està en perill a Catalunya. Res més lluny de la realitat. En tota l’Àrea Metropolitana l’ús del català arriba al 37%, per tant, se suposa que el 63% restant ho fa en castellà. En una enquesta de l’Ajuntament de Barcelona ens diu que únicament el 53.3% dels joves de 15 a 30 anys fa servir el català i per contra el 82,1% domina i fa servir el castellà d’una manera més que correcte. Ens trobem amb un nou atac a la immersió, no és qüestió de llengua ni de quotes, sinó d’opressió.

Els magistrats del TSJ són perfectes coneixedors de l’estat del castellà a Catalunya i també del retrocés del català a totes les àrees de l’ensenyament i en el seu ús social, però el seu tarannà ideològic els fa còmplices dels atacs sistemàtics de l’estat espanyol envers la llengua catalana. Saben perfectament que la llengua és el moll d’os de la nació i que afeblint la llengua debiliten la concepció de país diferenciat fora l’uniformisme estatal espanyol.


AENA (Operadora dels aeroports espanyols)

A AENA no accepten que des de l’aeroport de Barcelona els clients els adrecin correus en català.

“Estimado cliente. Le informamos de que este servicio está disponible en los siguientes idiomas: Español e Inglés. Lamentamos las molestias ocasionadas y le rogamos que para atender su consulta de manera correcta, nos la envie en uno de estos idiomas. Tan pronto como la recibamos, la gestionaremos para darle una respuesta en el menor tiempo posible. Reciba un cordial saludo”

Cal recordar que el president l’AENA és Mauricio Lucena, militant i antic dirigent del Partit dels Socialistes de Catalunya i Josep Antoni Duran i Lleida forma part del Consell d’Administració de l’operadora.


Pablo Casado

No en tenim prou amb la cúpula judicial hereva del franquisme, les incursions de Ciudadanos i l’extrema dreta de Vox que el líder del Partit Popular, Pablo Casado proposa un nou 155 referit a treure les competències d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya. És l’inici d’una cursa desbocada a veure qui la diu més grossa per tal de suprimir les mínimes competències de què encara disposa el govern català. Ara el 155 és una barra lliure per fer-lo servir quan plagui, sempre que el destinatari sigui la cultura o la llengua catalana.


Restaurant El Bosc de La Molina (Estació d’esquí)

Ens porten la carta i veiem que està en idioma castellà. Educadament, demanem si ens la poden donar en català, al que una empleada ens respon que l’acaben de fer nova i de moment només la tenen en castellà. Tot seguit un tal Agustí, persona que té la concessió de l’explotació del restaurant, ens diu textualment “i si no us agrada a fora hi ha el bosc”. No podem fer altra cosa que aixecar-nos i marxar. Just en arribar a la porta de sortida el Sr. Agustí ens crida des del mig del passadís “Arriba Espanya”

Cal dir que la direcció de l’estació d’esquí és propietat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, de la qual depenen les concessions de totes les infraestructures, els restaurants també.


Bimba y Lola, Pepe Jeans i Levi Strauss

Aquestes tres empreses del sector tèxtil s’han negat a atendre les peticions de Plataforma per la Llengua perquè etiquetin els seus productes en català.


Les universitats dels Països Catalans

Plataforma per la Llengua i els sindicats FNEC i SEPC va posar en marxa a l’octubre d’enguany la web “La universitat en català” que recull de forma anònima qualsevol mena de discriminació lingüística per no respectar els drets lingüístics dels alumnes. En menys d’un mes, el web La universitat en català ha rebut 120 queixes de discriminació del català a les universitats de Catalunya, les Balears i el País Valencià. La majoria de denúncies fan referència a l’incompliment dels plans docents, on es diu que una assignatura s’imparteix en català i després resulta que es fa en castellà.

A les universitats de Catalunya només el 60% de les classes són en català, un percentatge que baixa a un 40% a la Universitat de València i a un 25% a les Illes.


Congrés dels Diputats

El mateix dia que els presos catalans sortien de la presó per un indult, s’ha produït un atac a la unitat de la llengua catalana al Congrés de Diputats espanyol. El Congrés ha rebutjat una iniciativa de Junts que reclamava al govern espanyol que defensi “la unitat de la llengua catalana”. Es tractava d’una preposició no de llei que ha estat discutida en la Comissió de Cultura i Esport del Congrés, i que ha defensat la portaveu de Junts, Pilar Calvo. Vegeu algunes perles del debat:

Marc Lamúa (PSOE) ha criticat “la continuada politització en l’ús de les llengües cooficials”. Óscar Gamazo (PP) ja titllat de “macabra broma amb la qual l’independentisme pretén celebrar els indults” Cristina Esteban (VOX) ha manifesta que el seu partit “està en contra d’aquesta fantasia independentista” i ha acusat al nacionalisme català de bastir “un imperi de subvencions” per crear els Països Catalans.


“Asamblea por una Escuela Bilingüe de Catalunya”

Les proves d’accés a la universitat sempre s’havien fet en català exceptuant els casos que explícitament l’alumne ho demanava en castellà seguint les directrius del Consell Interuniversitari de Catalunya. L’associació “Asamblea por una Escuela Bilingüe” ho va denunciar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i aquest ha ordenat oferir els exàmens en totes les llengües oficials de Catalunya (català, castellà i aranès) sense cap preferència per cap d’elles. Els defensors d’un ensenyament bilingüe ignoren el que tots els sociolingüistes dictaminen: una llengua forta en contacte amb una altra minoritzada, sempre acabarà en una mort lenta de la minoritzada. L’escenari actual de retrocés del català en tots els àmbits descriu a bastament l’opinió dels experts.


Tribunal Constitucional francès

El Tribunal Constitucional francès ha tombat dos articles nuclears de la Llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades. Seixanta-un diputats de l’Assemblea francesa hi havien presentat un recurs en contra, que el Constitucional ha acceptat parcialment. En concret, considera anticonstitucional l’article 4 de la nova llei, que recull la possibilitat d’una immersió lingüística i l’article 9 que permet de posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès, com els accents propis del català. El tribunal francès considera que aquesta llei no és compatible amb l’article 2 de la Constitució de França, que estipula que “la llengua de la República és el francès.