La Marea és una revista mensual en paper i un mitjà digital diari que aposta pel periodisme rigorós i compromès, els reportatges en profunditat i la cultura.

El seu objectiu és oferir informació lliure d’interessos empresarials i polítics amb uns principis editorials clars: la llibertat, la igualtat, la laïcitat, la defensa del que és públic, la sobirania dels pobles, l’economia justa, la regeneració democràtica i la denúncia de la il·legitimitat de la monarquia, la memòria històrica, la cultura lliure, la feina i l’habitatge dignes i el respecte pel medi ambient.

• La trobaràs cada mes al Centre Social de Sants
• Preu: 4,50 euros

Què hi trobaràs aquest mes?

• El número de maig de La Marea, #LaMarea49, un altre Primer de Maig més, concreta, a partir de les reflexions d’experts, treballadors i sindicalistes, els plans i estratègies que han d’incorporar a l’acció del moviment sindical per recuperar la confiança dels qui se senten desprotegits i, sobretot, impedir que les polítiques neoliberals continuïn empobrint a la classe obrera. La Marea considera fonamental i més necessària que mai la labor dels sindicats i creu, d’acord als seus principis editorials, que al centre de la seva lluita no poden faltar perspectives com l’economia feminista o models de transició contra el canvi climàtic.
• En aquest número es dediquen diverses pàgines al debat sobre els ventres de lloguer a Espanya, amb una anàlisi de Cristina Fallaràs centrat sobretot en la nova dimensió d’aquest negoci, i les restriccions que alguns països asiàtics han anat posant en aquests anys. S’inclou, a més, un reportatge sobre els bulos de la casella de l’Església, aprofitant la campanya anual que la institució eclesiàstica fa per aquestes dates. I en #YoIBEXtigo, preparant motors, es realitza un retrat d’Isidre Fainé, president de Gas Natural Fenosa i de la Fundació La Caixa.
• En Internacional, ens endinsarem a les villas de Buenos Aires i la seva lluita per integrar-se a la ciutat; i s’analitza la situació actual de les armes químiques, malgrat que estan prohibides des de 1997. Hi ha una entrevista a la directora de Política de No Proliferació de l’Associació pel Control d’Armes, Kelsey Davenport.
• Entre les anàlisis d’aquest número, Natzaret Castro aborda el poder invisible de les distribuïdores de carn a través del seu llibre La dictadura de los supermercados; i Gonzalo Gómez, cofundador d’Aporrea.org, realitza un repàs des de la constitució de la web veneçolana fins al moment actual. Com cada mes, Gerardo Tecé porta el seu Como te lo cuento: en aquesta ocasió recrea una conversa entre Susana Díaz i Verónica Pérez camí de la Feria de Abril.
• El rap de dretes és l’aposta d’aquest mes per a Cultura. Pocs rapers s’atreveixen a Espanya a recolzar al PP o a partits ultraconservadors. Però hi ha excepcions. I anoteu una d’alimentació: flexitarians, la nova versió de vegetarians amb un bon tros de carn de tant en tant. Com sempre, les  seccions habituals: la vinyeta d’Atxe, el relat d’Isaac Rosa, titulat aquest mes La espera, l’hemeroteca de canvi climàtic, el Haz tu parte, dedicat en aquesta ocasió a la bicicleta, les recomanacions culturals i la Herstory, dedicada aquest nombre a Luisa Capetillo, una anarcofeminista en pantalons.

La Marea és una revista mensual en paper i un mitjà digital diari que aposta pel periodisme rigorós i compromès, els reportatges en profunditat i la cultura.

El seu objectiu és oferir informació lliure d’interessos empresarials i polítics amb uns principis editorials clars: la llibertat, la igualtat, la laïcitat, la defensa del que és públic, la sobirania dels pobles, l’economia justa, la regeneració democràtica i la denúncia de la il·legitimitat de la monarquia, la memòria històrica, la cultura lliure, la feina i l’habitatge dignes i el respecte pel medi ambient.

• La trobaràs cada mes al Centre Social de Sants
• Preu: 4,50 euros

Què hi trobaràs aquest mes?

• Aquest número està dedicat a la falta de transparència de l’IBEX35 però també s’aborden molts altres temes, com la situació de Mossul, l’esquerra a França, els mil dies de Felip VI, la figura de Susana Díaz, els jutjats de violència sobre la dona, el nou auge de l’esperanto, el boom de la banca ètica, la crisi dels llibres, etc.
• Tampoc falten les nostres seccions habituals: la vinyeta d’Atxe, els Apuntes de Economía, d’Eduardo Garzón, el relat d’Isaac Rosa, l’hemeroteca de canvi climàtic, les recomanacions culturals i la Herstory, dedicada aquest mes a la pirata Ching Shih.

La Marea és una revista mensual en paper i un mitjà digital diari que aposta pel periodisme rigorós i compromès, els reportatges en profunditat i la cultura.

El seu objectiu és oferir informació lliure d’interessos empresarials i polítics amb uns principis editorials clars: la llibertat, la igualtat, la laïcitat, la defensa del que és públic, la sobirania dels pobles, l’economia justa, la regeneració democràtica i la denúncia de la il·legitimitat de la monarquia, la memòria històrica, la cultura lliure, la feina i l’habitatge dignes i el respecte pel medi ambient.

• La trobaràs cada mes al Centre Social de Sants
• Preu: 4,50 euros

Què hi trobaràs aquest mes?

• Són mals temps per a la llibertat d’expressió. Amb l’excusa de combatre el terrorisme, en molts països s’han adoptat mesures legislatives que restringeixen els drets civils. Aquí, la banda terrorista ETA porta sis anys sense matar, però el nombre de condemnes per enaltiment del terrorisme s’ha disparat. Així mateix, el Govern del PP ha fet un volt de rosca important amb les denominades lleis “mordassa”.
• Davant la gravetat de la situació, que ha estat denunciada per l’ONU, La Marea dedica un número especial al tema. Ha anat més enllà dels titulars de tots aquests casos per parlar en profunditat amb alguns dels protagonistes. Com se sent una persona quan l’Estat li assenyala amb el dit acusador per suposada simpatia amb el terrorisme? Responen Alfonso Lázaro i Raúl García, César Strawberry, Cassandra, Candela Bettencourt, Guillermo Zapata, Antonia Ávalos i Rocío Ballesta, Manuel Fontdevila, Martxelo Otamendi, Joan Coma, Raquel Tenies i Belén Lobeto.
• Les lleis les fan els polítics però són interpretades per la Justícia. Per això, es perfila a alguns dels fiscals més destacats de l’Audiència Nacional. La Marea inclou, a més, una entrevista a Baltasar Garzón i amb anàlisi de l’advocada Isabel Elbal, l’experiència a les xarxes de Barbijaputa i una guia ràpida dels drets de les persones detingudes elaborada per Eduardo Gómez, de l’Associació Lliure d’Advocats.
• En Cultura, La Marea se centra en aquestes veus dissidents de la comèdia actual. I, com en cada número, compta amb les seccions habituals: les Anotaciones de Economía, d’Eduardo Garzón, Lo mejor del BOE, d’Eva Belmonte, la vinyeta d’Atxe, el relat breu d’Isaac Rosa, les recomanacions culturals de Bob Pop, Elena Rosillo, Antonio Lleuger i Alfonso Álvarez Dardet, i  Herstory, dedicada aquest mes a Margaret Sanger, la pionera de la planificació familiar a la qual també van intentar silenciar.

La Marea és una revista mensual en paper i un mitjà digital diari que aposta pel periodisme rigorós i compromès, els reportatges en profunditat i la cultura.

El seu objectiu és oferir informació lliure d’interessos empresarials i polítics amb uns principis editorials clars: la llibertat, la igualtat, la laïcitat, la defensa del que és públic, la sobirania dels pobles, l’economia justa, la regeneració democràtica i la denúncia de la il·legitimitat de la monarquia, la memòria històrica, la cultura lliure, la feina i l’habitatge dignes i el respecte pel medi ambient.

• La trobaràs cada mes al Centre Social de Sants
• Preu: 4,50 euros

Què hi trobaràs aquest mes?

• Entre els principis editorials de la cooperativa que edita La Marea està el laïcisme. Però és gairebé impossible extreure’s a la vorágine fiestera d’aquestes dates. La campanya nadalenca és una sustentació per a molts sectors, incloses les tendes de barri. Les ocupacions temporals, malgrat la seva precarietat i pèrdua de drets, suposen un lleuger respir para milers de persones.
• El Corte Inglés és un dels majors símbols del consumisme nadalenc. En el dossier del número 45 de La Marea, es dibuixa un breu perfil d’aquests grans magatzems. Però el fonamental són les cròniques que tracen un retrat literari del gegant verd. A la signatura habitual d’Isaac Rosa s’uneixen Daniel Bernabé, Mercedes Cebrián, José Ovejero, Edurne Portela i Eugenia Rico.
• A més, La Marea ha xerrat amb una atea, un maçó i un laic per reflexionar sobre el Nadal. A part de subscripcions a la Marea, La Marea una ofereix una guia alternativa de regals: des de roba sostenible a contes feministes.
• La revista inclou molts altres temes, com els debats entorn dels robots assassins, la lluita de les dones islandeses per eradicar la bretxa salarial, les repercussions de les privatitzacions d’Aena, una entrevista amb la científica Marta Alarcón, la història del Teatre Salvador Távora, etc.
• Aquest mes no podien falten les recomanacions amb el millor de 2016 en llibres, cinema i música, ni tampoc les seccions habituals de Gerardo Tecé, Eduardo Garzón, Eva Belmonte i la nostra Herstory.

La Marea és una revista mensual en paper i un mitjà digital diari que aposta pel periodisme rigorós i compromès, els reportatges en profunditat i la cultura.

Què hi trobaràs aquest mes?

• La victòria de Donald Trump a EUA ha enxampat per sorpresa a gairebé tothom, però sobretot a Europa. Els missatges xenòfobs, misògins i homòfobs llançats pel president electe nord-americà no només no són una novetat en el vell continent sinó que ja s’apliquen a través de governs com el d’Hongria o Polònia, i poden contagiar-se a altres punts del mapa en les properes cites electorals. Els neofeixismes – amb els cognoms de Le Pen, Farage o Wilders- no són nous a Europa. Però les polítiques neoliberals i les retallades de l’Estat de benestar han preparat un terreny fèrtil perquè creixin aquestes opcions polítiques. I on està l’esquerra en aquest panorama? Què ha fet per evitar que arribem fins a aquí? Què proposa ara?
• En el número 44 de La Marea s’intenta trobar respostes i analitzar la situació mitjançant entrevistes a líders del sector progressista a l’Esta Espanyol, on, a diferència de Portugal -on també es mira- no ha estat possible articular una alternativa de govern d’esquerres. Les anàlisis dels entrevistats coincideixen en molts aspectes i no defugen de l’autocrítica. Pablo Iglesias, Ada Colau, Eduardo Madina, Alberto Garzón, Uxue Barkos, Íñigo Errejón, Yolanda Díaz, Juan López de Uralde i David Fernàndez reflexionen sobre els passos que ha de donar l’esquerra per evitar que el fenomen Trump algun dia pugui produir-se al nostre país. A ells se sumen algunes veus de l’estranger, com Sahra Wagenknecht, la coportavoz parlamentària de Die Linke a Alemanya, on el neofeixisme ja truca la porta.
• En aquest numero, a més, es publica en exclusiva un text inèdit del poeta Leopoldo María Panero, escrit en 1981 i cedit pel doctor Enrique González Duro a La Marea.
• També es repassa les conclusions de la Cimera del Clima de Marrakesh a través de les veus que no han estat escoltades. I ens endinsem en Doñana per explicar, amb el projecte de Gas Natural de fons, quines amenaces té el parc. Sobre les empreses de l’IBEX35, en aquesta edició s’atura en el matrimoni entre Telefónica i Prisa.
• Com en cada número, hi són les seccions habituals: els Apuntes de Economía, d’Eduardo Garzón, Lo mejor del BOE, d’Eva Belmonte, la vinyeta d’Atxe, el relat breu d’Isaac Rosa, i Herstory, dedicada aquest mes a les germanes Mirabal.

La Marea és una revista mensual en paper i un mitjà digital diari que aposta pel periodisme rigorós i compromès, els reportatges en profunditat i la cultura.

El seu objectiu és oferir informació lliure d’interessos empresarials i polítics amb uns principis editorials clars: la llibertat, la igualtat, la laïcitat, la defensa del que és públic, la sobirania dels pobles, l’economia justa, la regeneració democràtica i la denúncia de la il·legitimitat de la monarquia, la memòria històrica, la cultura lliure, la feina i l’habitatge dignes i el respecte pel medi ambient.

• La trobaràs cada mes al Centre Social de Sants
• Preu: 4,50 euros

Què hi trobaràs aquest mes?

• El paper de Felipe González en la rebel·lió interna que va acabar amb el mandat de Pedro Sánchez al capdavant del PSOE a principis d’octubre i la seva aposta per l’abstenció al Govern de Rajoy són dos fets clau per iniciar un ampli repàs a aquest líder històric de plena actualitat, que ha passat de ser venerat a les aules a ser boicotejat, com va ocórrer a la Universitat Autònoma de Madrid, on un grup d’estudiants li va impedir donar una conferència al costat del president del grup PRISA,Juan Luis Cebrián.
• Aquest ha estat l’objectiu en el dossier del número de novembre de La Marea: traçar un perfil de l’expresident del Govern recordant el seu passat, però sobretot intentant aclarir la seva vida actual, recolzada en una xarxa de contactes i relacions en les altes esferes del poder polític i empresarial de mig món. També la seva innegable influència en el PSOE dues dècades després d’abandonar la Moncloa i la secretaria general del partit. Inclou una detallada infografia sobre els seus contactes amb les elits polítiques i econòmiques.
• En aquest dossier es compta, a més, amb vàries signatures coneixedores de l’univers FG en les seves diferents facetes: des de la guerra bruta dels GAL a la relació entre Felipe i el Grup PRISA. Escriuen Antonio Rubio, un dels periodistes que va destapar la guerra bruta sota el mandat de Felipe González, i Pere Rusiñol, exredactor cap d’El País, i soci i redactor d’Alternativas Económicas i Mongolia. En una entrevista, l’exfiscal Anticorrupció Carlos Jiménez Villajero, sosté que l’expresident “va garantir una opacitat absoluta en els partits”.
• A més, la revista inclou molts altres temes, com un informe especial sobre l’oli de palma; entrevistes amb Ángel i María Cappa, autors de «También nos roban el fútbol», i amb Erica Sagrans, assessora del Partit Demòcrata nord-americà; articles sobre les reivindicacions de les persones transexual o les raons del No a Colòmbia; hemeroteca sobre canvi climàtic, secció de Cultura… També es mantenen les signatures habituals: Isaac Rosa, Eva Belmonte, Gerardo Tecé, Eduardo Garzón, la vinyeta d’Atxe, etc.

La Marea és una revista mensual en paper i un mitjà digital diari que aposta pel periodisme rigorós i compromès, els reportatges en profunditat i la cultura.

El seu objectiu és oferir informació lliure d’interessos empresarials i polítics amb uns principis editorials clars: la llibertat, la igualtat, la laïcitat, la defensa del que és públic, la sobirania dels pobles, l’economia justa, la regeneració democràtica i la denúncia de la il·legitimitat de la monarquia, la memòria històrica, la cultura lliure, la feina i l’habitatge dignes i el respecte pel medi ambient.

• La trobaràs cada mes al Centre Social de Sants
• Preu: 4,50 euros

Què hi trobaràs aquest mes?

• Augmenta la islamofòbia. I la por a una cultura diferent i al radicalisme són un mannà per al discurs racista dels partits d’ultradreta. Assegurar la convivència amb la minoria musulmana és un dels grans reptes del nostre temps. Per primera vegada, La Marea dedica un número sencer, el 42,  a un tema, que aborda en la seva dimensió social, política i cultural. Els demana que s’expressin sobre com viuen en una societat que sovint els mira amb recel. Però també tracta temes incòmodes per l’esquerra, com el terrorisme jihadista i el masclisme.
• Gairebé quatre anys després de sortir al quiosc, La Marea publica per primera vegada, a més, una fotografia en portada: Fátima és marroquí, musulmana i treballa com a empleada de llar a la casa d’Hortensia, espanyola i catòlica. En la part inferior, incloem una petita “il·lustració” a ulls dels qui no entenem àrab. Es tracta de la paraula convivència.
• I, mentre la redacció de La Marea treballa en el #YoIBEXtigo, amb motiu d’aquest monogràfic especial, avança quines empreses d’aquest selectiu borsari operen en països de majoria musulmana, alguns d’ells sumits en dramàtics conflictes.
• Aquest mes La Marea et proposa un repte. Sorteja sis exemplars de Juan Carlos I. La biografía sin silencios, de Rebeca Quintans (Akal, 2016), entre les respostes més enginyoses a aquesta pregunta: Creus que el rei emèrit arribarà a viatjar algun dia en l’AVE a la Meca? Per a inspirar-te, pots llegir el reportatge sobre la labor d’ambaixador empresarial de Juan Carlos als països del Golf Pèrsic (pàgines 48-49). Envia la teva proposta abans del 15 d’octubre a comunicacion@lamarea.com, juntament amb les teves dades personals.

La Marea és una revista mensual en paper i un mitjà digital diari que aposta pel periodisme rigorós i compromès, els reportatges en profunditat i la cultura.

El seu objectiu és oferir informació lliure d’interessos empresarials i polítics amb uns principis editorials clars: la llibertat, la igualtat, la laïcitat, la defensa del que és públic, la sobirania dels pobles, l’economia justa, la regeneració democràtica i la denúncia de la il·legitimitat de la monarquia, la memòria històrica, la cultura lliure, la feina i l’habitatge dignes i el respecte pel medi ambient.

• La trobaràs cada mes al Centre Social de Sants
• Preu: 4,50 euros

Què hi trobaràs aquest mes?

• L’última crisi econòmica ha evidenciat més que mai els problemes intrínsecs al model econòmic que regeix en la major part del planeta. No obstant això, si calgués buscar un efecte positiu de la crisi destacaríem l’augment considerable de cooperatives i altres iniciatives de l’anomenada economia social -sense anar més lluny, La Marea és editada per una cooperativa-. El dossier del número de setembre n’està dedicat a aquest tema.
• També s’inclou un especial sobre el funcionament de la Borsa. És l’aperitiu de #YoIBEXtigo, la sèrie de reportatges i informes sobre les grans empreses de l’Ibex 35, fruit d’una campanya de micromecenazgo en la qual més de 3.300 persones han contribuït fins a reunir gairebé 100.000 euros amb l’objectiu de publicar informació que pugui resultar útil per controlar al poder econòmic i, en definitiva, transformar el sistema en què vivim.
• Entre altres temes, el número 41 de La Marea aborda els robots programats per matar, les cites electorals de el 25-S, les bombes enterrades a Vietnam, la nova hornada de directores de cinema o les protestes antitaurines. I entrevistem a Rosa Clemente, activista de Black Lives Matter.
• Comptem, com en cada edició, amb les seccions habituals: Apuntes de Economía, d’Eduardo Garzón, Lo mejor del BOE, d’Eva Belmonte, les ressenyes de Bob Pop, la vinyeta d’Atxe i el relat breu d’Isaac Rosa, que aquest mes porta per títol “Morituri”.

La Marea és una revista mensual en paper i un mitjà digital diari que aposta pel periodisme rigorós i compromès, els reportatges en profunditat i la cultura.

El seu objectiu és oferir informació lliure d’interessos empresarials i polítics amb uns principis editorials clars: la llibertat, la igualtat, la laïcitat, la defensa del que és públic, la sobirania dels pobles, l’economia justa, la regeneració democràtica i la denúncia de la il·legitimitat de la monarquia, la memòria històrica, la cultura lliure, la feina i l’habitatge dignes i el respecte pel medi ambient.

• La trobaràs cada mes al Centre Social de Sants
• Preu: 4,50 euros

Què hi trobaràs aquest mes?

• El dossier del número 40 (estiu 2016) de La Marea està dedicat a les dones que viatgen soles i que carreguen, a part de les seves motxilles, el pes de la desigualtat. Coneixerem les aventures i desventuras d’aquestes viatgeres solitàries, així com les gestes històriques d’algunes pioneres.
• A més, el número 40 de La Marea aborda altres temes, com la continuïtat del franquisme, 80 anys després del cop; la situació dels falsos becaris a l’estiu; la “promiscuïtat” dels pactes polítics; el mercat internacional de la soia; la situació actual del TTIP; la revolució musical de Spotify…
• També inclou un reportatge especial sobre els Papers de la Castellana, així com les nostres seccions habituals: ‘El Chipirón’, de Lula Libé, Apuntes de Economía, d’Eduardo Garzón, Lo mejor del BOE, d’Eva Belmonte, les ressenyes de Bob Pop, la vinyeta d’Atxe, la columna de Gerardo Tecé o el relat breu d’Isaac Rosa.

La Marea és una revista mensual en paper i un mitjà digital diari que aposta pel periodisme rigorós i compromès, els reportatges en profunditat i la cultura.

El seu objectiu és oferir informació lliure d’interessos empresarials i polítics amb uns principis editorials clars: la llibertat, la igualtat, la laïcitat, la defensa del que és públic, la sobirania dels pobles, l’economia justa, la regeneració democràtica i la denúncia de la il·legitimitat de la monarquia, la memòria històrica, la cultura lliure, la feina i l’habitatge dignes i el respecte pel medi ambient.

• La trobaràs cada mes al Centre Social de Sants
• Preu: 4,50 euros

Què hi trobaràs aquest mes?

• El dossier del número 39 (juny 2016) de La Marea aborda un tema al qual la societat occidental sol donar l’esquena. És vertiginós pensar a deixar d’existir, i no saber com serà la fi de les nostres vides ni què implica que acabin. El que sí coneixem, independentment de les creences de cada persona, és el que succeeix quan estem vius. I quan algú opta pel “bon morir” hauria de tenir el dret a disposar de la seva pròpia vida. En els últims anys, algunes comunitats han aprovat lleis de mort digna, i es parla més de cures pal·liatives i de testaments vitals, però morir bé en aquest país continua depenent del personal mèdic o d’on un viu.
• A més del dossier sobre el dret a viure i morir dignament, el número 39 de la Marea aborda molts altres temes, com els paradisos fiscals, les noves resistències a Brasil, l’opacitat del Servei Exterior, el feminisme explicat a nens i nenes o l’ensenyament sense deures.
• També inclou entrevistes a Xavier Domènech, dirigent d’En Comú Podem, i a Can Dündar, director del diari opositor turc Cumhürriyet.
• Comptem amb les seccions habituals, como els Apuntes de Economía, d’Eduardo Garzón, Lo mejor del BOE, d’Eva Belmonte, les ressenyes de Bob Pop, la vinyeta d’Atxe, la columna de Gerardo Tecé o el relat breu d’Isaac Rosa, que aquest mes porta per títol ‘Una larga noche’.
• Recordeu també que estem fent un crowdfunding per investigar a les empreses de l’IBEX35. Ja em passat la primera ronda (70.000€). D’aqui a juliol volem arribar als 150.000€ per poder difondre la relació entre les empreses de l’IBEX35 i el franquisme i per investigar la privatizació de l’educació i la sanitat.
• Pots donar a través de la plataforma de Goteo en goteo.cc/yoibextigo o, si ho prefereixes, fes una transferència al nostre número de compte (ÉS05 3035 0121 3012 1008 5269) indicant en el concepte el teu nom + IBEX.